Johannes Brahms, compositor i pianista alemany del romanticisme, va néixer a Hamburg però va passar la major part de la seva vida a Viena. En els seus viatges va conèixer altres músics tan importants com Franz Liszt o Robert Schumann. Amb aquest darrer, va establir una ferma amistat i especialment amb la seva esposa, Clara Wieck, que va continuar després de la mort de Robert. Es parla de l'enarmorament entre tots dos, però no va mai deixar de ser un amor platònic. Robert Schumann el va acollir a casa seva i el va impulsar a través de la seva revista musical.
Brahms va gaudir d'èxit i prestigi al llarg de la seva vida, i la majoria de les seves obres eren estrenades a Viena amb èxit. Era molt exigent amb el que componia, i popularment se'l coneix com "el més clàssic dels romàntics" per les seves obres denses d'harmonia i a vegades més retingudes que altres contemporanis romàntics.
La seva obra és força extensa, i la música de cambra un dels elements fonamentals. La seva obra pianística és important, i d'entre ella volem parlar de les Danses Hongareses. Es tracta de 21 danses, només de 3 de les quals tenen temes originals i les altres estan extretes de la tradició, que Brahms va escriure originalment per a piano a 4 mans. Posteriorment, va arranjar-ne 10 per a piano sol, i en va orquestrar 3 (les números 1, 3 i 10). Altres compositors han arranjat les altres per a orquestra, i entre aquests cal destacar Antonin Dvorak, qui també en va orquestrar.
Són les següents:
* No. 1 in G minor: Allegro molto
* No. 2 in D minor: Allegro non assai
* No. 3 in F major: Allegretto
* No. 4 in F minor (F♯ minor for orchestra): Poco sostenuto
* No. 5 in F♯ minor (G minor for orchestra): Allegro
* No. 6 in D♭ major (D major for orchestra): Vivace
* No. 7 in F major (A major for orchestra): Allegretto
* No. 8 in A minor: Presto
* No. 9 in E minor: Allegro non troppo
* No. 10 in E major (F major for orchestra): Presto
* No. 11 in D minor: Poco andante
* No. 12 in D minor: Presto
* No. 13 in D major: Andantino grazioso
* No. 14 in D minor: Un poco andante
* No. 15 in B♭ major: Allegretto grazioso
* No. 16 in F minor: Con moto
* No. 17 in F♯ minor: Andantino
* No. 18 in D major: Molto vivace
* No. 19 in B minor: Allegretto
* No. 20 in E minor: Poco allegretto
* No. 21 in E minor: Vivace
Dansa nº1 per a orquestra
La mareixa per a piano sol
La dansa nº2 per a piano a 4 mans
La tercera orquestrada pel propi Brahms
La nº4 per piano a 4 mans
La cinquena, potser la més coneguda, orquestral
i la versió per a piano sol
La nº6 en versió orquestral
La nº7 per a piano sol
La vuitena per a piano a 4 mans
La nº 9 també per a piano a 4 mans
La mateixa interpretació per la nº10
La nº11
La nº 12
La nº 13
La nº 14
La nº 15
La nº 16
La nº 17
La nº 18
La nº 19
La nº 20
I la darrera, la nº 21
Com tantes de les grans obres clàssiques, el cinema se n'ha aprofitat i n'ha fet ús, com podeu veure en aquesta escena de El gran dictador de Charles Chaplin
dimecres, 25 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada