Inspirada en la Dama de els Camèlies, d'Alexander Dumas, la Traviata és una de les òperes més intimista de Verdi. D'un estil més proper a la societat que l'envolta, el compositor va haver de situar l'òpera al París del s.XIX, però podia haver estat presentada com la mateixa Venècia de 1853, l'any de l'estrena.
És una òpera en 3 actes, d'estrucutra clàssica. El preludi, està escrit com la novel·la de Dumas, començant pel final i anunciant la mort de Violeta a través dels temes musicals. Podreu sentir els temes més importants de tota l'òpera ja anunciats aquí. La versió que us proposo és la del festival de Salzburg de 2005, amb Anna Netrebko y Rolando Villazón, i una escenografia minimalista i actual.
Passat el preludi, comença l'escena amb la festa a casa de Violeta on es presenta Alfredo que la vol conèixer i, preocupat per la seva salut, li declara el seu amor vertader. Violeta l'escolta i li regala una cmèlia, quan aquesta es marceixi, podrà tornar l'amant a trobar la resposta. Un dels moments estelars de l'òpera i més coneguts és el famós brindis,
Alfredo espera que tothom marxi per a declar-se
Per un moment, les paraules d'Alfredo li han arribat al fons del cor i creu en la possibilitat de l'amor i de canviar la seva vida
Finalment, però, Violeta prefereix ser lliure abans de abocar-se a l'amor vertader, amb l'ària de cant a la llibertat
diumenge, 24 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada