Avui escoltava un programa de ràdio i han parlat d'aquest poema simfònic. No el coneixia ja que la música contemporània no és el meu fort, però ho he trobat molt curiós així que he començat a buscar informació. I, resulta que és força genial!
Primer escoltem-lo:
I ara podeu redirigir-vos cap a aquest bloc de compositors peruans que explica molt gràficament la història de la seva estrena. Curiós no? Podeu llegir molt més sobre Ligeti (si he estat capaç de despertar-vos la curiositat) i fins i tot veure les instruccions de la partitura, o de fet, és realment la partitura mateixa.
Aquí teniu un altre vídeo curiós per a seguir les articulacions de Ligeti
El seu rèquiem, molt especial i d'un estil ben diferent, també va ser utilitzat per Kubrik a 2001,
El lux aeterna per a 16 veus
Del mateix Kubrik, també tenim El Resplendor
on hi ha música del mateix compositor
Un estudi per a piano
El concert per a piano dirigit per Pierre Boulez
I acabo amb El gran macabre, òpera, endevineu quins són els instruments?
Espero que hàgiu gaudit com jo de descubrir una música nova i diferent...si no la coneixieu ja!
dissabte, 28 de febrer del 2009
divendres, 27 de febrer del 2009
Vocalise - Rachmàninov
La peça Vocalise del compositor rus és d'una gran bellesa. Es tracta d'una cançó sense paraules, que sol ser interpretada per soprano (també és possible per tenor. Sol ser transportada, però, segons les necessitats del cantant (o instrument). Va ser escrita originalment per a piano i veu, però arranjada per a diferents combinacions:
- orquestrada pel propi Rachmàninov
- per a cor
- per a soprano i orquestra
i per a multitud de combinacions, de cambra o per a instruments sol.
Us proposo escoltar diferents versions:
soprano i orquestra, Kiri Te Kanawa
Cor de nens i piano, cor de nens de Moscú
Violí i piano, altra vegada Perlman
Violoncel i piano
Totes elles són precioses, trieu...
La partitura:
- orquestrada pel propi Rachmàninov
- per a cor
- per a soprano i orquestra
i per a multitud de combinacions, de cambra o per a instruments sol.
Us proposo escoltar diferents versions:
soprano i orquestra, Kiri Te Kanawa
Cor de nens i piano, cor de nens de Moscú
Violí i piano, altra vegada Perlman
Violoncel i piano
Totes elles són precioses, trieu...
La partitura:
dijous, 26 de febrer del 2009
Baba Yaga - La cabana sobre les potes de gallina - Quadres d'una exposició - Mussorgsky
Fa molt temps hi havia un comerciant que vivia feliç amb la seva esposa; un dia, aquesta va morir deixant-lo sol amb la seva filla. Al cap de poc temps, el vidu es va casar amb una altra dona, que, gelosa de la seva fillastra, la maltractava i buscava una manera de treure-se-la de sobre.
Aprofitant una ocasió en que el pare era fora de viatge, la madrastra va dir a la noia:
- Ves a veure la meva germana i li demanes una agulla i una mica de fil per a cosir-te una camisa
La germana de la madrastra era una bruixa, i com que la noia era llesta, va decidir anar primer a demanar consell a una altra tieta seva, germana del seu pare.
- Bon dia, tieta.
- Molt bon dia, neboda estimada. Perquè has vingut?
- La meva madrastra m'ha dit que vagi a demanar a la seva germana fil i agulla, per a cosir-me una camisa.
- Enrecorda't bé - va dir aleshores la tieta - que un àlber blanc voldrà esgarrapar-te la cara: lliga-li les branques amb una cinta. Les portes de la tanca faran soroll i es tancaran bruscament per a no deixar-te passar; posa'ls una mica d'oli. Els gossos et voldran mossegar; dóna'ls una mica de pa. Un gran gat ferotge voldrà esgarrapar-te i treure't els ulls, dóna-li un tall de pernil.
La noia es va despedir, va agafar una mica de pa, oli i pernil i una cinta, es va posar a caminar cercant la bruixa i finalment hi va arribar.
Va entrar a la cabana, on la bruixa Baba Yaga estava sentada sobre les seves cames de pal, teixint.
- Bon dia, tieta.
- Perquè has vingut, neboda?
- La meva mare m'ha demanat que vingui a cercar agulla i fil per a fer-me una camisa.
- D'acord. Mentre jo ho busco, seu i teixeix.
Mentre la neboda estava teixint, la bruixa va sortir de l'habitació i va cridar la seva criada, dient-li:
- Corre, escalfa el bany i renta bé la meva neboda, perque me la menjaré.
La pobre noia va quedar mig morta de por, i quan la bruixa va marxar, va dir a la cridada:
- No cremis molta llenya, estimada; millor que tiris l'aigua al foc i portis l'aigua al bany amb un colador.
I mentre li deia això, li va regalar un mocador.
Baba Yaga, impacient, es va acostar a la finestra on treballava la noia i li va preguntar:
- Estàs teixint, nebodeta?
- Sí, tieta, estic treballant.
La bruixa es va allunyar de la cabana, i la noia, aprofitant aquell moment, li va donar al gat un tall de pernil i li va preguntar com podia escapar-se d'aquell lloc. El gat li va dir:
- A sobre la taula hi ha una tovallola i una pinta; agafa-les i arrenca a córrer tan ràpid com puguis, perquè la bruixa Baba Yaga correrà rere teu per a agafar-te. De tant en tant, estira't al terra i acosta-hi l'orella, quan sentis que ja és molt a prop, llença la tovallola a terra i es transformarà en un riu molt ample. Si la bruixa es llença a l'aigua i neda per creuar-lo, tu hauràs guanyat una mica de temps. Quan tornis a sentir que és a prop teu, llença la pinta que es transformarà en un bosc molt espès, i la bruixa no podrà passar.
La noia va agafar la tovallola i la pinta i va començar a córrer. Els gossos la van voler mossegar, però els va donar un tros de pa; les portes de la tanca van fer fressa i es van tancar de cop, però la noia hi va posar oli i les portes s'obriren de bat a bat. Més enllà, un àlber blanc va estirar les branques per esgarrapar-li la cara, però ella va lligar les branques amb una cinta i va poder passar.
El gat es va sentar al teler i va intentar teixir, però no feia més que embolicar la troca. La bruixa s'hi va acostar i va preguntar:
- Estàs teixint, nebodeta? Estàs teixint, estimada?
- Sí tieta, estic teixint - respongué el gat amb veu ronca.
Baba Yaga va entrar a la cabana, i veient que la noia no hi era i que el gat l'havia enganyat, va començar a pegar-li tot dient:
- Ah! vell golafre! Perquè has deixat anar la meva neboda? La teva obligació era treure-li els ulls i esgarrapar-li la cara!
- Porto molt de temps al teu servei - va dir el gat - i encara no m'has donat ni tan sols un òs, i ella m'ha donat un tall de pernil.
Baba Yaga es va enfadar també amb els gossos, la tanca, l'àlber i amb la criada, i els va començar a picar a tots.
Els gossos van dir:
- T'hem servit molts anys sense que tu mai ens hagis donat ni tan sols un crostó de pa dur o cremat, i ella ens ha donat un tall de pa tou.
La tanca va dir:
- T'he servit molt de temps sense que tot i que feia fressa m'hagis posat una mica de greix, ella m'ha posat oli.
L'àlber va dir:
- Té servit molt de temps sense que m'hagis donat mai ni tan sols un fil, i ella m'ha guarnit amb una cinta.
La criada va dir:
- T'he servit molt de temps, sense que m'hagis donat ni tan sols un tall de roba, i ella m'ha regalat un mocador.
Baba Yaga va sortir corrents darrera la noia. Aquesta, va escoltar amb l'orella a terra i va sentir que la bruixa s'acostava. Aleshores, va llençar a terra la tovallola i a l'instant es va formar un riu molt ample.
Baba Yaga va arribar a la vorera i sense poder sortejar l'obstacle que va trobar al camí, tancant la boca amb ràbia va tornar a la cabana i va agafar els bous portant-los fins al riu: els animals van beure tota l'aigua i la bruixa va continuar la persecució.
La noia, va tornar a escoltar a terra i va sentir que Baba Yaga estava molt a prop: va llençar la pinta i va aparèixer un bosc molt dens i tancat.
La bruixa va començar a rossegar els troncs dels arbres per intentar passar, però tot i provar-ho amb ganes, no ho va aconseguir i va tornar furiosa cap a la seva cabana.
Mentre això succeïa, el comerciant va tornar a casa i va preguntar la seva esposa:
- On és la meva filleta estimada?
- Ha anat a veure la seva tieta - va contestar la madrastra.
Al cap de poca estona, amb gran sorpresa de la madrastra, la nena va tornar.
- On has anat? - li va preguntar el pare.
- Oh pare! La meva mare m'ha enviat a casa de la seva germana per a demanar-li una agulla i fil per a cosir-me una camisa, i ves per on, la tieta és ni més ni menys que la bruixa Baba Yaga! que ha intentat menjar-me.
- I com t'has pogut escapar, filleta meva?
Aleshores la noia li va explicar tot el que havia passat.
Quan el comerciant es va assabentar de la maldat de la seva muller, la va fer fora de casa seva i es va quedar amb la seva filla.
Els dos van viure en pau molts anys feliços.
Modest Mussorgsky, compositor rus del s. XIX, component del grup dels 5, va escriure diverses partitures molt inspirades de caràcter clarament rus. Pianista i amb una feina d'empleat que el mantenia just per viure, va ser un dels compositors més melòdics i creatius del grup. D'entre les seves obres, una de les més conegudes és Els quadres d'una exposició , una suite de 15 peces homenatge a un amic seu pintor que va morir poc després d'una exposició seva. Les peces són originalment per a piano i orquestrades posteriorment per Maurice Ravel. Un dels quadres ens presenta la cabana de Baba Yaga, la bruixa del folklore rus més coneguda, que vivia en una cabana de fusta sobre potes de gallina. Sobre ella hi ha diverses històries, i una d'elles és la que teniu al començament d'aquest escrit.
Escoltem la versió pianística
L'obra per orquestra feta per Ravel
Impressionant, no? Fa una mica de por? El caràcter tens queda perfectament reflectit per la instrumentació. Tant a un enregistrament com a l'altre, la peça de la Baba Yaga va seguida de La gran porta de Kiev, ja que a la partitura no hi ha transició entre totes dues.
Ara podeu escoltar una altra versió en format de jazz, on també hi apareixen altres peces de la suite
Aquí teniu un petit conte animat rus
I finalment un altre document curiós amb personatges "click"
dimecres, 25 de febrer del 2009
Brahms - Danses hongareses
Johannes Brahms, compositor i pianista alemany del romanticisme, va néixer a Hamburg però va passar la major part de la seva vida a Viena. En els seus viatges va conèixer altres músics tan importants com Franz Liszt o Robert Schumann. Amb aquest darrer, va establir una ferma amistat i especialment amb la seva esposa, Clara Wieck, que va continuar després de la mort de Robert. Es parla de l'enarmorament entre tots dos, però no va mai deixar de ser un amor platònic. Robert Schumann el va acollir a casa seva i el va impulsar a través de la seva revista musical.
Brahms va gaudir d'èxit i prestigi al llarg de la seva vida, i la majoria de les seves obres eren estrenades a Viena amb èxit. Era molt exigent amb el que componia, i popularment se'l coneix com "el més clàssic dels romàntics" per les seves obres denses d'harmonia i a vegades més retingudes que altres contemporanis romàntics.
La seva obra és força extensa, i la música de cambra un dels elements fonamentals. La seva obra pianística és important, i d'entre ella volem parlar de les Danses Hongareses. Es tracta de 21 danses, només de 3 de les quals tenen temes originals i les altres estan extretes de la tradició, que Brahms va escriure originalment per a piano a 4 mans. Posteriorment, va arranjar-ne 10 per a piano sol, i en va orquestrar 3 (les números 1, 3 i 10). Altres compositors han arranjat les altres per a orquestra, i entre aquests cal destacar Antonin Dvorak, qui també en va orquestrar.
Són les següents:
* No. 1 in G minor: Allegro molto
* No. 2 in D minor: Allegro non assai
* No. 3 in F major: Allegretto
* No. 4 in F minor (F♯ minor for orchestra): Poco sostenuto
* No. 5 in F♯ minor (G minor for orchestra): Allegro
* No. 6 in D♭ major (D major for orchestra): Vivace
* No. 7 in F major (A major for orchestra): Allegretto
* No. 8 in A minor: Presto
* No. 9 in E minor: Allegro non troppo
* No. 10 in E major (F major for orchestra): Presto
* No. 11 in D minor: Poco andante
* No. 12 in D minor: Presto
* No. 13 in D major: Andantino grazioso
* No. 14 in D minor: Un poco andante
* No. 15 in B♭ major: Allegretto grazioso
* No. 16 in F minor: Con moto
* No. 17 in F♯ minor: Andantino
* No. 18 in D major: Molto vivace
* No. 19 in B minor: Allegretto
* No. 20 in E minor: Poco allegretto
* No. 21 in E minor: Vivace
Dansa nº1 per a orquestra
La mareixa per a piano sol
La dansa nº2 per a piano a 4 mans
La tercera orquestrada pel propi Brahms
La nº4 per piano a 4 mans
La cinquena, potser la més coneguda, orquestral
i la versió per a piano sol
La nº6 en versió orquestral
La nº7 per a piano sol
La vuitena per a piano a 4 mans
La nº 9 també per a piano a 4 mans
La mateixa interpretació per la nº10
La nº11
La nº 12
La nº 13
La nº 14
La nº 15
La nº 16
La nº 17
La nº 18
La nº 19
La nº 20
I la darrera, la nº 21
Com tantes de les grans obres clàssiques, el cinema se n'ha aprofitat i n'ha fet ús, com podeu veure en aquesta escena de El gran dictador de Charles Chaplin
Brahms va gaudir d'èxit i prestigi al llarg de la seva vida, i la majoria de les seves obres eren estrenades a Viena amb èxit. Era molt exigent amb el que componia, i popularment se'l coneix com "el més clàssic dels romàntics" per les seves obres denses d'harmonia i a vegades més retingudes que altres contemporanis romàntics.
La seva obra és força extensa, i la música de cambra un dels elements fonamentals. La seva obra pianística és important, i d'entre ella volem parlar de les Danses Hongareses. Es tracta de 21 danses, només de 3 de les quals tenen temes originals i les altres estan extretes de la tradició, que Brahms va escriure originalment per a piano a 4 mans. Posteriorment, va arranjar-ne 10 per a piano sol, i en va orquestrar 3 (les números 1, 3 i 10). Altres compositors han arranjat les altres per a orquestra, i entre aquests cal destacar Antonin Dvorak, qui també en va orquestrar.
Són les següents:
* No. 1 in G minor: Allegro molto
* No. 2 in D minor: Allegro non assai
* No. 3 in F major: Allegretto
* No. 4 in F minor (F♯ minor for orchestra): Poco sostenuto
* No. 5 in F♯ minor (G minor for orchestra): Allegro
* No. 6 in D♭ major (D major for orchestra): Vivace
* No. 7 in F major (A major for orchestra): Allegretto
* No. 8 in A minor: Presto
* No. 9 in E minor: Allegro non troppo
* No. 10 in E major (F major for orchestra): Presto
* No. 11 in D minor: Poco andante
* No. 12 in D minor: Presto
* No. 13 in D major: Andantino grazioso
* No. 14 in D minor: Un poco andante
* No. 15 in B♭ major: Allegretto grazioso
* No. 16 in F minor: Con moto
* No. 17 in F♯ minor: Andantino
* No. 18 in D major: Molto vivace
* No. 19 in B minor: Allegretto
* No. 20 in E minor: Poco allegretto
* No. 21 in E minor: Vivace
Dansa nº1 per a orquestra
La mareixa per a piano sol
La dansa nº2 per a piano a 4 mans
La tercera orquestrada pel propi Brahms
La nº4 per piano a 4 mans
La cinquena, potser la més coneguda, orquestral
i la versió per a piano sol
La nº6 en versió orquestral
La nº7 per a piano sol
La vuitena per a piano a 4 mans
La nº 9 també per a piano a 4 mans
La mateixa interpretació per la nº10
La nº11
La nº 12
La nº 13
La nº 14
La nº 15
La nº 16
La nº 17
La nº 18
La nº 19
La nº 20
I la darrera, la nº 21
Com tantes de les grans obres clàssiques, el cinema se n'ha aprofitat i n'ha fet ús, com podeu veure en aquesta escena de El gran dictador de Charles Chaplin
dimarts, 24 de febrer del 2009
Mozart - Rèquiem kv 626, re m (9 a 14)
Seguim amb el Rèquiem, després de la pausa d'un dia,
OFERTORIUM - OFERTORI
DOMINE IESU
COR
Senyor Jesucrist, Rei de la Glòria
allibera les ànimes de tots els fidels difunts
de les penes de l'infern i de les profunditats de llac.
Lliura-les de la boca del lleó,
que l'abisme no les absorveixi,
ni caiguin a les tenebres.
QUARTET
Sinó que l'abanderat Sant Miquel
els condueixi cap a la Santa Llum
COR
com fa temps vas prometre a Abraham
i als seus descendents
HOSTIAS ET PRECES
COR
Súpliques i alabances, Senyor
t'oferim en sacrifici.
Accepta-les en nom de les ànimes
en memòria de les quals les fem.
Fes-les passar, Senyor
de la mort a la vida
com fa temps vas prometre a Abraham
i els seus descendents
SANCTUS
COR
Sant, Sant
Sant és el Senyor Déu dels exèrcits.
Ple és el cel i la terra de la teva glòria
Hosanna dalt del cel.
BENEDICTUS
QUARTET
Beneït el qui ve
en nom del Senyor
COR
Hossanna dalt del cel
AGNUS DEI
COR
Anyell de Déu que treus els pecats del món,
tingues pietat de nosaltres.
Anyell de Déu que treus els pecats del món,
dóna'ns la Pau.
Anyell de Déu que treus els pecats del món,
dóna'ls el descans etern.
COMMUNIO - COMUNIÓ
LUX AETERNA
SOPRANO I COR
Que la llum eterna brilli per a ells, Senyor
amb els teus Sants per l'eternitat,
perquè tu ets misericordiós.
Dóna'ls el descans etern, Senyor
i que la llum perpètua els il·lumini
amb els teus Sants per l'eternitat,
perquè tu ets misericordiós.
Tots els vídeos que he utilitzat són partitures de cor i tenen l'explicació de qui els interpreta dins el Youtube, però ara us proposo algun número veient l'orquestra i el cor:
- un vídeo del mestre Karl Bohm enregistrat el 1971 amb la introducció
- una versió al Palau de la Música de Barcelona, Confutatis i Lacrimosa
- el tuba mirum en una versió de Sir Collin Davis, on es poden observar els solistes, una molt bona audició per conèixer les 4 veus principals
OFERTORIUM - OFERTORI
DOMINE IESU
COR
Senyor Jesucrist, Rei de la Glòria
allibera les ànimes de tots els fidels difunts
de les penes de l'infern i de les profunditats de llac.
Lliura-les de la boca del lleó,
que l'abisme no les absorveixi,
ni caiguin a les tenebres.
QUARTET
Sinó que l'abanderat Sant Miquel
els condueixi cap a la Santa Llum
COR
com fa temps vas prometre a Abraham
i als seus descendents
HOSTIAS ET PRECES
COR
Súpliques i alabances, Senyor
t'oferim en sacrifici.
Accepta-les en nom de les ànimes
en memòria de les quals les fem.
Fes-les passar, Senyor
de la mort a la vida
com fa temps vas prometre a Abraham
i els seus descendents
SANCTUS
COR
Sant, Sant
Sant és el Senyor Déu dels exèrcits.
Ple és el cel i la terra de la teva glòria
Hosanna dalt del cel.
BENEDICTUS
QUARTET
Beneït el qui ve
en nom del Senyor
COR
Hossanna dalt del cel
AGNUS DEI
COR
Anyell de Déu que treus els pecats del món,
tingues pietat de nosaltres.
Anyell de Déu que treus els pecats del món,
dóna'ns la Pau.
Anyell de Déu que treus els pecats del món,
dóna'ls el descans etern.
COMMUNIO - COMUNIÓ
LUX AETERNA
SOPRANO I COR
Que la llum eterna brilli per a ells, Senyor
amb els teus Sants per l'eternitat,
perquè tu ets misericordiós.
Dóna'ls el descans etern, Senyor
i que la llum perpètua els il·lumini
amb els teus Sants per l'eternitat,
perquè tu ets misericordiós.
Tots els vídeos que he utilitzat són partitures de cor i tenen l'explicació de qui els interpreta dins el Youtube, però ara us proposo algun número veient l'orquestra i el cor:
- un vídeo del mestre Karl Bohm enregistrat el 1971 amb la introducció
- una versió al Palau de la Música de Barcelona, Confutatis i Lacrimosa
- el tuba mirum en una versió de Sir Collin Davis, on es poden observar els solistes, una molt bona audició per conèixer les 4 veus principals
dilluns, 23 de febrer del 2009
Aram Khachaturian - La dansa del sabre
Aram Khachaturian, compositor rus de del s.XX, va composar diverses obres per a l'escena, tant òperes, com ballets o música per a pel·lícules. Armeni de naixement, tota la seva música té l'emprempta rítmica de la tradició del seu país. La dansa del sabre pertany al ballet Gayane, una història sobre l'amor d'una dona armènia que entra en conflicte amb els seus pensaments polítics. Al final del ballet, molt patriòtic, es celebra la unió existent entre tots els pobles que conformen la Unió Soviètica...Al segon acte hi ha una suite de danses, on apareix la Dansa del sabre com a exemple armeni.
La podem escoltar en dues versions, una primera una mica més tranquil·la però on val la pena observar el director, Seiji Ozawa. També tenim una bona visió dels instruments que intervenen, que ens mostren una gran orquestra del s.XX: el xilòfon, els saxos, els trombons i les trompetes, els violoncels i els violins, etc
Una altra versió, una mica més lleugera i en un marc incomparable, el maravellós palau vienès de Schönbrunn
Avui, és una dia com qualsevol altre, però tal dia com avui van succeir moltes coses, i un petit recordatori amb un toc d'humor mai no fa mal
LA DANSA DEL SABRE - La Trinca (Nou de Trinca, 1981)
Quan escoltàvem per la ràdio
el vot de la investidura
amb tricorni i metralleta
treu el cap la dictadura
i ens quedem esparverats. . . .garratibats
Quin cobriment que va agafar-nos
quin espant i quin cangelo
quan la veu enrrogallada
va cridar "todos al suelo"
començant a disparar. . . . . . . ratatata
Llavors ens diuen que a València
per acabar de fer la guitza
va la cosa adelantada
i un catxondo els hi organitza
unes falles pel febrer . . . . . Ai quin merder!
Ja ens veiem tots altra vegada
ballant la dansa del sabre
que si algú no se'n recorda
és la dansa més macabra
de les que es fan i es desfan. . . . Oi tant!
Llavors, quina nit, quina nit!
estàvem amagats sota el llit
però amb serenitat
i amb el cul apretat
no ens posessim pas nerviosos!
Tranquil, Jordi, tranquil
que és la Guardia Civil
tu tranquil.
Ai, mama, por!
I se'ns donava la consigna
demà tots cap a la feina
"porque aquí no pasa nada"
segadors no esmoleu l'eina
que podríem prendre mal . . . . . en general
I sobretot serenitat!
però si guanya el del mostatxo
valdrà més estar borratxo
i deixar-se de punyetes
corre, agafa les maletes
i no paris fins a Perpinyà . . . . . Ja s'ho farà!
I l'endemà quan va arreglar-se,
quina cosa més extranya
fins i tot els més escèptics
tots cridàven "Viva España
y viva la Constitución", . . . . mira per on!
I visca el rei . . . . . vès quin remei!
I és que no saps mai
de qui carai has de refiar-te
si serà per bé o per mal
però ben segur que mai més res no serà igual.
La música del ballet de Khachaturian també ha entrat dins la història del cinema, però no la dansa del sabre sinó el seu Adagio. Cançó tranquil·la, de bressol, va ser utilitzada tant per Stanley Kubrik a 2001 una Odissea a l'Espai i també per James Horner a Jocs de patriotes, Clear and present danger i Aliens.
La podem escoltar en dues versions, una primera una mica més tranquil·la però on val la pena observar el director, Seiji Ozawa. També tenim una bona visió dels instruments que intervenen, que ens mostren una gran orquestra del s.XX: el xilòfon, els saxos, els trombons i les trompetes, els violoncels i els violins, etc
Una altra versió, una mica més lleugera i en un marc incomparable, el maravellós palau vienès de Schönbrunn
Avui, és una dia com qualsevol altre, però tal dia com avui van succeir moltes coses, i un petit recordatori amb un toc d'humor mai no fa mal
LA DANSA DEL SABRE - La Trinca (Nou de Trinca, 1981)
Quan escoltàvem per la ràdio
el vot de la investidura
amb tricorni i metralleta
treu el cap la dictadura
i ens quedem esparverats. . . .garratibats
Quin cobriment que va agafar-nos
quin espant i quin cangelo
quan la veu enrrogallada
va cridar "todos al suelo"
començant a disparar. . . . . . . ratatata
Llavors ens diuen que a València
per acabar de fer la guitza
va la cosa adelantada
i un catxondo els hi organitza
unes falles pel febrer . . . . . Ai quin merder!
Ja ens veiem tots altra vegada
ballant la dansa del sabre
que si algú no se'n recorda
és la dansa més macabra
de les que es fan i es desfan. . . . Oi tant!
Llavors, quina nit, quina nit!
estàvem amagats sota el llit
però amb serenitat
i amb el cul apretat
no ens posessim pas nerviosos!
Tranquil, Jordi, tranquil
que és la Guardia Civil
tu tranquil.
Ai, mama, por!
I se'ns donava la consigna
demà tots cap a la feina
"porque aquí no pasa nada"
segadors no esmoleu l'eina
que podríem prendre mal . . . . . en general
I sobretot serenitat!
però si guanya el del mostatxo
valdrà més estar borratxo
i deixar-se de punyetes
corre, agafa les maletes
i no paris fins a Perpinyà . . . . . Ja s'ho farà!
I l'endemà quan va arreglar-se,
quina cosa més extranya
fins i tot els més escèptics
tots cridàven "Viva España
y viva la Constitución", . . . . mira per on!
I visca el rei . . . . . vès quin remei!
I és que no saps mai
de qui carai has de refiar-te
si serà per bé o per mal
però ben segur que mai més res no serà igual.
La música del ballet de Khachaturian també ha entrat dins la història del cinema, però no la dansa del sabre sinó el seu Adagio. Cançó tranquil·la, de bressol, va ser utilitzada tant per Stanley Kubrik a 2001 una Odissea a l'Espai i també per James Horner a Jocs de patriotes, Clear and present danger i Aliens.
diumenge, 22 de febrer del 2009
Mozart - Rèquiem kv 626, re m (1 a 8)
El darrer any de Mozart, 1791, va donar a llum algunes de les obres mestres del compositor. La seva missa de rèquiem, inacabada, és una d'aquestes. El mite sobre la mort de Mozart sobrepassa la realitat; la ficció ha entrat dins la història i és difícil distingir una de l'altra. Molts llibres s'han escrit a l'entorn d'aquest darrer any, moltes investigacions d'han dut a terme, però seguirà sent un misteri ara ja molt difícil de resoldre.
Que el Rèquiem va ser un encàrreg està demostrat, i sembla que també ha quedat demostrat que aquest encàrreg el va fer un aristòcrata per tal d'honrar la mort de la seva esposa, i poder-lo estrenar al seu palau davant el seu seguici com a peça pròpia. Sabem que Mozart la va deixar inclomperta, però no hi ha acord total sobre les peces que va escriure del tot o només esboçar. En aquella època, Mozart tenia un ajudant, Süssmayr, que sobretot transcrivia part de les peces noves del compositor. Les escriptures, però, es barregen, i es fa difícil distingir-les. Se sap que va deixar escrit abans de la seva mort l'Introitus i gran part dels 5 primers números, 8 compassos del Lacrimosa, però poc més s'aventuren a afirmar els experts.
INTROITUS - INTRODUCCIÓ
Traducció del llatí al català (aproximada)
COR
Dona'ls el descans etern, senyor
i que la llum perpètua us il·lumini
SOPRANO
T'han de cantar himnes a Sion
i t'oferiran vots a Jerusalem
COR
Escolta el meu preg
tots anirem cap a tu
KIRIE ELEISON
COR
Senyor tingues pietat
Crist, tingues pietat
SEQUENZ - SEQÜÈNCIA
DIES IRAE
COR
Dia d'ira aquell
en què els segles seran reduïts a cendres
com profetitzà David a la Sibil·la
Quan terror hi haurà al futur
quan arribi el jutge
a demanar-nos comptes a tots.
TUBA MIRUM
BAIX
La trompeta, escampant un so sorprenent
pels sepulcres de les regions
reunirà a tots davant del tron.
TENOR
La natura i la mort se sorprendran
quan les criatures ressucitin
per a respondre davant del Jutge.
I segons el llibre profètic
on tot hi és
el món serà jutjat.
CONTRALT
EL Jutge, doncs, quan segui
treurà a la llum tot el que estigui ocult
res quedarà sense judici
SOPRANO I QUARTET
Què podré dir jo, infeliç?
Quin advocat cridaré
quan ni els justos restaran segurs?
REX TREMENDAE
COR
Rei de terrible majestat
a qui salvis serà per gràcia teva
Salva'm font de pietat!
RECORDARE
QUARTET
Recorda't, pietós Jesús
ja que per mi vares venir
de no perdre'm aquell dia.
Buscant-me, vas seure cansat,
em vas redimir patint a la creu
que tot aquest treball no sigui en va.
Jutge que jutges justament
dóna'm el perdó
abans del dia del judici.
Somiquejo, com un pres,
el pectat envermelleix el meu rostre,
perdona, Déu, a qui t'implora.
Tu que vas absoldre Maria,
i vas perdonar el lladre,
també a mi em dones esperança.
Els meus pregs no ho mereixen,
però tu, bo com ets, fes el bé
fes que no cremi al foc etern.
Fes-me un lloc entre les ovelles
i separa'm dels cabrits
colocant-me a la teva dreta.
CONFUTATIS
COR
Refusats ja els maleits
i entregats a les cruels flames
crida'm amb els beneits
Humil i suplicant et demano
LACRIMOSA
COR
Dia de llàgrimes aquell
en que resorgeixi de la pols
per ser jutjat l'home pres.
Perdona'l doncs, Déu
pietós Jesús, senyor
dóna'ls el descans. Amen.
Les imatges d'Amadeus on es recull com Salieri ajuda Mozart a transcriure el Rèquiem, fictícies però meravelloses
Que el Rèquiem va ser un encàrreg està demostrat, i sembla que també ha quedat demostrat que aquest encàrreg el va fer un aristòcrata per tal d'honrar la mort de la seva esposa, i poder-lo estrenar al seu palau davant el seu seguici com a peça pròpia. Sabem que Mozart la va deixar inclomperta, però no hi ha acord total sobre les peces que va escriure del tot o només esboçar. En aquella època, Mozart tenia un ajudant, Süssmayr, que sobretot transcrivia part de les peces noves del compositor. Les escriptures, però, es barregen, i es fa difícil distingir-les. Se sap que va deixar escrit abans de la seva mort l'Introitus i gran part dels 5 primers números, 8 compassos del Lacrimosa, però poc més s'aventuren a afirmar els experts.
INTROITUS - INTRODUCCIÓ
Traducció del llatí al català (aproximada)
COR
Dona'ls el descans etern, senyor
i que la llum perpètua us il·lumini
SOPRANO
T'han de cantar himnes a Sion
i t'oferiran vots a Jerusalem
COR
Escolta el meu preg
tots anirem cap a tu
KIRIE ELEISON
COR
Senyor tingues pietat
Crist, tingues pietat
SEQUENZ - SEQÜÈNCIA
DIES IRAE
COR
Dia d'ira aquell
en què els segles seran reduïts a cendres
com profetitzà David a la Sibil·la
Quan terror hi haurà al futur
quan arribi el jutge
a demanar-nos comptes a tots.
TUBA MIRUM
BAIX
La trompeta, escampant un so sorprenent
pels sepulcres de les regions
reunirà a tots davant del tron.
TENOR
La natura i la mort se sorprendran
quan les criatures ressucitin
per a respondre davant del Jutge.
I segons el llibre profètic
on tot hi és
el món serà jutjat.
CONTRALT
EL Jutge, doncs, quan segui
treurà a la llum tot el que estigui ocult
res quedarà sense judici
SOPRANO I QUARTET
Què podré dir jo, infeliç?
Quin advocat cridaré
quan ni els justos restaran segurs?
REX TREMENDAE
COR
Rei de terrible majestat
a qui salvis serà per gràcia teva
Salva'm font de pietat!
RECORDARE
QUARTET
Recorda't, pietós Jesús
ja que per mi vares venir
de no perdre'm aquell dia.
Buscant-me, vas seure cansat,
em vas redimir patint a la creu
que tot aquest treball no sigui en va.
Jutge que jutges justament
dóna'm el perdó
abans del dia del judici.
Somiquejo, com un pres,
el pectat envermelleix el meu rostre,
perdona, Déu, a qui t'implora.
Tu que vas absoldre Maria,
i vas perdonar el lladre,
també a mi em dones esperança.
Els meus pregs no ho mereixen,
però tu, bo com ets, fes el bé
fes que no cremi al foc etern.
Fes-me un lloc entre les ovelles
i separa'm dels cabrits
colocant-me a la teva dreta.
CONFUTATIS
COR
Refusats ja els maleits
i entregats a les cruels flames
crida'm amb els beneits
Humil i suplicant et demano
LACRIMOSA
COR
Dia de llàgrimes aquell
en que resorgeixi de la pols
per ser jutjat l'home pres.
Perdona'l doncs, Déu
pietós Jesús, senyor
dóna'ls el descans. Amen.
Les imatges d'Amadeus on es recull com Salieri ajuda Mozart a transcriure el Rèquiem, fictícies però meravelloses
dissabte, 21 de febrer del 2009
Llibre Vermell de Montserrat - Stella Splendens
El llibre Vermell de Montserrat, conegut amb aquest nom degut a la seva localització (El monestir de Montserrat, al Bages, com tots els còdexs de l'època que es coneixen pel lloc on han estat trobats) i pel característic color de les seves tapes (vermell), data de finals del s. XIV i recull peces que els peregrins entonaven en la seva peregrinació al temple. Tot i això, es creu que la majoria de peces són anteriors al temps en que van ser recollides. Ens han arribat 10 peces, d'entre elles 5 danses, i avui escoltarem l'Stella Slendens (estel brillant). Els texts de les peces musicals són en català, occità i llatí.
Us proposo una interpretació únicament instrumental, amb instruments antics de vent
I aquí en teniu una altra, més fidel al manuscrit català
El text de la dansa recollida al còdex diu així:
Stella splendens in monte
Ut solis radium
Miraculis serrato,
Exaudi populum.
Concurrunt universi
Gaudentes Populi,
Divites et egeni,
Grandes et parvuli,
Ipsum ingrediuntur,
Ut cernunt oculi,
Et inde revertuntur
Graciis repleti.
Aquí teniu una versió ben diferent, interpretada per la Companyia Elèctrica Dharma i enregistrada el 2002, sobre el llibre vermell de Montserrat
Si teniu curiositat per veure algun dels manuscrits, en aquest altre vídeo podem veure un dels cants gregorians que en formen part
I finalment, en aquest altre vídeo podeu escoltar diferents versions de la dansa Ad mortem festiamus. Segons ens expliquen al mateix vídeo, els fragments de versions pertanyen a mortem festinamus"
- New London Consort directed by Philip Pickett: "Ad mortem festinamus" (àlbum "Llibre vermell, pilgrim songs & dances", 1992)
- Jordi Savall, Hesperion XX: "Ad mortem festinamus" (àlbum "Llibre Vermell de Montserrat - siglo XIV", 1978)
- ensemble Micrologus: "Ad mortem festinamus, virolai" (àlbum: "in festa", 1995)
- Companyia Elèctrica Dharma: "Festinamus" (àlbum: "Llibre Vermell", 2002)
- Capilla Musical y Escolanía de la Santa Cruz del Valle de los Caídos & Atrium Musicae, directed by Luis Lozano & Gregorio Paniagua: "Ad mortem festinamus, monodia cortesana medieval" (àlbum: "Canto antiguo Español", 1994)
- ensemble Alla Francesca: "Ad mortem festinamus" (àlbum: "Llibre Vermell de Montserrat, cantigas de santa Maria", 1994)
- QNTAL: "Ad mortem festinamus" (àlbum "QNTAL I", 1992)
- Studio der Frühen Musik directed by Thomas Binkley: "Llibre vermell" (àlbum "Secular music c1300", 1998)
- Companyia Elèctrica Dharma: "Festinamus (reprise)" (àlbum: "Llibre Vermell", 2002)
Us proposo una interpretació únicament instrumental, amb instruments antics de vent
I aquí en teniu una altra, més fidel al manuscrit català
El text de la dansa recollida al còdex diu així:
Stella splendens in monte
Ut solis radium
Miraculis serrato,
Exaudi populum.
Concurrunt universi
Gaudentes Populi,
Divites et egeni,
Grandes et parvuli,
Ipsum ingrediuntur,
Ut cernunt oculi,
Et inde revertuntur
Graciis repleti.
Aquí teniu una versió ben diferent, interpretada per la Companyia Elèctrica Dharma i enregistrada el 2002, sobre el llibre vermell de Montserrat
Si teniu curiositat per veure algun dels manuscrits, en aquest altre vídeo podem veure un dels cants gregorians que en formen part
I finalment, en aquest altre vídeo podeu escoltar diferents versions de la dansa Ad mortem festiamus. Segons ens expliquen al mateix vídeo, els fragments de versions pertanyen a mortem festinamus"
- New London Consort directed by Philip Pickett: "Ad mortem festinamus" (àlbum "Llibre vermell, pilgrim songs & dances", 1992)
- Jordi Savall, Hesperion XX: "Ad mortem festinamus" (àlbum "Llibre Vermell de Montserrat - siglo XIV", 1978)
- ensemble Micrologus: "Ad mortem festinamus, virolai" (àlbum: "in festa", 1995)
- Companyia Elèctrica Dharma: "Festinamus" (àlbum: "Llibre Vermell", 2002)
- Capilla Musical y Escolanía de la Santa Cruz del Valle de los Caídos & Atrium Musicae, directed by Luis Lozano & Gregorio Paniagua: "Ad mortem festinamus, monodia cortesana medieval" (àlbum: "Canto antiguo Español", 1994)
- ensemble Alla Francesca: "Ad mortem festinamus" (àlbum: "Llibre Vermell de Montserrat, cantigas de santa Maria", 1994)
- QNTAL: "Ad mortem festinamus" (àlbum "QNTAL I", 1992)
- Studio der Frühen Musik directed by Thomas Binkley: "Llibre vermell" (àlbum "Secular music c1300", 1998)
- Companyia Elèctrica Dharma: "Festinamus (reprise)" (àlbum: "Llibre Vermell", 2002)
divendres, 20 de febrer del 2009
Zbigniew Preisner - Krzysztof Kieslowski. Tres colors. Blanc.
El compositor polac Zbigniew Preisner és el compositor de música de cinema més reconegut del seu país i un dels més especials de la seva generació en general. La seva col·laboració amb el director Krzysztof Kieslowski ha donat lloc a partitures molt interessants i escoltades. Decàleg, La doble vida de Verònica, Tres colors: Blau, blanc i vermell són algunes de les col·laboracions més importants entre tots dos. L'himne a Europa de la pel·lícula Blau del 1993 amb Juliette Binoche com a artista principal, és una obra coral i orquestral complerta i molt bella. Però deixeu-me que em quedi amb la que més em va impressionar quan la vaig sentir per primera vegada: el tango de Blanc. Al llarg de la pel·lícula va apareixent com a leit-motiv interpretat per diferents instruments: violí, corda en general, piano...
El trailer de la pel·lícula:
I una utlització que s'ha fet de la mateixa música per a una altra pel·lícula grega, amb el ball del tango...
Aquí teniu la cançó per la unificació d'Europa, de la pel·lícula Blau
I la de Secret Garden
El trailer de la pel·lícula:
I una utlització que s'ha fet de la mateixa música per a una altra pel·lícula grega, amb el ball del tango...
Aquí teniu la cançó per la unificació d'Europa, de la pel·lícula Blau
I la de Secret Garden
dijous, 19 de febrer del 2009
Samuel Barber - Adagio per a cordes
Una de les peces més belles per a orquestra de corda que recordo, amb un sentiment intens, harmonies contingudes, melodies llargues i melancòliques, més que això, intensament tristes i plenes d'emoció és l'Adagio per a cordes del compositor nordamericà post-romàntic Samuel Barber. Aquesta peça té l'orígen en el segon moviment d'un quartet per a corda del propi autor que, per suggerència de Toscanini, Barber va arranjar per a cordes i també per a cor mixt sota el títol d'Agnus Dei. La seva bellesa i expressivitat han fet que sigui una de les peces clàssiques més demanades a l'i-tunes així com guardada a la memòria de música americana com una de les retransmissions de ràdio importants (la seva estrena dirigida per Toscanini el 1938).
La versió cantada, Agnus Dei
La seva popularitat no ha quedat aliena al setè art, i també apareix a diverses pel·lícules, entre elles Platoon, pel·lícula que ens parla de la guerra del Vietnam, dirigida per Oliver Stone i interpretada per Tom Berenger, Willem Dafoe, Charlie Sheen, John C. McGinley y Forest Whitaker, guanyadora de 4 òscars (entre ells millor so, director i pel·lícula), on a l'escena de traïció i pèrdua la música té un paper molt important. Podeu vseure un muntatge amb la música i imatges de la pel·lícula, amb l'escena fina de la mort del personatge de Willem Dafoe, Elias, on s'utilitza l'adagio:
La versió cantada, Agnus Dei
La seva popularitat no ha quedat aliena al setè art, i també apareix a diverses pel·lícules, entre elles Platoon, pel·lícula que ens parla de la guerra del Vietnam, dirigida per Oliver Stone i interpretada per Tom Berenger, Willem Dafoe, Charlie Sheen, John C. McGinley y Forest Whitaker, guanyadora de 4 òscars (entre ells millor so, director i pel·lícula), on a l'escena de traïció i pèrdua la música té un paper molt important. Podeu vseure un muntatge amb la música i imatges de la pel·lícula, amb l'escena fina de la mort del personatge de Willem Dafoe, Elias, on s'utilitza l'adagio:
dimecres, 18 de febrer del 2009
Incomunicació
En l'article d'avui no hi haurà música per escoltar o veure, però hi haurà molta música d'una altra manera. Us vull explicar una història que vaig viure dissabte passat i que m'ha fet reflexionar de manera que avui finalment m'he decidit a posar-la aquí. Potser serà com la mateixa història, incomunicada, però intentar-ho si més no em deixarà més tranquil·la i em donarà l'oportunitat d'expressar-me.
Recordeu el post del 13 de febrer sobre la sonata Kreutzer de Beethoven i el vídeo de Pinchas Zukerman i el poder de la música? Recordeu la frase de Beethoven al mateix article i el seu comentari sobre què vol expressar el músic quan escriu una partitura? Podeu pensar en el poder de la banda sonora de Tiburón a l'hora de fer-nos sentir inquiets i amb por? O qualsevol altra situació on la música exerceix el seu poder comunicatiu?
Us proposo llegir aquest article, no té desperdici. I un cop dit això...
Dissabte nit em van convidar a un directe d'un grup de pop menorquí-català. La música que fan és molt intimista, delicada, amb arrels mediterrànies. Les lletres són molt interessants, la veu la posen els dos components menorquins, un noi i una noia, l'acompanyament el fan amb guitarra, violí, violoncel i percussió. El local era gran, d'un poblet de la província de Girona, on hi havia una pantalla gegant a l'escenari. El concert va començar una mica més tard...s'havia d'acabar el partit del dissabte... Un cop fetes les proves de so i comprovat que tot estava en ordre, les pantalles de televisió es van apagar i va començar el concert. L'ambient al bar era distès, amb una mica de curiositat, però amb ganes de "marxa" de dissabte a la nit. Però en començar, la música era tranquil·la, i això va xocar amb l'ambient. Algú va parar atenció al que sonava, però la majoria de la gent tenia ganes de moure's, xerrar, riure, beure...Les converses no es van aturar, tot i que en algun moment prestaven atenció al que estava succeint al seu voltant, però una mínima atenció. L'oportunitat que van tenir els músics va ser mínima. Fins i tot la noia que els havia de seguir a l'escenari comentava "la jugada" i els nervis i l'emoció amb tota la patum que havia portat amb ella...
El grup ho va continuar intentant, però la comunicació era inexistent. Els llenguatges que es parlaven en aquell local eren totalment diferents. La beguda seguia corrent...i el billar i el futbolí cridaven a gresca...! Després d'intentar-ho durant gairebé una hora, el grup es va despedir. Els aplaudiments havien estat mínims, per guardar les aparences tota l'estona...Aleshores, amb el sentiment de frustació a la cara de tots 5, el bateria va parlar, i com ho va fer! A través del seu instrument, un bombo, una caixa, dos plats i dos baquetes, i moltes ganes de dir coses. Va fer un solo que potser va durar 10 minuts, i on tot el bar va quedar bocabadat, això és el que volien! Marxa! Els aplaudiments i els crits d'alegria no van parar...però la cara del percusionista i de tot el grup era un poema. Qui fos capaç de traduir a paraules tot el que es van dir en aquells deu minuts de ritme, força, frustació...no van entendre res.
La música és un art, i com tot art, molt subjectiu i no sempre fàcil de comprendre. Cal que hi hagi una sintonia entre qui interpreta i el públic. La famosa màgia de l'escenari en aquest cas no es va produïr. Van ser els músics? No feien música de qualitat? O va ser el públic que no va rebre el que volia? Diuen que el client sempre té la raó...deixeu-me discrepar. Les conclusions que es poden treure les deixo a les vostres mans, jo ja he tret les meves. Però segur que val la pena reflexionar-hi una mica.
No he fet referència al grup, vosaltres mateixos.
Recordeu el post del 13 de febrer sobre la sonata Kreutzer de Beethoven i el vídeo de Pinchas Zukerman i el poder de la música? Recordeu la frase de Beethoven al mateix article i el seu comentari sobre què vol expressar el músic quan escriu una partitura? Podeu pensar en el poder de la banda sonora de Tiburón a l'hora de fer-nos sentir inquiets i amb por? O qualsevol altra situació on la música exerceix el seu poder comunicatiu?
Us proposo llegir aquest article, no té desperdici. I un cop dit això...
Dissabte nit em van convidar a un directe d'un grup de pop menorquí-català. La música que fan és molt intimista, delicada, amb arrels mediterrànies. Les lletres són molt interessants, la veu la posen els dos components menorquins, un noi i una noia, l'acompanyament el fan amb guitarra, violí, violoncel i percussió. El local era gran, d'un poblet de la província de Girona, on hi havia una pantalla gegant a l'escenari. El concert va començar una mica més tard...s'havia d'acabar el partit del dissabte... Un cop fetes les proves de so i comprovat que tot estava en ordre, les pantalles de televisió es van apagar i va començar el concert. L'ambient al bar era distès, amb una mica de curiositat, però amb ganes de "marxa" de dissabte a la nit. Però en començar, la música era tranquil·la, i això va xocar amb l'ambient. Algú va parar atenció al que sonava, però la majoria de la gent tenia ganes de moure's, xerrar, riure, beure...Les converses no es van aturar, tot i que en algun moment prestaven atenció al que estava succeint al seu voltant, però una mínima atenció. L'oportunitat que van tenir els músics va ser mínima. Fins i tot la noia que els havia de seguir a l'escenari comentava "la jugada" i els nervis i l'emoció amb tota la patum que havia portat amb ella...
El grup ho va continuar intentant, però la comunicació era inexistent. Els llenguatges que es parlaven en aquell local eren totalment diferents. La beguda seguia corrent...i el billar i el futbolí cridaven a gresca...! Després d'intentar-ho durant gairebé una hora, el grup es va despedir. Els aplaudiments havien estat mínims, per guardar les aparences tota l'estona...Aleshores, amb el sentiment de frustació a la cara de tots 5, el bateria va parlar, i com ho va fer! A través del seu instrument, un bombo, una caixa, dos plats i dos baquetes, i moltes ganes de dir coses. Va fer un solo que potser va durar 10 minuts, i on tot el bar va quedar bocabadat, això és el que volien! Marxa! Els aplaudiments i els crits d'alegria no van parar...però la cara del percusionista i de tot el grup era un poema. Qui fos capaç de traduir a paraules tot el que es van dir en aquells deu minuts de ritme, força, frustació...no van entendre res.
La música és un art, i com tot art, molt subjectiu i no sempre fàcil de comprendre. Cal que hi hagi una sintonia entre qui interpreta i el públic. La famosa màgia de l'escenari en aquest cas no es va produïr. Van ser els músics? No feien música de qualitat? O va ser el públic que no va rebre el que volia? Diuen que el client sempre té la raó...deixeu-me discrepar. Les conclusions que es poden treure les deixo a les vostres mans, jo ja he tret les meves. Però segur que val la pena reflexionar-hi una mica.
No he fet referència al grup, vosaltres mateixos.
dimarts, 17 de febrer del 2009
Charpentier - Te Deum - Preludi
Te Deum va ser un dels primers himnes cristians per donar gràcies a Déu. Marc Antoine Charpentier, compositor barroc francès, va escriure molta música religiosa i el preludi del seu Te Deum, en forma rondó, és molt conegut actualment. Tenim un tema animat A repetit, el tema B amb menys instrumentació, repetició d'A, tema C també amb menys instrumentació i més suau, i finalment A repetit.
Si provem a escriure'l, la tonalitat en que l'escoltem varia de l'original, i resulta més fàcil fer-ho en Re Major (l'original és en Do Major). El compàs és binari, l'escrivim a 2/4? (l'original és a 2/2)
Podeu trobar tota la partitura aquí.
Si ha resultat tan famós aquest tema és per la utilització que se n'ha fet per al famós concurs televisiu d'Eurovisió. El podem escoltar amb el logo:
El dels anys 60:
I l'actualitzat pel 2009:
Podem veure'l interpretat en directe sencer, tot el Te Deum:
I finalment, una versió curiosa, un arranjament per a orquestra de mandolines:
Si provem a escriure'l, la tonalitat en que l'escoltem varia de l'original, i resulta més fàcil fer-ho en Re Major (l'original és en Do Major). El compàs és binari, l'escrivim a 2/4? (l'original és a 2/2)
Podeu trobar tota la partitura aquí.
Si ha resultat tan famós aquest tema és per la utilització que se n'ha fet per al famós concurs televisiu d'Eurovisió. El podem escoltar amb el logo:
El dels anys 60:
I l'actualitzat pel 2009:
Podem veure'l interpretat en directe sencer, tot el Te Deum:
I finalment, una versió curiosa, un arranjament per a orquestra de mandolines:
dilluns, 16 de febrer del 2009
Boccherini - La musica noturna delle strade de Madrid - op.30 nº6
Luigi Boccherini, músic italià, naturalitzat espanyol, va escriure moltes obres de música de cambra. D'entre aquestes obres volem destacar la Musica Notturna delle strade de Madrid, on resulta molt curiós l'acompanyament que fan els instruments de corda fregada imitant el rasgat d'una guitarra.
A la pel·lícula Master and Commander del 2003, dirigida per Peter Weir, Russell Crown va fer classes de violí per tal d'agafar-lo correctament així com Paul Betany de violoncel, per donar credibilitat a les escenes musicals de la pel·lícula. Són uns moments de calma i diferents dins una pel·lícula de vaixells, molt masculina (només hi surten homes en tota la pel·lícula) i de guerra. Aquí podeu veure l'escena on s'interpreta la música de Boccherini:
Un homenatge a la banda sonora i la mateixa pel·lícula:
A la pel·lícula Master and Commander del 2003, dirigida per Peter Weir, Russell Crown va fer classes de violí per tal d'agafar-lo correctament així com Paul Betany de violoncel, per donar credibilitat a les escenes musicals de la pel·lícula. Són uns moments de calma i diferents dins una pel·lícula de vaixells, molt masculina (només hi surten homes en tota la pel·lícula) i de guerra. Aquí podeu veure l'escena on s'interpreta la música de Boccherini:
Un homenatge a la banda sonora i la mateixa pel·lícula:
diumenge, 15 de febrer del 2009
Isaac Albéniz - Suite Española op. 47 - Asturias
Isaac Albéniz nascut a Camprodón el 1860, va ser un dels compositors catalans del modernisme més prolífics. La seva obra pianística, on el compositor es sentia especialment còmode, el va catapultar a l'èxit europeu. La suite Española, escrita entre els anys 1883 i 1894, està formada per Granada (serenata) - Cataluña (corranda) - Sevilla (sevillanas) - Cádiz (canción) - Asturias (leyenda) - Aragón (fantasía) - Castilla (seguidillas) - Cuba (capricho). (Cádiz, Asturias, Aragón i Castilla no van arribar a escriure's: l'editor de 1911 va afegir quatre peces diferents, canviant-ne el títol, per a completar la suite; respectivament, són: Serenata espanyola op. 181, Prélude de Chants d'Espagne op. 232, Danza española núm. 1 op. 164, i Seguidillas de Chants d'Espagne) (font, wikipèdia). D'una d'aquestes darreres peces, Asturias, leyenda és la proposta d'audició d'avui. Degut a que tant el tìtol com la peça en sí van ser afegides després de la mort del compositor, el 1909, podeu observar com el títol té poc a veure amb el contingut musical de la peça, més propera a la tradició andalusa que asturiana.
Us proposo veure-la interpretada per Pablo Galdo, actual professor del conservatori superior de música de Vigo i concertista de piano:
Una altra interpretació, no en va es diu que Albéniz va traslladar la guitarra espanyola al piano, doncs veiem-ho al revés, amb la interpretació de John Williams a la guitarra de la mateixa peça:
Us proposo veure-la interpretada per Pablo Galdo, actual professor del conservatori superior de música de Vigo i concertista de piano:
Una altra interpretació, no en va es diu que Albéniz va traslladar la guitarra espanyola al piano, doncs veiem-ho al revés, amb la interpretació de John Williams a la guitarra de la mateixa peça:
dissabte, 14 de febrer del 2009
Jaws - Tiburon - BSO- John Williams
Un dels compositors de bandes sonores de més èxit dels darrers anys és John Williams, i dels molts temes que podríem treballar començarem amb aquest.
Trobareu una molt bona explicació de la banda sonora i el leit-motif del tauró aquí. Podeu veure un documental sobre la pel·lícula:
El trailer original de 1975:
Un anunci curiós del festival de Sitges celebrant el 30è aniversari de la pel·lícula, i on un cop més, l'escena sense la música no ens faria el mateix efecte:
Com a darrera curiositat, un vídeo en directe d'homenatge per part de Williams a Spielberg i Lucas Films, en reconeixem unes quantes? Genial no? (tot i les interferències dels mòbils...)
I a la cerimònia dels òscars de 2002 Johan Williams va fer aquest tribut a les bandes sonores, quin gust no?
Per acabar...he trobat aquest vídeo còmic espanyol molt curiós, sobre el poder de les bandes sonores, somrieu i a veure què us sembla...
Trobareu una molt bona explicació de la banda sonora i el leit-motif del tauró aquí. Podeu veure un documental sobre la pel·lícula:
El trailer original de 1975:
Un anunci curiós del festival de Sitges celebrant el 30è aniversari de la pel·lícula, i on un cop més, l'escena sense la música no ens faria el mateix efecte:
Com a darrera curiositat, un vídeo en directe d'homenatge per part de Williams a Spielberg i Lucas Films, en reconeixem unes quantes? Genial no? (tot i les interferències dels mòbils...)
I a la cerimònia dels òscars de 2002 Johan Williams va fer aquest tribut a les bandes sonores, quin gust no?
Per acabar...he trobat aquest vídeo còmic espanyol molt curiós, sobre el poder de les bandes sonores, somrieu i a veure què us sembla...
divendres, 13 de febrer del 2009
Sonata per a violí i piano nº9 op. 47 "Kreutzer"
Beethoven va escriure 10 sonates per a violí i piano, de les que destaquen la 5 (primavera) i la 9 (Kreutzer). Aquesta darrera és la que presentem avui. És una sonata especial, sobretot el primer temps, i déu ser per això que ha tingut tanta influència sobre altres artistes. D'aquests, destacarem León Tolstoi, que va escriure una novel·la amb el mateix títol Sonata a Kreutzer, on es parla del poder de les passions (l'acció succeeix a un tren, on un home explica al seu company de vagó la seva història i com havia assassinat la seva esposa per culpa de la interpretació del primer moviment de la sonata de Beethoven per part d'ella al piano i un jove galan violinista).
Escoltem-la,
No em negareu que és capaç de despertar sentiments...De fet, tot i ser una de les meves peces preferides, depenent de le'stat d'ànim en què em trobo sóc incapaç d'escoltar-la ja que desperta tanta inquietud segons com, que no la soporto!
Podem escoltar en Pinchas Zukerman del poder de la música, per si algú en dubtava...la interpretació que segueix l'entrevista, tot i ser molt bona, no té un bon so,per això vosaltres mateixos...Però l'entrevista no té desperdici!
Us proposo veure aquest trailer de la pel·lícula basada en la novela de Tolstoi:
I a la pel·lícula Amor Immortal del 1994 dirigida per Bernard Rosse i interpretada per Gary Odlman, podem veure aquesta explicació (fictíca, però podria ser real...) del propi Beethoven sobre aquesta partitura, un dels moments més intensos de la trama de la pel·lícula:
Si teniu curiositat per escoltar-la sencera, una brillant versió, amb I Perlman de nou:
Escoltem-la,
No em negareu que és capaç de despertar sentiments...De fet, tot i ser una de les meves peces preferides, depenent de le'stat d'ànim en què em trobo sóc incapaç d'escoltar-la ja que desperta tanta inquietud segons com, que no la soporto!
Podem escoltar en Pinchas Zukerman del poder de la música, per si algú en dubtava...la interpretació que segueix l'entrevista, tot i ser molt bona, no té un bon so,per això vosaltres mateixos...Però l'entrevista no té desperdici!
Us proposo veure aquest trailer de la pel·lícula basada en la novela de Tolstoi:
I a la pel·lícula Amor Immortal del 1994 dirigida per Bernard Rosse i interpretada per Gary Odlman, podem veure aquesta explicació (fictíca, però podria ser real...) del propi Beethoven sobre aquesta partitura, un dels moments més intensos de la trama de la pel·lícula:
Si teniu curiositat per escoltar-la sencera, una brillant versió, amb I Perlman de nou:
dijous, 12 de febrer del 2009
Dvorak - Simfonia del nou món op. 95 nº 9 - 4rt moviment, allegro con fuocco
El darrer moviment de la simfonia, un allegro con fuocco. La partitura té indicat negra = 152.
- Als 16 segons tenim un dels temes més coneguts, dut a terme pel metall, repetit per la corda i acabat pel vent fusta.
- Al minut i 55 segons un tema del clarient, més lent i melòdic
- Als 3 minuts i 50 segons, mentre flautes i oboès fan un petit motiu melòdic, les trompes imiten el tema que apareixia al principi, i hi tornen als 4 minuts i 20 segons, primer en to major i després en to menor; i als 4 minuts 47 segons el tenim sencer altra vegada.
- als 6 minuts i 50 segons són els violoncels qui canten la melodia que abans havia interpretat el clarinet.
Amb el material desenvolupat d'aquests dos temes Dvorak escriu tot el moviment.
Podeu escoltar tot el moviment de la simfonia en aquest enregistrament:
I aquí teniu el vídeo de la Simfònica de Berlín i en Karajan, però està tallat al final, just quan acaba...
- Als 16 segons tenim un dels temes més coneguts, dut a terme pel metall, repetit per la corda i acabat pel vent fusta.
- Al minut i 55 segons un tema del clarient, més lent i melòdic
- Als 3 minuts i 50 segons, mentre flautes i oboès fan un petit motiu melòdic, les trompes imiten el tema que apareixia al principi, i hi tornen als 4 minuts i 20 segons, primer en to major i després en to menor; i als 4 minuts 47 segons el tenim sencer altra vegada.
- als 6 minuts i 50 segons són els violoncels qui canten la melodia que abans havia interpretat el clarinet.
Amb el material desenvolupat d'aquests dos temes Dvorak escriu tot el moviment.
Podeu escoltar tot el moviment de la simfonia en aquest enregistrament:
I aquí teniu el vídeo de la Simfònica de Berlín i en Karajan, però està tallat al final, just quan acaba...
dimecres, 11 de febrer del 2009
Dvorak - Simfonia del nou món op. 95 n º9, 3er moviment, Sherzo
La paraula scherzo és una paraula italiana que vol dir jugar. Musicalment, sol ser un moviment ràpid que va ser l'evolució natural del minuet que s'utilitzava al classicisme dins les simfonies (també a les sonates o quartets de corda).
D'aquest tercer moviment de la simfonia de Dvorak destacarem:
- el tema que inicien les flautes i oboès als 19 segons, motiu principal del tema A
- el tema de l'oboè del minut i 49 segons, tema B, i que després repeteixen clarinets, flautes, violoncels
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
