La paraula Lied és alemana i vol dir cançó, però musicalment fa referència a un gènere que es va originar al romanticisme i que va triomfar al llarg de més d'un segle. Schubert, considerat el primer compositor romàntic (no em posaré amb Beethoven...), va ser un dels primers compositors a escriure'n cicles per a ser interpretats dins els cercles dels seus amics. Les anomenades schubertíades venen precisament de les reunions que feia amb altres artistes i pensadors on s'interpretava música i es parlava al seu entorn.
Franz Schubert va musicar diversos poemes de Goethe, poeta alemany per excel·lència, i d'entre aquests he triat Erlkonig, el Rei dels Elfs. Primer l'escoltarem i en podreu gaudir en una interpretació del considerat millor baríton de lieder de Schubert, Dietrich Fisher Dieskau
Interessant, no? Però si no tenim el text, ens diu poca cosa potser? Ara us proposo llegir el poema de Goethe:
Original alemany
Wer reitet so spät durch Nacht und Wind?
Es ist der Vater mit seinem Kind;
Er hat den Knaben wohl in dem Arm,
Er faßt ihn sicher, er hält ihn warm.
"Mein Sohn, was birgst du so bang dein Gesicht?"
"Siehst, Vater, du den Erlkönig nicht?
Den Erlenkönig mit Kron und Schweif?"
"Mein Sohn, es ist ein Nebelstreif."
"Du liebes Kind, komm, geh mit mir!
Gar schöne Spiele spiel' ich mit dir;
Manch' bunte Blumen sind an dem Strand,
Meine Mutter hat manch gülden Gewand."
"Mein Vater, mein Vater, und hörest du nicht,
Was Erlenkönig mir leise verspricht?"
"Sei ruhig, bleib ruhig, mein Kind;
In dürren Blättern säuselt der Wind."
"Willst, feiner Knabe, du mit mir gehn?
Meine Töchter sollen dich warten schön;
Meine Töchter führen den nächtlichen Reihn,
Und wiegen und tanzen und singen dich ein."
"Mein Vater, mein Vater, und siehst du nicht dort
Erlkönigs Töchter am düstern Ort?"
"Mein Sohn, mein Sohn, ich seh es genau:
Es scheinen die alten Weiden so grau."
"Ich liebe dich, mich reizt deine schöne Gestalt;
Und bist du nicht willig, so brauch ich Gewalt."
"Mein Vater, mein Vater, jetzt faßt er mich an!
Erlkönig hat mir ein Leids getan!"
Dem Vater grauset's, er reitet geschwind,
Er hält in Armen das ächzende Kind,
Erreicht den Hof mit Müh' und Not;
In seinen Armen das Kind war tot.
Traducció al català (aproximada)
Qui cavalca tan tard a través del vent i la nit?
És un pare amb el seu fill;
Té al petit en braços,
El porta abraçat segur i calent.
"Fill meu, perquè amagues el cap espantat?"
"No veus, pare, al Rei dels Elfs?
El Rei dels Elfs amb corona i capa?"
"Fill meu, això és la boira".
"Dolç nen, vine amb mi!
Jugarem a jocs meravellosos,
Hi ha moltes flors al costat del riu,
La meva mare té moltes coses daurades".
"Pare! Pare! no sents
el que el Rei dels Elfs em promet?"
"Tranquil, estigues tranquil fill meu,
És el vent que mou les fulles seques".
"No vens amb mi bon nen?
Les meves filles et cuidaran bé
Les meves filles fan una dansa nocturna
I elles et cantaran perque dormis".
"Pare! Pare! No ho veus, allà,
les filles del Rei dels Elfs dins la foscor?"
"Fill meu, fill meu, és clar que ho veig
són els arbres, salzes grisos".
"T'estimo. M'agrada molt el teu cos,
i si no em fas cas, utilitzaré la força".
"Pare! Pare! Ara em toca!
El Rei dels Elfs m'ha ferit!"
El pare tremola i cavalca més ràpid,
Porta al nen plorant al seus braços,
Quan arriba ràpid a casa amb dificultats i urgència;
Als seus braços, el nen és mort.
Aquest conte és molt popular a Alemanya i Àustria, on s'explica (o s'expliava) als nens per tal que anéssin a dormir (com aquí l'home del sac). Podem veure tres personatges: el narrador, el Pare, el Fill i el Rei dels Elfs.
Tornem-lo a escoltar seguint el text, però ara interpretat per un tenor, Ian Bostridge
Què us sembla? Canvia una mica l'efecte, oi?
I finalment, el tornarem a veure i escoltar en una versió ben diferent, interpretat per una orquestra i cantat per la mezzo-soprano Anne Sofie von Otter:
dissabte, 31 de gener del 2009
divendres, 30 de gener del 2009
Mozart Sessions - Concert per a piano en re m kv.466 - 1er moviment. Bobby McFerrin i Chick Corea
La improvisació lligada a la música clàssica ja hem vist que té un enllaç directe amb el jazz. Bach és un dels autors utilitzats, però no l'únic. En aquest escrit us proposo una versió molt especial d'un concert per a piano de Mozart. Chick Corea és pianista i compositor de jazz, gaudeix de renom internacional i té una discografia prou àmplia. Bobby McFerrin és vocalista i director d'orquestra, molt influenciat pel jazz. Té una veu molt especial sabent utilitzar un registre molt ampli, de fins a 4 octaves. Ha col·laborat amb altres músics i la seva incursió a la música clàssica tant apareix en aquest concert com amb el violoncelista Yo-Yo Ma.
L'enregistrament que podrem sentir a continuació forma part d'un concert realitzat el 1996 amb la Saint Paul Chamber Orchestra, on interpreten dos concerts de Mozart i una improvisació sobre una sonata del mateix autor. Comença amb un preludi amb la veu de Bobby McFerrin, seguit per Chick Corea al piano i el concert. La interpretació que ens fan no és "purista" des del punt de vista clàssic, però aquí rau la gràcia de la mateixa. I especialment a la cadença, que agafant l'estil propi del pianista ens fa una proposta en clau de jazz. De fet, les cadences originalment eren interpretades lliurement pels instrumentistes solistes i podien desenvolupar la seva creativitat, cosa que Chick Corea aplica a partir dels 12 minuts i 47 segons.
Beethoven és un dels compositors que va escriure la cadença del mateix concert i que s'utilitza molt sovint. Ara us proposo escoltar un altre cop el mateix moviment amb una interpretació més "clàssica", feta per Martha Argherich i amb aquesta cadença:
A la pel·lícula de Milos Forman Amadeus també apareix la introducció del concert, just abans que aparegui l'entrada del piano. I està relacionada amb un moment especial per Mozart, d'extrema duresa i fins i tot por. La música queda tallada en un punt amb una altra de les peces extraordinàries de Mozart, un tall molt petit de l'òpera Don Giovanni, just quan apareix el fantasma del Commendatore al 2on acte. I això no és casualitat, totes dues tenen la tonalitat de re menor, una tonalitat molt especial per a Mozart, lligada a la pèrdua i als sentiments de tristesa més extrems. Tot i l'extensió de la seva obra, en molt pocs cassos la utilitza, i aquestes són dues de les poques obres que la tenen en comú. Més endavant ja tornarem al tema, queda pendent...
Mirem el fragment de la pel·lícula:
L'enregistrament que podrem sentir a continuació forma part d'un concert realitzat el 1996 amb la Saint Paul Chamber Orchestra, on interpreten dos concerts de Mozart i una improvisació sobre una sonata del mateix autor. Comença amb un preludi amb la veu de Bobby McFerrin, seguit per Chick Corea al piano i el concert. La interpretació que ens fan no és "purista" des del punt de vista clàssic, però aquí rau la gràcia de la mateixa. I especialment a la cadença, que agafant l'estil propi del pianista ens fa una proposta en clau de jazz. De fet, les cadences originalment eren interpretades lliurement pels instrumentistes solistes i podien desenvolupar la seva creativitat, cosa que Chick Corea aplica a partir dels 12 minuts i 47 segons.
Beethoven és un dels compositors que va escriure la cadença del mateix concert i que s'utilitza molt sovint. Ara us proposo escoltar un altre cop el mateix moviment amb una interpretació més "clàssica", feta per Martha Argherich i amb aquesta cadença:
A la pel·lícula de Milos Forman Amadeus també apareix la introducció del concert, just abans que aparegui l'entrada del piano. I està relacionada amb un moment especial per Mozart, d'extrema duresa i fins i tot por. La música queda tallada en un punt amb una altra de les peces extraordinàries de Mozart, un tall molt petit de l'òpera Don Giovanni, just quan apareix el fantasma del Commendatore al 2on acte. I això no és casualitat, totes dues tenen la tonalitat de re menor, una tonalitat molt especial per a Mozart, lligada a la pèrdua i als sentiments de tristesa més extrems. Tot i l'extensió de la seva obra, en molt pocs cassos la utilitza, i aquestes són dues de les poques obres que la tenen en comú. Més endavant ja tornarem al tema, queda pendent...
Mirem el fragment de la pel·lícula:
dijous, 29 de gener del 2009
Nina Simone - Love or leave me
Nina Simone és una cantant de Jazz i Blues molt eclèctica i amb una veu ben especial, situada en el registre de contralt, tot i que juga molt amb la seva veu i tant pot només xiuxiuejar com arribar a cridar. En aquesta peça hi ha una improvisació de piano molt interessant ja que en la versió que escoltareu primer (sobretot) recorda l'estil dels preludis de Bach. Aquesta relació no és nova, ja que Bach és un dels autors clàssics (barroc) preferits per versionar en Jazz. Nina Simone, cantant, pianista i lletrista, l'enregistrà dues vegades: en el seu àlbum de debut Little Girl Blue (1958) i a Let it all out (1966). La cantant aspirava a ser concertista de piano clàssic, i ella mateixa fa les interpretacions al piano i les improvisacions.
La lletra de la cançó
Say, love me or leave me and let me be lonely
You won't believe me but I love you only
I'd rather be lonely than happy with somebody else
You might find the night time the right time for kissing
Night-time is my time for just reminiscing
Regretting instead of forgetting with somebody else
There'll be no one unless that someone is you
I intend to be independently blue
Saaay, I want your love, don't wanna borrow
Have it today to give back tomorrow
Your love is my love
There's no love for nobody else
Say, love me or leave me and let me be lonely
You won't believe me but I love you only
I'd rather be lonely than happy with somebody else
You might find the night-time the right time for kissing
Night-time is my time for just reminiscing
Regretting instead of forgetting with somebody else
There'll be no one unless that someone is you
I intend to be independently blue
Say I want your love, don't wanna borrow
Have it today to give back tomorrow
Your love is my love
My love is your love
There's no love for nobody else
Escolteu atentament i a partir del minut i 36 segons és quan apareix aquest tema amb 2 veus molt destacades.
i aquí podeu escoltar la segona versió on als 52 segons comença la improvisació al piano, però aquest cop diferent, on al minut i 15 segons també hi ha una part semblant a una invenció a 2 veus:
Per comparar i intentar veure les similituts que us proposo, unes peces de Bach:
1. Preludi i fuga en re menor
2. Preludi i fuga en re # menor
3. Preludi i fuga en fa # menor:
I ara dues versions de jazz sobre peces de Bach:
1. Bach a la Jazz, de la banda sonora de Les triplettes de Belleville, interpretada per Mathiew Herkowitz al piano:
2. Modern Jazz Quartet, de l'àlbum Blues on Bach, el blues en C minor:
No he pogut trobar un enregistrament de vídeo d'aquesta cançó interepretada per ella (si algú la troba que me la faci arribar!) però aquí la teniu en directe amb una altra peça:
I ara un dels vídeos musicals que més m'agraden i gràcies al qual vaig conèixer la música de Nina Simone:
La lletra de la cançó
Say, love me or leave me and let me be lonely
You won't believe me but I love you only
I'd rather be lonely than happy with somebody else
You might find the night time the right time for kissing
Night-time is my time for just reminiscing
Regretting instead of forgetting with somebody else
There'll be no one unless that someone is you
I intend to be independently blue
Saaay, I want your love, don't wanna borrow
Have it today to give back tomorrow
Your love is my love
There's no love for nobody else
Say, love me or leave me and let me be lonely
You won't believe me but I love you only
I'd rather be lonely than happy with somebody else
You might find the night-time the right time for kissing
Night-time is my time for just reminiscing
Regretting instead of forgetting with somebody else
There'll be no one unless that someone is you
I intend to be independently blue
Say I want your love, don't wanna borrow
Have it today to give back tomorrow
Your love is my love
My love is your love
There's no love for nobody else
Escolteu atentament i a partir del minut i 36 segons és quan apareix aquest tema amb 2 veus molt destacades.
i aquí podeu escoltar la segona versió on als 52 segons comença la improvisació al piano, però aquest cop diferent, on al minut i 15 segons també hi ha una part semblant a una invenció a 2 veus:
Per comparar i intentar veure les similituts que us proposo, unes peces de Bach:
1. Preludi i fuga en re menor
2. Preludi i fuga en re # menor
3. Preludi i fuga en fa # menor:
I ara dues versions de jazz sobre peces de Bach:
1. Bach a la Jazz, de la banda sonora de Les triplettes de Belleville, interpretada per Mathiew Herkowitz al piano:
2. Modern Jazz Quartet, de l'àlbum Blues on Bach, el blues en C minor:
No he pogut trobar un enregistrament de vídeo d'aquesta cançó interepretada per ella (si algú la troba que me la faci arribar!) però aquí la teniu en directe amb una altra peça:
I ara un dels vídeos musicals que més m'agraden i gràcies al qual vaig conèixer la música de Nina Simone:
dimecres, 28 de gener del 2009
J. S. Bach - Suite nº2 si menor - Badinerie
Bach és un dels grans compositors que tots hem escoltat alguna vegada. Les seves composicions, però, no sempre són fàcils per a tothom degut a la complexitat de la seva música i el recarregament propi del Barroc.
La suite nº2 és una de les obres més conegudes (fins i tot s'ha fet servir de banda sonora per algun programa de ràdio i televisió), i en especial, el darrer moviment, la Badinerie. Una suite barroca és un recull de danses de diferents estils, tempos i característiques. D'entre elles el Minuet és una de les danses obligades, i sovint en trobem més d'un a una mateixa Suite. La que escoltarem avui és una dansa menys habitual. El seu nom ve del francès i significa "broma", és una música joganera i molt rítmica.
A partir d'aquesta música és molt fàcil treballar el ritme de corxera-dues semicorxeres i a la inversa. Resulta molt útil per agafar agilitat i és molt divertit intentar picar el ritme mentre la música va sonant ja que ho fa molt ràpidament.
El grup orquestral que la interpreta també és interessant, ja que tenim una flauta traverso (antecessora de la flauta travessera, de fusta), un clave, dos violins, una viola, un violoncel i un contrabaix opcional.
Veiem-los en directe:
I aquí teniu la partitura per a poder-la seguir amb totes les parts (si cliqueu amb el botó dret del ratolí seleccioneu obrir en una nova finestra no marxareu del bloc).
Aquesta és la part del tema principal escrita per a ser percutida:
Voleu escoltar-la de nou?
La suite nº2 és una de les obres més conegudes (fins i tot s'ha fet servir de banda sonora per algun programa de ràdio i televisió), i en especial, el darrer moviment, la Badinerie. Una suite barroca és un recull de danses de diferents estils, tempos i característiques. D'entre elles el Minuet és una de les danses obligades, i sovint en trobem més d'un a una mateixa Suite. La que escoltarem avui és una dansa menys habitual. El seu nom ve del francès i significa "broma", és una música joganera i molt rítmica.
A partir d'aquesta música és molt fàcil treballar el ritme de corxera-dues semicorxeres i a la inversa. Resulta molt útil per agafar agilitat i és molt divertit intentar picar el ritme mentre la música va sonant ja que ho fa molt ràpidament.
El grup orquestral que la interpreta també és interessant, ja que tenim una flauta traverso (antecessora de la flauta travessera, de fusta), un clave, dos violins, una viola, un violoncel i un contrabaix opcional.
Veiem-los en directe:
I aquí teniu la partitura per a poder-la seguir amb totes les parts (si cliqueu amb el botó dret del ratolí seleccioneu obrir en una nova finestra no marxareu del bloc).
Aquesta és la part del tema principal escrita per a ser percutida:
Voleu escoltar-la de nou?
dimarts, 27 de gener del 2009
Richard Strauss - Also sprach Zarathustra
Richard Strauss és un dels compositors postromàntics més importants. El seu poema simfònic Also sprach Zarathustra del 1896 està inspirat en el llibre del mateix nom del filòsof alemany Friedrich Nietzsche i el seu concepte de "superhome", amb una cita al començament de la composició: la música ha somiat massa temps; volem fer-nos somiadors desperts i conscients.
La genialitat del compositor ve de la senzillesa dels elements del llenguatge musical que utilitza, lligat a una instrumentació poderosa i brillant: un orgue en el seu registre més greu, trompetes, timbales, i una gran orquestra del segle XX.
L'escoltem:
I podem fer-ne el següent esquema (els valors són relatius i no coincideixen amb la realitat, però és només un esquema visual):
La pel·lícula d'Stanley Kubrick del 1968 és un referent del cinema i en els seus més de 40 anys no ho ha deixat de ser. La utilització de la música de Richard Strauss per a les primeres escenes quan l'home és un homínid i comença a prendre consciència és una imatge que resta a la nostra ment. Corre el ruor d'una curisositat, però no l'he pogut corroborar al 100%: diuen que Kubrick havia demanat a Carl Orff que fes la banda sonora de la pel·lícula, però després ho encarrega a Alex North. Finalment, però, el muntatge previ que s'havia realitzat abans que arribés la partitura encarregada utiltizant fragments de música clàssica i degut a malentesos entre el director i el compositor, es decideix que la versió de música clàssica serà la versió final desestimant les noves composicions.
La genialitat del compositor ve de la senzillesa dels elements del llenguatge musical que utilitza, lligat a una instrumentació poderosa i brillant: un orgue en el seu registre més greu, trompetes, timbales, i una gran orquestra del segle XX.
L'escoltem:
I podem fer-ne el següent esquema (els valors són relatius i no coincideixen amb la realitat, però és només un esquema visual):
La pel·lícula d'Stanley Kubrick del 1968 és un referent del cinema i en els seus més de 40 anys no ho ha deixat de ser. La utilització de la música de Richard Strauss per a les primeres escenes quan l'home és un homínid i comença a prendre consciència és una imatge que resta a la nostra ment. Corre el ruor d'una curisositat, però no l'he pogut corroborar al 100%: diuen que Kubrick havia demanat a Carl Orff que fes la banda sonora de la pel·lícula, però després ho encarrega a Alex North. Finalment, però, el muntatge previ que s'havia realitzat abans que arribés la partitura encarregada utiltizant fragments de música clàssica i degut a malentesos entre el director i el compositor, es decideix que la versió de música clàssica serà la versió final desestimant les noves composicions.
dilluns, 26 de gener del 2009
Rodrigo - Fantasía para un Gentilhombre - Danza de las hachas
Joaquín Rodrigo és un dels compositors per a guitarra més importants del nostre país. El seu conegudíssim Concierto de Aranjuez és internacional i una de les peces més interpretades per a aquest instrument en format simfònic.
La peça que volem tractar és la Fantasía para un Gentilhombre, i en concret, el seu tercer moviment, la Danza de las Hachas, escrita el 1954, dedicada al guitarrista Andrés Segovia.
Aquest tercer moviment es tracta d'un rondó, amb la següent forma:
A orquestra + vent fusta i metall
B guitarra + vent fusta (0:17)
A orquestra + vent fusta i metall (0:33)
B' guitarra + vent fusta (0:49)
A' guitarra + orquestra (1:05)
B' guitarra + vent fusta (1:21)
A'' orquestra + guitarra + orquestra (1:37)
El diàleg que s'estableix entre els instruments és molt interessant i fàcil de distingir tant en les seves parts com pels instruments que participen.
Una curiositat és la tonalitat: comencem amb l'acord de Fa Major però la primera frase ja ens situa amb la seva cadència en la tonalitat real de re menor.
L'escoltem?
I la partitura?
Aquí teniu la interpretació de'n Narciso Yepes en directe, amb la seva guitarra de 12 cordes:
La peça que volem tractar és la Fantasía para un Gentilhombre, i en concret, el seu tercer moviment, la Danza de las Hachas, escrita el 1954, dedicada al guitarrista Andrés Segovia.
Aquest tercer moviment es tracta d'un rondó, amb la següent forma:
A orquestra + vent fusta i metall
B guitarra + vent fusta (0:17)
A orquestra + vent fusta i metall (0:33)
B' guitarra + vent fusta (0:49)
A' guitarra + orquestra (1:05)
B' guitarra + vent fusta (1:21)
A'' orquestra + guitarra + orquestra (1:37)
El diàleg que s'estableix entre els instruments és molt interessant i fàcil de distingir tant en les seves parts com pels instruments que participen.
Una curiositat és la tonalitat: comencem amb l'acord de Fa Major però la primera frase ja ens situa amb la seva cadència en la tonalitat real de re menor.
L'escoltem?
I la partitura?
Aquí teniu la interpretació de'n Narciso Yepes en directe, amb la seva guitarra de 12 cordes:
diumenge, 25 de gener del 2009
Paganini / Rachmàninov
Anant una mica més enllà i avançant en el temps fins al s.XX, arribem a Sergei Rachmàninov, compositor rus postromàntic també virtuós, però en aquest cas del piano. És un dels enamorats del tema de Paganini així que decideix fer-ne una Rapsòdia (semblant a un tema amb variacions però més lliure, sobre...quelcom). En aquest cas l'instrument solista és el piano i l'acompanya tota una orquestra simfònica del s.XX.
Podem escoltar com comença amb una petita introducció i de seguida sentim les funcions tonals que hem dit abans. Comença l'orquestra amb aquestes fonamentals:
la, mi, la, mi mi, (bis)
la la, re, sol sol, do, fa si, mi la, mi, la (bis)
un cop l'orquestra ha fet aquests baixos, els fa el piano sobre la melodia interpretada pels violins. No és genial?
I ara una bona interpretació en directe, Claudio Abbado dirigint Mikhail Pletnev:
Podem escoltar com comença amb una petita introducció i de seguida sentim les funcions tonals que hem dit abans. Comença l'orquestra amb aquestes fonamentals:
la, mi, la, mi mi, (bis)
la la, re, sol sol, do, fa si, mi la, mi, la (bis)
un cop l'orquestra ha fet aquests baixos, els fa el piano sobre la melodia interpretada pels violins. No és genial?
I ara una bona interpretació en directe, Claudio Abbado dirigint Mikhail Pletnev:
Paganini - Capricci 24 - tema amb variacions
Niccolò Paganini és un dels primers virtuosos ovacionats fruit del romanticisme i els canvis socials que es produeixen a finals del s.XVIII i sobretot al XIX. Gran intèrpret de violí, escriu les seves pròpies partitures explotant al màxim les possibilitats del seu instrument i amb l'ambició de lluïr-se i deixar bocabadat el públic (qui parla torna a ser en Perlman).
En el següent vídeo podeu veure algunes de les obres més populars.
El tema amb variacions del seu capricci nº24 és una melodia molt coneguda i que després altres músics han fet servir.
Escolteu-lo i mirem de fer-ne la partitura.
Estem a la tonalitat de la m i compàs de 2/4.
Si busquem les funcions tonals de la partitura és molt possible que ens aparegui el següent:
En el següent vídeo podeu veure algunes de les obres més populars.
El tema amb variacions del seu capricci nº24 és una melodia molt coneguda i que després altres músics han fet servir.
Escolteu-lo i mirem de fer-ne la partitura.
Estem a la tonalitat de la m i compàs de 2/4.
Si busquem les funcions tonals de la partitura és molt possible que ens aparegui el següent:
dissabte, 24 de gener del 2009
Beethoven - Concert per a Violí en Re M - 1er moviment
Seguim amb el concert de Beethoven. El primer moviment té una bellesa extraordinària i és on podem veure els canvis de mode que fa l'autor entre Re Major i re menor, amb una melodia molt lírica que va apareixent contínuament a través de l'exposició i reexposició en diferents tonalitats.
En concret, a partir del minut i 40 segons la podem escoltar interpretada per l'orquestra (vent fusta canta, oboès, flautes, fagot....) primer en tonalitat major i al minut i 58 segons en tonalitat menor (interpretada pels violins).
El podem escriure en compàs de 2/4 tenint en compte un tempo lent, Adagio pràcticament.
I una vegada més aquí teniu la partitura de la melodia, primer en tonalitat de Re Major i després en re menor.
I aquí podeu veure el concert en la mateixa interpretació d'abans per I. Perlman i D. Baremboin.
En concret, a partir del minut i 40 segons la podem escoltar interpretada per l'orquestra (vent fusta canta, oboès, flautes, fagot....) primer en tonalitat major i al minut i 58 segons en tonalitat menor (interpretada pels violins).
El podem escriure en compàs de 2/4 tenint en compte un tempo lent, Adagio pràcticament.
I una vegada més aquí teniu la partitura de la melodia, primer en tonalitat de Re Major i després en re menor.
I aquí podeu veure el concert en la mateixa interpretació d'abans per I. Perlman i D. Baremboin.
divendres, 23 de gener del 2009
Beethoven - Concert per a Violí en Re M - 3er moviment
Avui toca un altre dels grans: Ludwing van Beethoven i el seu únic concert per a violí.
En concret, parlarem del 3er moviment. Té forma rondó ABACABA, i els temes són molt melòdics. A tot el concert juga entre la tonalitat major, original del concert (Re Major) i altres tonalitats menors (prinicipalment re menor).
El tema A apareix quatre vegades, quan comença, als 2 minuts i 23 segons, als 4 minuts i 28 segons i per acabar als 7 minuts i 5 segons amb la cadença del violí (part de lluïment de l'instrument solista) i que apareix definitivament per acabar el concert.
El compàs és compost, 6/8, i el tempo allegro.
Voleu escoltar-lo?
I si provem d'escriure'l?
Aquí el teniu!
Als 3 minuts i 15 segons apareix el tema C del rondó, un dels més bonics de Beethoven. En aquest cas hem modulat a sol menor (Re Major n'és la dominant, i es tracta del quart grau, subdominant, rebaixat. Poseu-lo al reproductor).
Podeu reconèixer els instruments? Hi ha un preciós diàleg entre el violí solista i un fagot. Sovint hem de trobar audicions de instruments que no ens resulten fàcils d'obtenir, i en aquest cas el fagot es pot sentir molt clarament.
Us veieu en cor d'escriure'l? (6/8, comencem amb anacrusa de 3 corxeres...)
Us surt quelcom semblant a això?
I per tal que en gaudiu en directe, aquí teniu una excel·lent interpretació de l'Itzhac Perlman dirigit per en Daniel Baremboin.
En concret, parlarem del 3er moviment. Té forma rondó ABACABA, i els temes són molt melòdics. A tot el concert juga entre la tonalitat major, original del concert (Re Major) i altres tonalitats menors (prinicipalment re menor).
El tema A apareix quatre vegades, quan comença, als 2 minuts i 23 segons, als 4 minuts i 28 segons i per acabar als 7 minuts i 5 segons amb la cadença del violí (part de lluïment de l'instrument solista) i que apareix definitivament per acabar el concert.
El compàs és compost, 6/8, i el tempo allegro.
Voleu escoltar-lo?
I si provem d'escriure'l?
Aquí el teniu!
Als 3 minuts i 15 segons apareix el tema C del rondó, un dels més bonics de Beethoven. En aquest cas hem modulat a sol menor (Re Major n'és la dominant, i es tracta del quart grau, subdominant, rebaixat. Poseu-lo al reproductor).
Podeu reconèixer els instruments? Hi ha un preciós diàleg entre el violí solista i un fagot. Sovint hem de trobar audicions de instruments que no ens resulten fàcils d'obtenir, i en aquest cas el fagot es pot sentir molt clarament.
Us veieu en cor d'escriure'l? (6/8, comencem amb anacrusa de 3 corxeres...)
Us surt quelcom semblant a això?
I per tal que en gaudiu en directe, aquí teniu una excel·lent interpretació de l'Itzhac Perlman dirigit per en Daniel Baremboin.
dijous, 22 de gener del 2009
Haydn - Simfonia Sorpresa
La Simfonia Sorpresa és un clàssic de les audicions per a infants, tant a infantil com a primària i fins i tot a secundària. Però sempre funciona! L'èxit està assegurat amb gent de totes les edats, quan arriba el moment de l'impacte...sempre hi ha una reacció "la sorpresa!" i lligada a un somriure, que tots agraïm. De tota manera, hem de tenir molt clar que estem parlant d'un petit moment del segon moviment, l'Adagio. I aquí val la pena parlar del sentit de l'humor de Haydn, un dels músics que més ens l'ha mostrat en la seva obra.
Tots sabem que ell estava a les ordres d'un noble, i que aquest disposava tant del commpositor com dels intèrprets a plaer...i que sovint la música anava lligada a festes on el menjar era abundant...i després d'un bon dinar o sopar, a qui no li ve de gust una becaineta? I encara més acompanyats per una música meravellosa que ens interpreten en directe? El segon moviment de la Simfonia era el moment ideal per a això, començaven a païr, la música suavitzava el to, i els ulls es tancaven...
Per treballar els arpegis és ideal, I Tònica i V7 sèptima de Dominant. La tonalitat adient, Do Major, i l'alteració fa# fins i tot agraïda per explicar la seva relació amb Sol Major, dominant de Do.
Ara, perquè no proveu a escriure-ho? Compàs: C, Tonalitat: Do M, primera nota: do3...som-hi?
É voilà! Aquí la teniu!
(Per veure-la bé presioneu sobre la pantalla petita que hi ha a mà dreta sota la partitura)
La partitura
I si voleu escoltar tot el moviment en directe...
Tots sabem que ell estava a les ordres d'un noble, i que aquest disposava tant del commpositor com dels intèrprets a plaer...i que sovint la música anava lligada a festes on el menjar era abundant...i després d'un bon dinar o sopar, a qui no li ve de gust una becaineta? I encara més acompanyats per una música meravellosa que ens interpreten en directe? El segon moviment de la Simfonia era el moment ideal per a això, començaven a païr, la música suavitzava el to, i els ulls es tancaven...
Per treballar els arpegis és ideal, I Tònica i V7 sèptima de Dominant. La tonalitat adient, Do Major, i l'alteració fa# fins i tot agraïda per explicar la seva relació amb Sol Major, dominant de Do.
Ara, perquè no proveu a escriure-ho? Compàs: C, Tonalitat: Do M, primera nota: do3...som-hi?
É voilà! Aquí la teniu!
(Per veure-la bé presioneu sobre la pantalla petita que hi ha a mà dreta sota la partitura)
La partitura
I si voleu escoltar tot el moviment en directe...
Tot té un inici...
...i per començar tant és bo avui com demà, així que aquí ho teniu.
En aquest espai obert a la xarxa hi haurà música, molta música, i coses per compartir.
L'educació musical és el leitmotiv i la curiositat un personatge molt important. La comunicació un altre, i per això escriure aquest bloc.
En aquest espai obert a la xarxa hi haurà música, molta música, i coses per compartir.
L'educació musical és el leitmotiv i la curiositat un personatge molt important. La comunicació un altre, i per això escriure aquest bloc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
