Les cançons i danses del català Frederic Mompou fan cantar d'una manera molt especial el piano. Tota la música de Mompou, en general, descrita com a delicada i íntima, té un estil molt personal i proper, es fa escoltar d'una manera especial. Nascut a Barcelona l'abril de 1893, va estudiar piano des de jove, i aviat va començar a escriure música.
Les cançons i danses són un recull de peces populars catalanes harmonitzades pel compositor i pianista. Les cançons sorgeixen del propòsit d'harmonitzar alguns dels temes populars més bells i suggerents de la tradició musical catalana, però amb un sentit personal i original porta molt més enllà aquesta mateixa idea. Juntament amb l'ús de melodies conegudes com ‘El testament d'Amèlia', ‘Muntanyes regalades', ‘La Dama d'Aragó'... empra elements musicals originals, inspirats en un folklore imaginari i recreat en la ment creativa de Mompou, com és el cas de la tercera, cinquena i sisena ‘Cançó i dansa', aquesta última dedicada al seu amic i pianista Arthur Rubinstein. Totes elles neixen de la combinació d'una cançó i els aires d'una dansa, creant una forma on contrasta una part lenta, melòdica i evocadora, amb una vital i de marcat batec rítmic. (extret de www.fredericmompou.net).
Escoltem-ne la primera, estrenada el 1921, La filla del Carmesí i Dansa de Castellterçol en la interpretación d'Anton Rubinstein
Boniques oi? si voleu, podeu veure la Dansa en viu per l'esbart dansaire de Granollers, tot i que la imatge no és gaire bona
Cançó i dansa nº2, Senyora Isabel i Galop de cortesia, 1923
La nº3, 1926, El noi de la mare i Sardana (original escrita per Mompou)
La nº4,El mariner i Ball del ciri, 1928
Nº5, sobre temes originals, 1942
La nº6, potser la més coneguda, escrita el 1943 també sobre temes originals del compositor
D'aquesta mateixa, en podem sentir una versió jazzística
divendres, 6 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada