Felix Mendelssohn - Herbstlied

Félix Mendelssohn, compositor alemany del romanticisme, del qual celebrem enguany el 200 aniversari del seu naixement, va escriure moltes obres per a diferents agrupacions. La que us presento ara no és la millor ni la més coneguda, però si una que te un valor especial per a mi. La vaig conèixer fa 15 anys y l'he pogut cantar amb diferent gent (alumnes i companys) moltes vegades, com a simple lectura de solfeig però amb un poder molt més gran degut a la seva senzillesa i melodia.

Es tracta d'un duet per a dues sopranos i piano, Herbstlied, cançó de tardor... No he pogut trobar la partitura original ni un arranjament que m'agradi en especial, però en honor als bons moments que m'ha fet passar aquí en teniu diferents versions:

Un cor de noies americanes



Una versió de soprano i mezzo



I una darrera versió amb un nen i un contratenor



El text en alemany:

Ach, wie so bald verhallet der Reigen,
Wandelt sich Frühling in Winterzeit!
Ach, wie so bald in trauerndes Schweigen
Wandelt sich alle der Fröhlichkeit!

Bald sind die letzten Klänge verflogen!
Bald sind die letzten Sänger gezogen!
Bald ist das letzte Grün dahin!
Alle sie wollen heimwärts ziehn!

Ach, wie so bald verhallet der Reigen,
Wandelt sich Lust in sehnendes Leid.

Wart ihr ein Traum, ihr Liebesgedanken?
Süß wie der Lenz und schnell verweht?
Eines, nur eines will nimmer wanken:
Es ist das Sehnen, das nimmer vergeht.

Ach, wie so bald verhallet der Reigen!
Ach, wie so bald in trauerndes Schweigen
Wandelt sich alle die Fröhlichkeit!

I una traducció aproximada al català (si algú vol ajudar sempre serà benvingut...)
Ah! Aviat desapareix el ball rodó, i la primavera es torna hivern!
Ah! com el dol fa canviar sobtadament tota alegria!

Els darreres sons aviat s'han decolorit!
Els darrers cantants ja han marxat!
Ja ha aparegut el darrer verd!
Tots ells volen tornar a casa!

Ah! Aviat desapareix el ball rodó, i el dessig es torna dolor que anyora!

Eres un somni? El teu pensament estimat?
Dolç com la primavera i ràpidament acabat?
Ningú vol mai trontollar:
però anyorem tot això si mai no passa.

Ah! Aviat desapareix el ball rodó!
Ah! com el dol fa canviar sobtadament tota alegria!