Igor Stravinski - La consagració de la primavera

Ígor Stravinski, compositor rus del s.XX, va escriure utiltizant diferents estils al llarg de la seva vida. Una de les seves obres més destacades és el ballet "La consagració de la primavera; Quadres de la Rússia pagana". La coreografia va córrer de la mà de Vàtslav Nijinsli, i l'estrena a París la primavera del 1913 va sorprendre tothom. L'obra és intensament rítmica, i els moviments dels ballarins van sortir totalment del ballet clàssic. El públic assistent a l'estrena es va esvalotar, i la funció es va desenvolupar amb l'aparició de la policia francesa.

(Viquipèdia) La consagració de la primavera consisteix en una sèrie d'episodis que descriuen un salvatge ritual pagà de primavera: «... els savis ancians estan asseguts en cercle i observen la dansa que precedeix la mort de la jove que s'ofereix com a sacrifici al déu de la Primavera, amb l'objectiu de guanyar la seua benvolença», va dir Stravinski a propòsit de la imatge que li havia inspirat l'obra. Tot i que la música pot interpretar-se amb gran èxit com a peça de concert, la seua concepció fa que estiga inextricablement lligada de la dansa. L'obra esta dividida en dues parts, que comprenen les següents escenes:
Part I: Adoració de la Terra

* Introducció
* Els augurs de la Primavera (Danses de les adolescens) (Les augures printaniers, Danses des adolescentes)
* Joc del rapte (Jeu du rapt)
* Rondes primaverals (Rondes printanières)
* Joc de les tribus rivals (Jeu des cités rivales)
* Processó del Savi (Cortège du sage)
* El savi (Le sage)
* Dansa de la Terra (Danse de la terre)

Part II: El sacrifici

* Introducció
* Cercles misteriosos de les adolescents (Cercles mystérieux des adolescentes)
* Glorificació de l'elegida (Glorification de l'Élue)
* Evocació dels ancestres (Évocation des ancêtres)
* Acció ritual dels ancestres (Action rituelle des ancêtres)
* Dansa del sacrifici (L'elegida) (Danse sacrale (l'Élue))

Encara que les melodies poden semblar basades en temes folklòrics com a mitjà per a evocar els temps primitius, l'única melodia que Stravinski va reconèixer com a inspirada directament en un tema popular és la de l'inici, en primer lloc a càrrec del fagot sol. No obstant això, alguns altres temes mostren una gran similitud amb melodies populars recollides en l'Antologia Juskiewicz de música popular lituana.

Escoltem una versió de la Filarmònica de Londres dirigida pel compositor Pierre Boulez









Del 1987 tenim un documental de la direcció de Leonard Bernstein, tots els assajos que va fer amb una jove orquestra internacional. Els subtítols són en intalià i els diàlegs en anglès, francès...gaudiu del mestre:













Una mostra del ballet, al llarg dels seus quasi 100 anys de vida



El ballet que es va fer el 1970, coreografia de Maurice Béjart de 1959









I acabarem amb la versió de Disney, de Fantasia