Curts Musicals: Berlioz - Simfonia Fantàstica, op.14

Hector Berlioz, compositor francès del romanticisme per excel·lència, fa 3 dies va ser el 140è aniversari de la seva mort (8 de març de 1869). Amic de Dumas, Hugo i Balzac, va viure i sentir el romanticisme com cap altre compositor francès. La seva simfonia fantàstica, acabada amb 27 anys, descriu l'estat de bogeria que un amor incomprès més el rebuig de la seva música i sensibilitat. Aquesta simfonia entra dins el món de la música programàtica, de fet, està considerada una de les primeres obres d'aquest estil. El mateix Berlioz va ser el creador del text que acompanya la música i ens situa en el món misteriós i turmentat del compositor. Sota el títol Rêveries - Passions (Somnis i passions): Largo, Do menor - Allegro agitato e appassionato assai, Do Major, ens presenta aquest primer moviment. En les interpretacions que va fer el mateix autor, el 1845 i 1855, les anotacions al programa varien una mica. A continuació podeu llegir-les (traducció aproximada del francès):

Versió de 1845
Preàmbul
El compositor té l'objectiu de desenvolupar, amb la seva música, diferents situacions de la vida d'un artista. El desenvolupament de l'acció musical, sense lús de la paraula, necessita ser explicat abans. Aquest programa (cal donar-lo a l'auditori quan s'interpreti aquesta peça, és imprescindible per a la comprensió dramàtica de l'obra) s'ha d'interpretar com el text parlat d'una òpera, per tal d'ajudar a desenvolupar i entendre els fragments musicals, ja que ens dóna el caràcter i l'expressió.

Première partie (primera part)
Rêveries, passions (Somnis i passions)
L'autor suposa que un jove músic, afectat de la malaltia moral que un escriptor cèlebre anomena la vague des passions, veu per primera vegada una dama que reuneix tots els encants del ser ideal que la seva imaginació sommia, i queda perdudament enamorat. Per uns fets estranys, la imatge estimada es presenta a l'artista lligada a una idea musical, dins la qual troba un cert caràcter passional, però noble i tímid com el que ell té per l'objecte del seu amor.

Aquest reflex melòdic amb el seu model el persegueix sense descans com una doble idea fixa. Aquesta és la raó de l'aparició constant, dins tots els fragments de la simfonia, de la melodia que inicia el primer allegro. El pas d'aquest estat de somni melancòlic, interromput per alguns accessos de joia sense motiu, tenen quelcom d'una passió delirant, amb els seus moments de furor, de gelosia, els retorns a la tendresa, els laments, els consols religiosos, és el subjecte del primer fragment musical.

Versió de 1855
Preàmbul
El següent programa s'ha de distribuir a l'auditori cada vegada que la simfonia fantàstica s'interpreti dramàticament i seguit en consequència del monodrama de Lélio que acaba i completa l'episodi de la vida d'un artista. En tot cas, l'orquestra invisible es col·locarà a l'escenari d'un teatre darrera el teló. Si s'interpreta la simfonia sola en un concert, aquesta disposició no serà necessària: es pot distribuir el programa, i conservar només el títol dels 5 fragments; la simfonia (això espera l'autor) pot oferir per si sola un interès musical independent de tota intenció dramàtica.

Programa de la simfonia

Un jove músic d'una sensibilitat malatissa i una imaginació ardent, s'enverina amb opi en un excés de desesperació amorosa. La dosis de narcòtic, massa feble per a donar-li la mort, el submergeix dins un son pesat acompanyat de les més estranyes visions, mentre les seves sensacions, els seus sentiments, els seus records es tradueixen al seu cervell malalt en pensaments i imatges musicals. La dama estimada es converteix en una melodia i com una idea fixa que ell troba i escolta a tot arreu.

Première partie (primera part)
Rêveries, passions (xomnis, passions)
Ell s'enrecorda dels sentiments transtornats que li provoca l'estimada, la promesa de les passions, les melanconies, les joies sense motiu que ell sentia abans d'haver vist aquella que ell estima; després l'amor volcànic que ella li inspira de cop, les seves angoixes delirants, la gelosia i la ràbia, el retorn a la tendresa, el consol religiós.

Segons les memòries del propi compositor, la melodia que domina aquest primer moviment de forma obsessiva prové d'una obra de joventud, d'un poema musicat dels seus moments més tristos i angoixats d'amor:

Je vais donc quitter pour jamais (Ho deixaré per sempre)
Mon doux pays, ma douce amie, (El meu dolç país, la meva ànima)
Loin d’eux je vais traîner ma vie (Lluny d'ells portaré la meva vida)
Dans les pleurs et dans les regrets! (En els plors i les enyorances!)
Fleuve dont j’ai vu l’eau limpide, (Riu del que jo he vist les aigües cristal·lines)
Pour réfléchir ses doux attraits, (Per reflectir la seva dolça atracció)
Suspendre sa course rapide, (Suspendre la seva ràpida cursa)
Je vais vous quitter pour jamais. (Us deixaré per sempre)

Aquest primer moviment, allegro, té forma sonata, tot i no tenir pròpiament un tema B; després del desenvolupament tempestuós del tema, l'allegro acaba amb un recordatori del començament de la simfonia.

Veiem i escoltem-ne una interpretació de la NHK Symphony Orchestra de Tokyo dirigida pel director suís Charles Dutoit