Fa molt temps hi havia un comerciant que vivia feliç amb la seva esposa; un dia, aquesta va morir deixant-lo sol amb la seva filla. Al cap de poc temps, el vidu es va casar amb una altra dona, que, gelosa de la seva fillastra, la maltractava i buscava una manera de treure-se-la de sobre.
Aprofitant una ocasió en que el pare era fora de viatge, la madrastra va dir a la noia:
- Ves a veure la meva germana i li demanes una agulla i una mica de fil per a cosir-te una camisa
La germana de la madrastra era una bruixa, i com que la noia era llesta, va decidir anar primer a demanar consell a una altra tieta seva, germana del seu pare.
- Bon dia, tieta.
- Molt bon dia, neboda estimada. Perquè has vingut?
- La meva madrastra m'ha dit que vagi a demanar a la seva germana fil i agulla, per a cosir-me una camisa.
- Enrecorda't bé - va dir aleshores la tieta - que un àlber blanc voldrà esgarrapar-te la cara: lliga-li les branques amb una cinta. Les portes de la tanca faran soroll i es tancaran bruscament per a no deixar-te passar; posa'ls una mica d'oli. Els gossos et voldran mossegar; dóna'ls una mica de pa. Un gran gat ferotge voldrà esgarrapar-te i treure't els ulls, dóna-li un tall de pernil.
La noia es va despedir, va agafar una mica de pa, oli i pernil i una cinta, es va posar a caminar cercant la bruixa i finalment hi va arribar.
Va entrar a la cabana, on la bruixa Baba Yaga estava sentada sobre les seves cames de pal, teixint.
- Bon dia, tieta.
- Perquè has vingut, neboda?
- La meva mare m'ha demanat que vingui a cercar agulla i fil per a fer-me una camisa.
- D'acord. Mentre jo ho busco, seu i teixeix.
Mentre la neboda estava teixint, la bruixa va sortir de l'habitació i va cridar la seva criada, dient-li:
- Corre, escalfa el bany i renta bé la meva neboda, perque me la menjaré.
La pobre noia va quedar mig morta de por, i quan la bruixa va marxar, va dir a la cridada:
- No cremis molta llenya, estimada; millor que tiris l'aigua al foc i portis l'aigua al bany amb un colador.
I mentre li deia això, li va regalar un mocador.
Baba Yaga, impacient, es va acostar a la finestra on treballava la noia i li va preguntar:
- Estàs teixint, nebodeta?
- Sí, tieta, estic treballant.
La bruixa es va allunyar de la cabana, i la noia, aprofitant aquell moment, li va donar al gat un tall de pernil i li va preguntar com podia escapar-se d'aquell lloc. El gat li va dir:
- A sobre la taula hi ha una tovallola i una pinta; agafa-les i arrenca a córrer tan ràpid com puguis, perquè la bruixa Baba Yaga correrà rere teu per a agafar-te. De tant en tant, estira't al terra i acosta-hi l'orella, quan sentis que ja és molt a prop, llença la tovallola a terra i es transformarà en un riu molt ample. Si la bruixa es llença a l'aigua i neda per creuar-lo, tu hauràs guanyat una mica de temps. Quan tornis a sentir que és a prop teu, llença la pinta que es transformarà en un bosc molt espès, i la bruixa no podrà passar.
La noia va agafar la tovallola i la pinta i va començar a córrer. Els gossos la van voler mossegar, però els va donar un tros de pa; les portes de la tanca van fer fressa i es van tancar de cop, però la noia hi va posar oli i les portes s'obriren de bat a bat. Més enllà, un àlber blanc va estirar les branques per esgarrapar-li la cara, però ella va lligar les branques amb una cinta i va poder passar.
El gat es va sentar al teler i va intentar teixir, però no feia més que embolicar la troca. La bruixa s'hi va acostar i va preguntar:
- Estàs teixint, nebodeta? Estàs teixint, estimada?
- Sí tieta, estic teixint - respongué el gat amb veu ronca.
Baba Yaga va entrar a la cabana, i veient que la noia no hi era i que el gat l'havia enganyat, va començar a pegar-li tot dient:
- Ah! vell golafre! Perquè has deixat anar la meva neboda? La teva obligació era treure-li els ulls i esgarrapar-li la cara!
- Porto molt de temps al teu servei - va dir el gat - i encara no m'has donat ni tan sols un òs, i ella m'ha donat un tall de pernil.
Baba Yaga es va enfadar també amb els gossos, la tanca, l'àlber i amb la criada, i els va començar a picar a tots.
Els gossos van dir:
- T'hem servit molts anys sense que tu mai ens hagis donat ni tan sols un crostó de pa dur o cremat, i ella ens ha donat un tall de pa tou.
La tanca va dir:
- T'he servit molt de temps sense que tot i que feia fressa m'hagis posat una mica de greix, ella m'ha posat oli.
L'àlber va dir:
- Té servit molt de temps sense que m'hagis donat mai ni tan sols un fil, i ella m'ha guarnit amb una cinta.
La criada va dir:
- T'he servit molt de temps, sense que m'hagis donat ni tan sols un tall de roba, i ella m'ha regalat un mocador.
Baba Yaga va sortir corrents darrera la noia. Aquesta, va escoltar amb l'orella a terra i va sentir que la bruixa s'acostava. Aleshores, va llençar a terra la tovallola i a l'instant es va formar un riu molt ample.
Baba Yaga va arribar a la vorera i sense poder sortejar l'obstacle que va trobar al camí, tancant la boca amb ràbia va tornar a la cabana i va agafar els bous portant-los fins al riu: els animals van beure tota l'aigua i la bruixa va continuar la persecució.
La noia, va tornar a escoltar a terra i va sentir que Baba Yaga estava molt a prop: va llençar la pinta i va aparèixer un bosc molt dens i tancat.
La bruixa va començar a rossegar els troncs dels arbres per intentar passar, però tot i provar-ho amb ganes, no ho va aconseguir i va tornar furiosa cap a la seva cabana.
Mentre això succeïa, el comerciant va tornar a casa i va preguntar la seva esposa:
- On és la meva filleta estimada?
- Ha anat a veure la seva tieta - va contestar la madrastra.
Al cap de poca estona, amb gran sorpresa de la madrastra, la nena va tornar.
- On has anat? - li va preguntar el pare.
- Oh pare! La meva mare m'ha enviat a casa de la seva germana per a demanar-li una agulla i fil per a cosir-me una camisa, i ves per on, la tieta és ni més ni menys que la bruixa Baba Yaga! que ha intentat menjar-me.
- I com t'has pogut escapar, filleta meva?
Aleshores la noia li va explicar tot el que havia passat.
Quan el comerciant es va assabentar de la maldat de la seva muller, la va fer fora de casa seva i es va quedar amb la seva filla.
Els dos van viure en pau molts anys feliços.
Modest Mussorgsky, compositor rus del s. XIX, component del grup dels 5, va escriure diverses partitures molt inspirades de caràcter clarament rus. Pianista i amb una feina d'empleat que el mantenia just per viure, va ser un dels compositors més melòdics i creatius del grup. D'entre les seves obres, una de les més conegudes és Els quadres d'una exposició , una suite de 15 peces homenatge a un amic seu pintor que va morir poc després d'una exposició seva. Les peces són originalment per a piano i orquestrades posteriorment per Maurice Ravel. Un dels quadres ens presenta la cabana de Baba Yaga, la bruixa del folklore rus més coneguda, que vivia en una cabana de fusta sobre potes de gallina. Sobre ella hi ha diverses històries, i una d'elles és la que teniu al començament d'aquest escrit.
Escoltem la versió pianística
L'obra per orquestra feta per Ravel
Impressionant, no? Fa una mica de por? El caràcter tens queda perfectament reflectit per la instrumentació. Tant a un enregistrament com a l'altre, la peça de la Baba Yaga va seguida de La gran porta de Kiev, ja que a la partitura no hi ha transició entre totes dues.
Ara podeu escoltar una altra versió en format de jazz, on també hi apareixen altres peces de la suite
Aquí teniu un petit conte animat rus
I finalment un altre document curiós amb personatges "click"
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada