Aram Khachaturian - La dansa del sabre

Aram Khachaturian, compositor rus de del s.XX, va composar diverses obres per a l'escena, tant òperes, com ballets o música per a pel·lícules. Armeni de naixement, tota la seva música té l'emprempta rítmica de la tradició del seu país. La dansa del sabre pertany al ballet Gayane, una història sobre l'amor d'una dona armènia que entra en conflicte amb els seus pensaments polítics. Al final del ballet, molt patriòtic, es celebra la unió existent entre tots els pobles que conformen la Unió Soviètica...Al segon acte hi ha una suite de danses, on apareix la Dansa del sabre com a exemple armeni.

La podem escoltar en dues versions, una primera una mica més tranquil·la però on val la pena observar el director, Seiji Ozawa. També tenim una bona visió dels instruments que intervenen, que ens mostren una gran orquestra del s.XX: el xilòfon, els saxos, els trombons i les trompetes, els violoncels i els violins, etc



Una altra versió, una mica més lleugera i en un marc incomparable, el maravellós palau vienès de Schönbrunn



Avui, és una dia com qualsevol altre, però tal dia com avui van succeir moltes coses, i un petit recordatori amb un toc d'humor mai no fa mal



LA DANSA DEL SABRE - La Trinca (Nou de Trinca, 1981)
Quan escoltàvem per la ràdio
el vot de la investidura
amb tricorni i metralleta
treu el cap la dictadura
i ens quedem esparverats. . . .garratibats
Quin cobriment que va agafar-nos
quin espant i quin cangelo
quan la veu enrrogallada
va cridar "todos al suelo"
començant a disparar. . . . . . . ratatata

Llavors ens diuen que a València
per acabar de fer la guitza
va la cosa adelantada
i un catxondo els hi organitza
unes falles pel febrer . . . . . Ai quin merder!
Ja ens veiem tots altra vegada
ballant la dansa del sabre
que si algú no se'n recorda
és la dansa més macabra
de les que es fan i es desfan. . . . Oi tant!

Llavors, quina nit, quina nit!
estàvem amagats sota el llit
però amb serenitat
i amb el cul apretat
no ens posessim pas nerviosos!
Tranquil, Jordi, tranquil
que és la Guardia Civil
tu tranquil.
Ai, mama, por!

I se'ns donava la consigna
demà tots cap a la feina
"porque aquí no pasa nada"
segadors no esmoleu l'eina
que podríem prendre mal . . . . . en general

I sobretot serenitat!
però si guanya el del mostatxo
valdrà més estar borratxo
i deixar-se de punyetes
corre, agafa les maletes
i no paris fins a Perpinyà . . . . . Ja s'ho farà!
I l'endemà quan va arreglar-se,
quina cosa més extranya
fins i tot els més escèptics
tots cridàven "Viva España
y viva la Constitución", . . . . mira per on!

I visca el rei . . . . . vès quin remei!
I és que no saps mai
de qui carai has de refiar-te
si serà per bé o per mal
però ben segur que mai més res no serà igual.

La música del ballet de Khachaturian també ha entrat dins la història del cinema, però no la dansa del sabre sinó el seu Adagio. Cançó tranquil·la, de bressol, va ser utilitzada tant per Stanley Kubrik a 2001 una Odissea a l'Espai i també per James Horner a Jocs de patriotes, Clear and present danger i Aliens.