Berlioz - Simfonia Fantàstica, op.14 - 2on i 3er moviments

Seguim amb la simfonia de Berlioz. El segon moviment és un vals elegant amb forma rondó. La instrumentació és alhora delicada i brillant, la utilització de dues arpes, instrument al que Berlioz era afeccionat, dóna a la música un caràcter de brillantor

Versió de 1845:
Segona part
Un ball

L'artista passa per circunstàncies diverses, de l'agitació d'una festa, a la tranquil·litat contemplativa de la natura; però a tot arreu, a la ciutat, als camps, la imatge estimada se li apareix i inquieta la seva ànima.

Versió de 1855
Segona part
Un ball

Ell retrova la seva estimada enmig d'una festa brillant.




El tercer moviment és el cor de la simfonia i el punt àlgid del drama. Del món real dels tres primers moviments ens desplacem cap al món de malsons dels dos darrers. El tema principal d'aquest tercer moviment havia estat ja utilitzat per Berlioz a la seva Missa Solemne dins el Gratias. Però dins la simfonia, la mateixa melodia en Fa en comptes de Mi, té desenvolupaments molt més llargs; de fet, tot el moviment són una sèrie de variacions d'aquest tema. Aquest moviment es considera un homenatge a Beethoven i la seva simfonia pastoral, nº6, ja que el descobriment de la música d'aquest el 1828 és el que inclina Berlioz vers la música simfònica.

Versió de 1845
Tercera part
Escena als camps

Trobant-se una tarda a la campanya, sent en la llunyania dos pastors de vaques dialogant; aquest duo pastoral, el lloc de l'escena, el lleuger xiuxiugeix dels arbres moguts pel vent, algunes esperances que ell ha cencebut amb el temps, tot li porta una pau desacostumada al cor, a donar un aspecte més rialler a les seves idees. El músic reflexiona sobre el seu aïllament; ell espera no restar més sol aviat... Però si ella l'enganya!... Aquesta espurna d'esperança i de por, aquestes idees bonhumorades, torbades per alguns negres presentiments, formen el subjecte de l'adagio. Finalment, un dels pastors parla, l'altre no respond...Trons llunyans...solitud...silenci...

Versió de 1855
Tercera part
Escena als camps

Una tarda d'estiu a la campanya, sent parlar dos pastors de vaques; aquest duo pastoril, el lloc de l'escena, el lleuger xiuxiugeix dels arbres moguts pel vent, les esperances que ha anat concebint, tot el porta a un estat de pau inesperat, a donar a les seves idees un color més rialler; però ella apareix de nou, el seu cor ds'encongeix, dolorosos presentiments l'agiten: si ella l'enganya...Un dels pastors reprèn la seva melodia, l'altre no respòn. El sol s'amaga...sorolls llunyans de tempesta...solitud...silenci...