L'òpera de Don Giovanni va ser escrita per Mozart el 1787 (un any abans de la seva mort) i estrenada a Praga l'octubre del mateix any, l'endemà que fou acabada. El llibret és de Lorenzo da Ponte, i la relació entre compositor i llibretista - actor no seria la primera vegada que es produïria ni la darrera.
L'òpera en sí és plena de detalls que l'han fet famosa, d'àries i duets que són inoblidables, i en aquest cas ens volem fixar en el trio final del segon acte. Don Giovanni havia convidat a sopar l'estàtua del Commendatore, i el fantasma es presenta. L'esperit acusa a Don Giovanni i li demana que s'arrepenteixi, però aquest, fidel al seu tarannà, aguanta estoicament fins que els dimonis se l'emporten a l'infern. Curiosament, tota l'escena torna a estar en re m, la tonalitat més trista de l'autor. A la pel·lícula Amadeus es relaciona aquesta escena en concret amb la mort del pare de Mozart el maig del mateix any i el sentiment de culpa del jove compositor per les desavinences entre tots dos. De tota manera, aquest punt no queda clar en la biografia de l'autor i forma part de l'àura teatral que envolta tant la seva vida com la seva mort.
L'escena de la pel·lícula:
Una de les curiositats d'aquest trio són les veus que l'interpreten: normalment dos barítons (Don Giovanni i Leporello) i un baix (Commendatore). Tot això, amb una instrumentació cuidada i agressiva, amb escales a l'orquestra que agiten la nostra oïda, ens trasllada sense fer falta gaire treatalitat més a la condemna del llibertí i a la lluita entre el bé i el mal, a una escena de venjança i justícia.
Veiem-ne una bona interpretació, amb Thomas Allen en el personatge de Don Giovanni:
El tema del Commendatore, un cop més, és molt senzill i per això resulta tan impressionant, sobre l'arpegi de tònica de re m crea aquest efecte tan espectacular:
No podem negar que és un trio, ja que tenim tres personatges en escena que van cantant, però part de la gràcia de les òperes de Mozart és que quan crea una escena amb més d'un personatge és capaç de sobreposar més d'un text i actuació alhora, com succeeix en aquest fragment. Ara us proposo escoltar un altre fragment, en aquest cas un sextet de la mateixa òpera amb Donna Anna, Donna Elvira, Zerlina, Leporello, Don Ottavio i Masetto en escena on es pot veure l'art mozartià dels grups vocals:
Curiosament, abans de l'entrada en escena de Donna Elvira i el Commendatore, Mozart utilitza una ària seva de les Nozzes de Fígaro, non piú andrai picant-se l'ullet a sí mateix i als espectadors.
En veiem una interpretació de les noces de Fígaro pel baríton José van Dam:
La mateixa peça a Don Giovanni dins una versió molt especial realizada el 2008 amb producció de Calixto Bieito amb un Don Giovanni transformat en un "macarra" lligat a la màfia; podreu sentir el tema a partir dels 3 minuts i 31 segons (no apte per a nens...):
A aquesta matixa versió, podem escoltar a la introducció de l'escena un cànon que s'ha popularitzat molt:
I finalment podrem veure la mateixa escena en una versió més "estàndard", a Viena
dimarts, 3 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada