El compositor francés va viure a cavall entre el s.XIX i s.XX. Satie s'autoanomenava a si mateix Gymnopedista, abans d'escriure les seves famoses obres per a piano. La seva música es pot definir com a precursora del serialisme, per dues vegades va intentar estudiar música al conservatori, i per dues vegades va ser titllat de mancat de talent musical...Les seves obres són curtes, no tenen quasi desenvolupament, i reflecteixen el seu caràcter crític i el seu pensament social i religiós.
Dins el conjunt de les seves obres pianístiques satíriques hi ha títols com Véritables Préludes flasques (pour un chien) (veritables preludis tous per a un gos), Vieux sequins et vieilles cuirasses (or vell i velles cuirases) o la Sonatine bureaucratique (sonatina burocràtica) crítica a Clementi.
La seva vida va ser molt intensa i París era una olla a pressió durant aquells anys, cosa que el va portar a conèixer i compartir moments vitals amb personatges com els músics Stravinsky, Ravel, Cocteau, Honegger, Milhaud, Poulenc,... i pintors com Picasso.
Primer escoltarem una peça curiosa, la Musique d'ameublement, música de mobiliari. Satie va dir (extret de la wikipèdia):
La música de mobiliari és bàsicament industrial.
El costum, l'ús, és fer música en ocasions en la que la música no té res a fer...Volem establir una música que compleixi amb unes "necessitats útils". L'art no entra en aquestes necessitats.
La música de mobiliari crea una vibració; no té un altre objectiu; té el mateix paper que la llum, la calor, el confort en totes les seves formes...
Exigeixin música de mobiliari.
Ni reunions, ni assemblees, etc. sense música de mobiliari...
No es casi sense música de mobiliari.
No entri dins una casa on no hi hagi música de mobiliari.
Qui no ha escoltat música de mobiliari no coneix la felicitat.
No aneu a dormir sense escoltar un fragment de música de mobiliari o dormireu malament.
(text d'una carta d'Erik Satie a Jean Cocteau l'1 de març de 1920)
Què us sembla? Avui en dia aquest pensament regeix en ple vigor...
No he trobat un bon enregistrament, però aquí en teniu una mostra.
Les obres més conegudes són les Gymnopedies i les Gnosienne.
Tant unes com les altres, han estat utilitzades també al cinema per ambientar escenes. Una de les darreres utiltizacions és al Vel Pintat:
Com a peces curioses, us proposo també veure i escoltar aquests vídeos:
També el jazz s'ha acostat a Satie i n'ha fet les seves versions
dilluns, 2 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada