dimarts, 28 d’abril del 2009

Nicolai Rimsky-Korsakov - El vol del borinot

Rimsky-Korsakov, compositor rus del s.XIX i creador del grup dels 5 (Balakiriev, Mussorgski, Cui, Glinka i ell mateix) format per músics nacionalistes russos, va escriure diferents obres que llueixen per la seva orquestració. Entre aquestes, un fragment de l'òpera El tzar Saltan (basat en un conte de Puixkin)s'ha fet molt conegut El vol del borinot.

Escoltem-ne la versió orquestral dirigida pel mestre Zubin Mehta:



Un dels arranjaments més famosos és de Rachmàninov per a piano, podem sentir una interpretació de Horowitz:



Una curiosa interpretació per un gran trompetista, Rafael Méndez:



I com no, els músics moderns no l'han deixat de banda...



I ja als anys 60 el van arranjar com a twist:



Una altra interpretació sonada...per a 8 PIANOS!!!



I un darrer duet, violoncel i contrabaix...no us perdeu la cara del contrabaixista!!!



Per acabar, us proposo un ballet rus que ens interpreta el conte (subtitulat en anglès)

diumenge, 26 d’abril del 2009

Felix Mendelssohn - Herbstlied

Félix Mendelssohn, compositor alemany del romanticisme, del qual celebrem enguany el 200 aniversari del seu naixement, va escriure moltes obres per a diferents agrupacions. La que us presento ara no és la millor ni la més coneguda, però si una que te un valor especial per a mi. La vaig conèixer fa 15 anys y l'he pogut cantar amb diferent gent (alumnes i companys) moltes vegades, com a simple lectura de solfeig però amb un poder molt més gran degut a la seva senzillesa i melodia.

Es tracta d'un duet per a dues sopranos i piano, Herbstlied, cançó de tardor... No he pogut trobar la partitura original ni un arranjament que m'agradi en especial, però en honor als bons moments que m'ha fet passar aquí en teniu diferents versions:

Un cor de noies americanes



Una versió de soprano i mezzo



I una darrera versió amb un nen i un contratenor



El text en alemany:

Ach, wie so bald verhallet der Reigen,
Wandelt sich Frühling in Winterzeit!
Ach, wie so bald in trauerndes Schweigen
Wandelt sich alle der Fröhlichkeit!

Bald sind die letzten Klänge verflogen!
Bald sind die letzten Sänger gezogen!
Bald ist das letzte Grün dahin!
Alle sie wollen heimwärts ziehn!

Ach, wie so bald verhallet der Reigen,
Wandelt sich Lust in sehnendes Leid.

Wart ihr ein Traum, ihr Liebesgedanken?
Süß wie der Lenz und schnell verweht?
Eines, nur eines will nimmer wanken:
Es ist das Sehnen, das nimmer vergeht.

Ach, wie so bald verhallet der Reigen!
Ach, wie so bald in trauerndes Schweigen
Wandelt sich alle die Fröhlichkeit!

I una traducció aproximada al català (si algú vol ajudar sempre serà benvingut...)
Ah! Aviat desapareix el ball rodó, i la primavera es torna hivern!
Ah! com el dol fa canviar sobtadament tota alegria!

Els darreres sons aviat s'han decolorit!
Els darrers cantants ja han marxat!
Ja ha aparegut el darrer verd!
Tots ells volen tornar a casa!

Ah! Aviat desapareix el ball rodó, i el dessig es torna dolor que anyora!

Eres un somni? El teu pensament estimat?
Dolç com la primavera i ràpidament acabat?
Ningú vol mai trontollar:
però anyorem tot això si mai no passa.

Ah! Aviat desapareix el ball rodó!
Ah! com el dol fa canviar sobtadament tota alegria!

dilluns, 20 d’abril del 2009

Haendel - Musica per als reials focs d'artifici

La setmana passada, el dia 14 es va celebrar el 250 aniversari de la mort d'aquest gran compositor barroc. Alemany de naixement, va passar la major part del seu temps a Anglaterra, on és considerat un dels seus grans compositors. És conegut per adaptar els gustos al públic en general, i no només als membres de la cort que el contractaven.

El 27 d'abril de 1749 va tenir lloc l'estrena de l'obra que us proposo avui. Encàrreg de George II, es va celebrar a un parc públic londinenc per a celebrar el final de la guerra de successió austríaca. Els focs van tenir diferents incidents que van fer que no resultessin del tot espectaculars, però no així la música que ja s'havia estrenat amb èxit el 21 d'abril del mateix any.

L'obra consta de 5 moviments, escrita originalment per a 24 oboès, 16 fagots, 9 trompes, 9 trompetes, 3 parelles de timbales i 5 tambors, tot això per ser interpretada a l'aire lliure i superar la fressa dels focs...

Obertura Adagio, Allegro, Lentement, Allegro
Bourrée
La Paix
Largo alla siciliana
La Réjouissance Allegro
Menuet I/II

Us proposo escoltar-los en una versió on es poden veure els instruments barrocs que s'utilitzaven a l'època:







I una segona versió sense corda afegida, escolteu les diferències de sonoritat respecte l'altra versió:









Del quart moviment podem provar a escriure la part rítmica de la frase A: anacrusa de corxera, compàs 4/4 (allegro), 8 compassos que es repeteixen..





D'aquest darrer moviment us proposo escoltar el minuet 2, i centrar l'atenció en el fagot que fa el baix. Tonalitat de re menor, compàs de 3/4, comencem amb un re 3; 8 compassos A repetits, i 8 compassos B també repetits (estructura de minuet AABB). Ho intenteu?

Podeu veure la solució a la pàgina 28, primer i segon sistema.

dimarts, 7 d’abril del 2009

Manuel de Falla - El amor brujo

Manuel de Falla, nascut a Cadis el 1876, va escriure diverses obres per a l'escena, on música orquestral, veu i dansa s'uneixen en un espectacle únic. Una de les més emblemàtiques és El amor brujo, estrenada a Madrid l'abril de 1915 i en la seva versió definitiva, a París el maig de 1925. Falla va conèixer Stravinski i els ballets russos, coincidint amb ballarins, coreògrafs i el compositor diverses vegades a Madrid quan aquests venien a fer representacions. D'alguna manera, podem enllaçar La consagració de la primavera d'Stravinski, parlant de la seva Rússia pagana, o fins i tot La història d'un soldat(en aquest cas sense ballet, amb El amor brujo de Falla.

A l'obra inicial, que no obtingué gaire èxit, Falla va escriure una obra per a cantaora i ballarina flamenca (encarregada per Pastora Imperio) i orquestra de cambra. Els 16 quadres expliquen la història d'un fantasma que vol tornar a tenir la seva amant gitana, Candelas. Carmelo, el seu nou enamorat, aconsegueix trencar el malefici i girar l'amor del fantasma cap a una altra dona.

Cuadro 1º:
1. Introducción y escena
2. Canción del amor dolido
3. Sortilegio
4. Danza del fin del día (la futura Danza del Fuego)
5. Escena (El amor vulgar) (suprimida luego)
6. Romance del pescador
7. Intermedio (la futura Pantomima)

Cuadro 2º:
8. Introducción (El fuego fatuo) (suprimida luego)
9. Escena (El terror) (casi totalmente suprimido)
10. Danza del fuego fatuo (luego Danza del Terror)
11. Interludio (Alucinaciones)
12. Canción del fuego fatuo
13. Conjuro para reconquistar el amor perdido (suprimido)
14. Escena (El amor popular) (suprimida)
15. Danza y canción de la bruja fingida (luego Danza y canción del juego de amor)
16. Final (Las campanas del amanecer).

A part de la cantaora, hi havia altres personatges parlats que Falla va eliminar en la primera revisió que va fer el 1916, convertint-la en una obra simfònica amb 3 números cantats per una mezzosoprano.

Segona versió:
1.Introducción y escena (Introducció i escena)
2.En la cueva (A la cova)
3.Canción del amor dolido (Cançó de l'amor adolorit)
4.El aparecido (L'espectre)
5.Danza del terror (Dansa del terror)
6.El círculo magico (El cercle màgic)
7.Romance del pescador (Romanç del pescador)
8.Danza ritual del fuego (Dansa ritual del foc)
9Escena (Escena)
10.Danza del juego del amor (Dansa del joc de l'amor)
11.Pantomima (Pantomima)
12.Canción del fuego fatuo (Cançó del foc follet)
13.Final - las campanas del amanecer (Final - Les campanes de l'alba)

El 1925 arriba la revisió final de l'obra, convertint-la en un ballet i passant les parts cantades a orquestrals, i estrenada a París, la més exitosa.

El text de l'obra:

CUADRO PRIMERO

Introducción y escena

(La acción tiene lugar en Cádiz. Es de noche.
Los gitanos tiran los naipes para descubrir la suerte en el amor.
Candela, triste por amor, canta)

Canción del Amor Dolido:
¡Ay!
Yo no sé qué siento
ni sé qué me pasa
cuando este mardito
gitano me farta,
¡Ay!
Candela que ardes...
¡Más arde er infierno
que toíta mi sangre
abrasa de celos!
¡Ay!
Cuando el río suena
¿qué querrá decir?
¡Por querer a otra
se orvía de mí!
¡Ay!
Cuando er fuego abrasa...
Cuando er río suena...
Si el agua no mata al fuego,
a mí er pesar me condena,
a mí er querer me envenena,
a mí me matan las penas.

Sortilegio

(Al llegar la media noche, los gitanos realizan sus rituales.
Echan incienso en un brasero y perfuman el aire mientras Candela
baila la "Danza del fin del día". Al finalizar el baile, llega una gitana
y tomando de las manos a un gitano se marcha con él)

Escena

(cuando los enamorados salen, Candela recita)

Romance del Pescador
Por un camino iba yo
buscando la dicha mía;
lo que mis sacais miraron
mi corasón no lo orvía.
Por la verea iba yo.
A cuantos le conocían
- ¿le habéis visto? - preguntaba,
y nadie me respondía.
Por el camino iba yo
y mi amor no parecía.
Er yanto der corasón
por er rostro me caía.
La verea se estrechaba
y er día se iba acabando.
A la oriyita der río
estaba un hombre pescando.
Mientras las aguas corrían
iba er pescador cantando!
¡No quiero apresar
los pececillos del río;
quiero hallar un corasón
que se me ha perdío!
Pescador que estás pescando,
si has perdido un corasón,
a mi me lo están robando
a traición.
Er agua se levantó
al oír hablar
de penas de amantes
y dijo con ronca voz:
¡Pescador y caminante,
si sufrís los dos,
en er monte hay una cueva,
en la cueva hay una bruja
que sabe hechisos de amor!
Idla a buscar
que eya remedio os dará!
Esto dijo er río,
esto habrá que haser...
¡A la cueva de la bruja tengo que acudir!
¡si eya no me da er remedio
me quiero morir!

Intermedio

CUADRO SEGUNDO

Introducción

(Misteriosa cueva de la bruja)

Escena

Danza del fuego

Interludio

(Entra Candela y canta)

Canción del Fuego
Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré.
Le huyes y te persigue,
le yamas y echa a corré.
¡Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré!
Nace en las noches de agosto,
cuando aprieta la calor.
Va corriendo por los campos
en busca de un corasón...
¡Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré!
¡Malhaya los ojos negros
que le alcanzaron a ver!
¡Malhaya er corasón triste
que en su yama quiso arder!
¡Lo mismo que er fuego fatuo
se desvanece er queré!

(Candela comienza a recitar el conjuro)

Conjuro para Reconquistar el Amor Perdido
¡Por Satanás! ¡Por Barrabás!
¡Quiero que er hombre que me ha orvidao
me venga a buscar!
¡Cabeza de toro,
ojos de león!...
¡Mi amor está lejos...
que escuche mi voz!
¡Que venga, que venga!...
¡Por Satanás! ¡Por Barrabás!
¡Quiero que er hombre que me quería
me venga a buscar!
¡Elena, Elena,
hija de rey y reina!...
Que no pueda parar
ni sosegar,
ni en cama acostao,
ni en silla sentao...
hasta que a mi poder
venga a parar!
¡Que venga, que venga!...
¡Por Satanás! ¡Por Barrabás!
¡Quiero que er hombre que me ha engañao
me venga a buscar!
Me asomé a la puerta
al salir er sol...
Un hombre vestío de colorao pasó...
Le he preguntao
y me ha contestao
que iba con los cordeles de los siete
ahorcaos...
Y yo le he dicho:
¡Que venga, que venga!
¡Pajarito blanco
que en er viento viene volando!...
¡Que venga, que venga!
¡Entro y convengo en el pacto!
¡Pa que venga! ¡Pa que venga! ¡Pa que venga!
¡Por Satanás! ¡Por Barrabás!
¡Quiero que er hombre que era mi vía
me venga a buscar!

Escena

(Al finalizar el sortilegio, llega el enamorado.
Candela baila y canta)

Danza y Canción de la Bruja Fingida:
¡Tú eres aquél mal gitano
que una gitana quería!...
¡El querer que eya te daba,
tú no te lo merecías!...
¡Quién la había de decir
que con otra la vendías!...
¡No te acerques, no me mires,
que soy bruja consumá;
y er que se atreva a tocarme
la mano se abrasará!
¡Soy la voz de tu destino!
¡Soy er fuego en que te abrasas!
¡Soy er viento en que suspiras!
¡Soy la mar en que naufragas!

Final

(El toque de campanas anuncia un nuevo día
y la reconciliación de los amantes)

¡Ya está despuntando er día!
¡Cantad, campanas, cantad!
¡que vuelve la gloria mía!

La música:

Introducción y escena


En la cueva


Canción del amor dolido


El aparecido


Danza del terror


El círculo mágico


A medianoche, los sortilegios


Danza ritual del fuego


Escena


Pantomima


Danza del juego del amor


Canción del fuego fatuo


Las campanas del amanecer



El 1986 Antonio Saura va dirigir la pel·lícula del mateix nom, El amor brujo, interpretada per Antonio Gades (Carmelo) i Cristina Hoyos (Candela).

La danza del fuego fatuo, cantada per Rocio Jurado:


La danza ritual del fuego


Una escena curiosa...


Villancico més ball de Cristina Hoyos


Una interpretació ballada en directe l'octubre de 2008


I una altra mostra amb l'escena final
 
Locations of visitors to this page