Inspirada en la Dama de els Camèlies, d'Alexander Dumas, la Traviata és una de les òperes més intimista de Verdi. D'un estil més proper a la societat que l'envolta, el compositor va haver de situar l'òpera al París del s.XIX, però podia haver estat presentada com la mateixa Venècia de 1853, l'any de l'estrena.
És una òpera en 3 actes, d'estrucutra clàssica. El preludi, està escrit com la novel·la de Dumas, començant pel final i anunciant la mort de Violeta a través dels temes musicals. Podreu sentir els temes més importants de tota l'òpera ja anunciats aquí. La versió que us proposo és la del festival de Salzburg de 2005, amb Anna Netrebko y Rolando Villazón, i una escenografia minimalista i actual.
Passat el preludi, comença l'escena amb la festa a casa de Violeta on es presenta Alfredo que la vol conèixer i, preocupat per la seva salut, li declara el seu amor vertader. Violeta l'escolta i li regala una cmèlia, quan aquesta es marceixi, podrà tornar l'amant a trobar la resposta. Un dels moments estelars de l'òpera i més coneguts és el famós brindis,
Alfredo espera que tothom marxi per a declar-se
Per un moment, les paraules d'Alfredo li han arribat al fons del cor i creu en la possibilitat de l'amor i de canviar la seva vida
Finalment, però, Violeta prefereix ser lliure abans de abocar-se a l'amor vertader, amb l'ària de cant a la llibertat
diumenge, 24 de maig del 2009
diumenge, 17 de maig del 2009
Beethoven - Wellingtons Sieg (la batalla de Vitoria), op.91
Una obra poc coneguda i molt especial del gran compositor sord és la Batalla de Vitoria, escrita per a treure's l'espina de la simfonia Heroica, nº3, dedicada al decepcionant Napoleó per part de Beethoven. A aquesta peça, op.91 escrita el 1813, Beethoven vol celebrar la victòria de les tropes de Wellington davant Napoleó a Vitòria, Espanya. L'obra va ser escrita per a estrenar un nou instrument, el Panharmonicon, creat per l'inventor del metrònom, Johann Maelzel.
Tot i ser quasi desconeguda actualment oi menyspreada pel propi autor, va triomfar a l'època per les seves característiques compositives i interpretatives. Beethoven situava l'orquestra dividida en dos, o si preferiu, dues orquestres, una a dreta i l'altra a esquerra de l'escenari, per a representar els dos exercits i donar una sensació d'activitat i recreació de la batalla amb un so envolvent (no inventat fins molt més tard per al cinema). Alhora, va utilitzar dos temes populars també per a representar-los: Marlboroug se'n va anar a la guerra pels francesos i God save de Queen pels anglesos.
Us proposo dues versions, una primera dels anys 70 amb l'Stuttgart Radio Symphony Orchestra dirigits per Hermann Scherchen
I la segona, dels anys 80 amb la Filharmònica de Berlín dirigits per en Von Karajan
Tot i ser quasi desconeguda actualment oi menyspreada pel propi autor, va triomfar a l'època per les seves característiques compositives i interpretatives. Beethoven situava l'orquestra dividida en dos, o si preferiu, dues orquestres, una a dreta i l'altra a esquerra de l'escenari, per a representar els dos exercits i donar una sensació d'activitat i recreació de la batalla amb un so envolvent (no inventat fins molt més tard per al cinema). Alhora, va utilitzar dos temes populars també per a representar-los: Marlboroug se'n va anar a la guerra pels francesos i God save de Queen pels anglesos.
Us proposo dues versions, una primera dels anys 70 amb l'Stuttgart Radio Symphony Orchestra dirigits per Hermann Scherchen
I la segona, dels anys 80 amb la Filharmònica de Berlín dirigits per en Von Karajan
dimarts, 12 de maig del 2009
Mozart - Concert per a piano kv.503 en Do Major, nº25
Mozart va escriure 27 concerts per a piano, la majoria per a la pròpia interpretació i en funció de les demandes que tenia per a interpretar concerts en directe. El kv.503 va ser composat a Viena a finals de 1786; és un dels més llargs escrits per Mozart i el darrer de la sèrie escrita a Viena.
El primer moviment, Allegro Maestoso, és un dels més simfònics de l'autor, i el segon tema recorda el tema principal de la cinquena simfonia de Beethoven, així com també hi ha qui el relaciona amb la Marsellesa, que encara no havia estat escrita. Aquest primer moviment comença amb l'orquestra en Do Major, fent tota l'exposició del primer tema, el segon, molt curiós en do menors, apareix al minut i 35 segons, i el piano no té la seva entrada, de forma molt curiosa i com si reclamés l'atenció de l'espectador fins els 2 minuts i 40 segons.
Aquí teniu una bona versió però inclompeta...
En aquesta segona versió el podreu sentir sencer
Us proposo escriure el tema B, do menor, compàs 4/4, començament acèfal 3 corxeres sol3...
El segon moviment, Andante, està escrit en la tonalitat de la subdominant, Fa Major
I el tercer, Allegreto, comença amb un tema joganer i molt cantabile, provem d'escriure'l també? Do Major, 2/4, començament anacrúsic 2 corxeres do5, però ho farem en do4 per a facilitar l'escriptura...també escoltarem a partir dels 2 minuts i 56 segons que fa una petita variació rítmica...
Poceu trobar la partitura sencera a la xarxa.
El primer moviment, Allegro Maestoso, és un dels més simfònics de l'autor, i el segon tema recorda el tema principal de la cinquena simfonia de Beethoven, així com també hi ha qui el relaciona amb la Marsellesa, que encara no havia estat escrita. Aquest primer moviment comença amb l'orquestra en Do Major, fent tota l'exposició del primer tema, el segon, molt curiós en do menors, apareix al minut i 35 segons, i el piano no té la seva entrada, de forma molt curiosa i com si reclamés l'atenció de l'espectador fins els 2 minuts i 40 segons.
Aquí teniu una bona versió però inclompeta...
En aquesta segona versió el podreu sentir sencer
Us proposo escriure el tema B, do menor, compàs 4/4, començament acèfal 3 corxeres sol3...
El segon moviment, Andante, està escrit en la tonalitat de la subdominant, Fa Major
I el tercer, Allegreto, comença amb un tema joganer i molt cantabile, provem d'escriure'l també? Do Major, 2/4, començament anacrúsic 2 corxeres do5, però ho farem en do4 per a facilitar l'escriptura...també escoltarem a partir dels 2 minuts i 56 segons que fa una petita variació rítmica...
Poceu trobar la partitura sencera a la xarxa.
dijous, 7 de maig del 2009
Schubert - Moments musicals op.94
Les peces per a piano de curta durada i forma més o menys lliure són una de les característiques de la música del romanticisme. Schubert, va escriure'n de diferent tipus: fantasies, impromptus i moments musicals. Posteriorment, Rachmàninov també escriuria els seus moments musicals.
Els moments musicals van ser escrits entre 1823 i 1824; són 6:
el primer, moderato en Do Major
el segon, andantion en La bemoll Major
el tercer, allegro moderato en fa menor (el més conegut possiblement, recordeu el primer trailer de cinema 3? us recorda alguna imatge especial aquesta música?)
el quart, moderato en do sostingut menor
el cinquè, allegro vivace en fa menor
i el sisè, allegretto en La bemoll major
Podem trobar les partitures gratuïtes.
Els moments musicals van ser escrits entre 1823 i 1824; són 6:
el primer, moderato en Do Major
el segon, andantion en La bemoll Major
el tercer, allegro moderato en fa menor (el més conegut possiblement, recordeu el primer trailer de cinema 3? us recorda alguna imatge especial aquesta música?)
el quart, moderato en do sostingut menor
el cinquè, allegro vivace en fa menor
i el sisè, allegretto en La bemoll major
Podem trobar les partitures gratuïtes.
dimarts, 5 de maig del 2009
Faust - Gounod - Marguerite - Il etait un roi
L'òpera Faust de Gounod té moments meravellosos dels que podrem parlar més endavant, però avui us volia presentar una petita cançó que introdueix just abans d'una de les àries de Marguerite, "Il etait un roi". Recorda molt una cançó infantil i hi va jugant tot al llarg de l'àira. Podeu escoltar una versió de Victòria dels Àngels
Bonica no? per la seva senzillesa, per la claredat...un cop vaig poder acompanyar una soprano que la cantava i des d'aleshores la tinc gravada al cap, d'una manera trista i dolça, però molt bonica...
Una altra versió, per Inva Mula
Com a curiositat, Goethe estava obsessionat amb el tema de Faust i va escriure diferents poemes dedicats al Rei Thoulé, un dels poemes diu com segueix:
La copa del rei de Thule
Hi havia a Thule un rei enamorat
que a la seva estimada va ser fidel
finsel dia que va morir;
Ella, al darrer moment,
li va donar la seva copa d'or.
El bon rei, des d'aquell dia
només a la copa bevia,
fidel al seu record,
i en beure, li lliscava
una llàgrima pel seu rostre,
Va arribar el darrer moment,
i al seu fill tot el regne,
va cedir, com era llei,
només li va negra,
la copa, l'enamorat rei.
A la torre que el mar besa,
per ordre del rei expressa,
(ja veu venir la seva fi)
la cort, a la regia taula,
gaudeix del darrer festí.
En el darrer suspir l'ancià
moribund soberà
apura sense dubtar
i mà enèrgica
llença la copa al mar.
Amb mirada d'agonia,
la copa que al mar queia
fixe i àvid va seguir
va veure com el mar l'engolia
i les parpelles va tancar.
(traducció aproximada)
Podeu sentir també un lied de Schubert basat en aquest poema
Bonica no? per la seva senzillesa, per la claredat...un cop vaig poder acompanyar una soprano que la cantava i des d'aleshores la tinc gravada al cap, d'una manera trista i dolça, però molt bonica...
Una altra versió, per Inva Mula
Com a curiositat, Goethe estava obsessionat amb el tema de Faust i va escriure diferents poemes dedicats al Rei Thoulé, un dels poemes diu com segueix:
La copa del rei de Thule
Hi havia a Thule un rei enamorat
que a la seva estimada va ser fidel
finsel dia que va morir;
Ella, al darrer moment,
li va donar la seva copa d'or.
El bon rei, des d'aquell dia
només a la copa bevia,
fidel al seu record,
i en beure, li lliscava
una llàgrima pel seu rostre,
Va arribar el darrer moment,
i al seu fill tot el regne,
va cedir, com era llei,
només li va negra,
la copa, l'enamorat rei.
A la torre que el mar besa,
per ordre del rei expressa,
(ja veu venir la seva fi)
la cort, a la regia taula,
gaudeix del darrer festí.
En el darrer suspir l'ancià
moribund soberà
apura sense dubtar
i mà enèrgica
llença la copa al mar.
Amb mirada d'agonia,
la copa que al mar queia
fixe i àvid va seguir
va veure com el mar l'engolia
i les parpelles va tancar.
(traducció aproximada)
Podeu sentir també un lied de Schubert basat en aquest poema
diumenge, 3 de maig del 2009
Johannes Brahms - Nänie, opus 82
Basat en un poema de Schiller, el seu títol significa cançó de funeral. Però, malgrat ser un lament per la mort, és d'una gran bellesa.
Auch das Schöne muß sterben! Das Menschen und Götter bezwinget,
Nicht die eherne Brust rührt es dem stygischen Zeus.
Einmal nur erweichte die Liebe den Schattenbeherrscher,
Und an der Schwelle noch, streng, rief er zurück sein Geschenk.
Nicht stillt Aphrodite dem schönen Knaben die Wunde,
Die in den zierlichen Leib grausam der Eber geritzt.
Nicht errettet den göttlichen Held die unsterbliche Mutter,
Wann er am skäischen Tor fallend sein Schicksal erfüllt.
Aber sie steigt aus dem Meer mit allen Töchtern des Nereus,
Und die Klage hebt an um den verherrlichten Sohn.
Siehe! Da weinen die Götter, es weinen die Göttinnen alle,
Daß das Schöne vergeht, daß das Vollkommene stirbt.
Auch ein Klagelied zu sein im Mund der Geliebten ist herrlich;
Denn das Gemeine geht klanglos zum Orkus hinab.
Podeu veure la partitura. Escrita per a cor i orquestra, és una de les peces menys interpretades de l'autor degut a la seva dificultat per al cor.
La wikipèdia ens explica un fet de la vida de Brahms que no vull deixar de incloure en aquest petit text:
A un sopar celebrat a Berlin en honor a Brahms, l'anfitrió va proposar un bridins: pel més gran dels compositors. Brahms és va aixecar de seguida i, aixecant la seva copa, va dir: Per Mozart.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
