Rimsky-Korsakov, compositor rus del s.XIX i creador del grup dels 5 (Balakiriev, Mussorgski, Cui, Glinka i ell mateix) format per músics nacionalistes russos, va escriure diferents obres que llueixen per la seva orquestració. Entre aquestes, un fragment de l'òpera El tzar Saltan (basat en un conte de Puixkin)s'ha fet molt conegut El vol del borinot.
Escoltem-ne la versió orquestral dirigida pel mestre Zubin Mehta:
Un dels arranjaments més famosos és de Rachmàninov per a piano, podem sentir una interpretació de Horowitz:
Una curiosa interpretació per un gran trompetista, Rafael Méndez:
I com no, els músics moderns no l'han deixat de banda...
I ja als anys 60 el van arranjar com a twist:
Una altra interpretació sonada...per a 8 PIANOS!!!
I un darrer duet, violoncel i contrabaix...no us perdeu la cara del contrabaixista!!!
Per acabar, us proposo un ballet rus que ens interpreta el conte (subtitulat en anglès)
dimarts, 28 d’abril del 2009
diumenge, 26 d’abril del 2009
Felix Mendelssohn - Herbstlied
Félix Mendelssohn, compositor alemany del romanticisme, del qual celebrem enguany el 200 aniversari del seu naixement, va escriure moltes obres per a diferents agrupacions. La que us presento ara no és la millor ni la més coneguda, però si una que te un valor especial per a mi. La vaig conèixer fa 15 anys y l'he pogut cantar amb diferent gent (alumnes i companys) moltes vegades, com a simple lectura de solfeig però amb un poder molt més gran degut a la seva senzillesa i melodia.
Es tracta d'un duet per a dues sopranos i piano, Herbstlied, cançó de tardor... No he pogut trobar la partitura original ni un arranjament que m'agradi en especial, però en honor als bons moments que m'ha fet passar aquí en teniu diferents versions:
Un cor de noies americanes
Una versió de soprano i mezzo
I una darrera versió amb un nen i un contratenor
El text en alemany:
Ach, wie so bald verhallet der Reigen,
Wandelt sich Frühling in Winterzeit!
Ach, wie so bald in trauerndes Schweigen
Wandelt sich alle der Fröhlichkeit!
Bald sind die letzten Klänge verflogen!
Bald sind die letzten Sänger gezogen!
Bald ist das letzte Grün dahin!
Alle sie wollen heimwärts ziehn!
Ach, wie so bald verhallet der Reigen,
Wandelt sich Lust in sehnendes Leid.
Wart ihr ein Traum, ihr Liebesgedanken?
Süß wie der Lenz und schnell verweht?
Eines, nur eines will nimmer wanken:
Es ist das Sehnen, das nimmer vergeht.
Ach, wie so bald verhallet der Reigen!
Ach, wie so bald in trauerndes Schweigen
Wandelt sich alle die Fröhlichkeit!
I una traducció aproximada al català (si algú vol ajudar sempre serà benvingut...)
Ah! Aviat desapareix el ball rodó, i la primavera es torna hivern!
Ah! com el dol fa canviar sobtadament tota alegria!
Els darreres sons aviat s'han decolorit!
Els darrers cantants ja han marxat!
Ja ha aparegut el darrer verd!
Tots ells volen tornar a casa!
Ah! Aviat desapareix el ball rodó, i el dessig es torna dolor que anyora!
Eres un somni? El teu pensament estimat?
Dolç com la primavera i ràpidament acabat?
Ningú vol mai trontollar:
però anyorem tot això si mai no passa.
Ah! Aviat desapareix el ball rodó!
Ah! com el dol fa canviar sobtadament tota alegria!
Es tracta d'un duet per a dues sopranos i piano, Herbstlied, cançó de tardor... No he pogut trobar la partitura original ni un arranjament que m'agradi en especial, però en honor als bons moments que m'ha fet passar aquí en teniu diferents versions:
Un cor de noies americanes
Una versió de soprano i mezzo
I una darrera versió amb un nen i un contratenor
El text en alemany:
Ach, wie so bald verhallet der Reigen,
Wandelt sich Frühling in Winterzeit!
Ach, wie so bald in trauerndes Schweigen
Wandelt sich alle der Fröhlichkeit!
Bald sind die letzten Klänge verflogen!
Bald sind die letzten Sänger gezogen!
Bald ist das letzte Grün dahin!
Alle sie wollen heimwärts ziehn!
Ach, wie so bald verhallet der Reigen,
Wandelt sich Lust in sehnendes Leid.
Wart ihr ein Traum, ihr Liebesgedanken?
Süß wie der Lenz und schnell verweht?
Eines, nur eines will nimmer wanken:
Es ist das Sehnen, das nimmer vergeht.
Ach, wie so bald verhallet der Reigen!
Ach, wie so bald in trauerndes Schweigen
Wandelt sich alle die Fröhlichkeit!
I una traducció aproximada al català (si algú vol ajudar sempre serà benvingut...)
Ah! Aviat desapareix el ball rodó, i la primavera es torna hivern!
Ah! com el dol fa canviar sobtadament tota alegria!
Els darreres sons aviat s'han decolorit!
Els darrers cantants ja han marxat!
Ja ha aparegut el darrer verd!
Tots ells volen tornar a casa!
Ah! Aviat desapareix el ball rodó, i el dessig es torna dolor que anyora!
Eres un somni? El teu pensament estimat?
Dolç com la primavera i ràpidament acabat?
Ningú vol mai trontollar:
però anyorem tot això si mai no passa.
Ah! Aviat desapareix el ball rodó!
Ah! com el dol fa canviar sobtadament tota alegria!
dilluns, 20 d’abril del 2009
Haendel - Musica per als reials focs d'artifici
La setmana passada, el dia 14 es va celebrar el 250 aniversari de la mort d'aquest gran compositor barroc. Alemany de naixement, va passar la major part del seu temps a Anglaterra, on és considerat un dels seus grans compositors. És conegut per adaptar els gustos al públic en general, i no només als membres de la cort que el contractaven.
El 27 d'abril de 1749 va tenir lloc l'estrena de l'obra que us proposo avui. Encàrreg de George II, es va celebrar a un parc públic londinenc per a celebrar el final de la guerra de successió austríaca. Els focs van tenir diferents incidents que van fer que no resultessin del tot espectaculars, però no així la música que ja s'havia estrenat amb èxit el 21 d'abril del mateix any.
L'obra consta de 5 moviments, escrita originalment per a 24 oboès, 16 fagots, 9 trompes, 9 trompetes, 3 parelles de timbales i 5 tambors, tot això per ser interpretada a l'aire lliure i superar la fressa dels focs...
Obertura Adagio, Allegro, Lentement, Allegro
Bourrée
La Paix Largo alla siciliana
La Réjouissance Allegro
Menuet I/II
Us proposo escoltar-los en una versió on es poden veure els instruments barrocs que s'utilitzaven a l'època:
I una segona versió sense corda afegida, escolteu les diferències de sonoritat respecte l'altra versió:
Del quart moviment podem provar a escriure la part rítmica de la frase A: anacrusa de corxera, compàs 4/4 (allegro), 8 compassos que es repeteixen..
D'aquest darrer moviment us proposo escoltar el minuet 2, i centrar l'atenció en el fagot que fa el baix. Tonalitat de re menor, compàs de 3/4, comencem amb un re 3; 8 compassos A repetits, i 8 compassos B també repetits (estructura de minuet AABB). Ho intenteu?
Podeu veure la solució a la pàgina 28, primer i segon sistema.
El 27 d'abril de 1749 va tenir lloc l'estrena de l'obra que us proposo avui. Encàrreg de George II, es va celebrar a un parc públic londinenc per a celebrar el final de la guerra de successió austríaca. Els focs van tenir diferents incidents que van fer que no resultessin del tot espectaculars, però no així la música que ja s'havia estrenat amb èxit el 21 d'abril del mateix any.
L'obra consta de 5 moviments, escrita originalment per a 24 oboès, 16 fagots, 9 trompes, 9 trompetes, 3 parelles de timbales i 5 tambors, tot això per ser interpretada a l'aire lliure i superar la fressa dels focs...
Obertura Adagio, Allegro, Lentement, Allegro
Bourrée
La Paix Largo alla siciliana
La Réjouissance Allegro
Menuet I/II
Us proposo escoltar-los en una versió on es poden veure els instruments barrocs que s'utilitzaven a l'època:
I una segona versió sense corda afegida, escolteu les diferències de sonoritat respecte l'altra versió:
Del quart moviment podem provar a escriure la part rítmica de la frase A: anacrusa de corxera, compàs 4/4 (allegro), 8 compassos que es repeteixen..
D'aquest darrer moviment us proposo escoltar el minuet 2, i centrar l'atenció en el fagot que fa el baix. Tonalitat de re menor, compàs de 3/4, comencem amb un re 3; 8 compassos A repetits, i 8 compassos B també repetits (estructura de minuet AABB). Ho intenteu?
Podeu veure la solució a la pàgina 28, primer i segon sistema.
dimarts, 7 d’abril del 2009
Manuel de Falla - El amor brujo
Manuel de Falla, nascut a Cadis el 1876, va escriure diverses obres per a l'escena, on música orquestral, veu i dansa s'uneixen en un espectacle únic. Una de les més emblemàtiques és El amor brujo, estrenada a Madrid l'abril de 1915 i en la seva versió definitiva, a París el maig de 1925. Falla va conèixer Stravinski i els ballets russos, coincidint amb ballarins, coreògrafs i el compositor diverses vegades a Madrid quan aquests venien a fer representacions. D'alguna manera, podem enllaçar La consagració de la primavera d'Stravinski, parlant de la seva Rússia pagana, o fins i tot La història d'un soldat(en aquest cas sense ballet, amb El amor brujo de Falla.
A l'obra inicial, que no obtingué gaire èxit, Falla va escriure una obra per a cantaora i ballarina flamenca (encarregada per Pastora Imperio) i orquestra de cambra. Els 16 quadres expliquen la història d'un fantasma que vol tornar a tenir la seva amant gitana, Candelas. Carmelo, el seu nou enamorat, aconsegueix trencar el malefici i girar l'amor del fantasma cap a una altra dona.
Cuadro 1º:
1. Introducción y escena
2. Canción del amor dolido
3. Sortilegio
4. Danza del fin del día (la futura Danza del Fuego)
5. Escena (El amor vulgar) (suprimida luego)
6. Romance del pescador
7. Intermedio (la futura Pantomima)
Cuadro 2º:
8. Introducción (El fuego fatuo) (suprimida luego)
9. Escena (El terror) (casi totalmente suprimido)
10. Danza del fuego fatuo (luego Danza del Terror)
11. Interludio (Alucinaciones)
12. Canción del fuego fatuo
13. Conjuro para reconquistar el amor perdido (suprimido)
14. Escena (El amor popular) (suprimida)
15. Danza y canción de la bruja fingida (luego Danza y canción del juego de amor)
16. Final (Las campanas del amanecer).
A part de la cantaora, hi havia altres personatges parlats que Falla va eliminar en la primera revisió que va fer el 1916, convertint-la en una obra simfònica amb 3 números cantats per una mezzosoprano.
Segona versió:
1.Introducción y escena (Introducció i escena)
2.En la cueva (A la cova)
3.Canción del amor dolido (Cançó de l'amor adolorit)
4.El aparecido (L'espectre)
5.Danza del terror (Dansa del terror)
6.El círculo magico (El cercle màgic)
7.Romance del pescador (Romanç del pescador)
8.Danza ritual del fuego (Dansa ritual del foc)
9Escena (Escena)
10.Danza del juego del amor (Dansa del joc de l'amor)
11.Pantomima (Pantomima)
12.Canción del fuego fatuo (Cançó del foc follet)
13.Final - las campanas del amanecer (Final - Les campanes de l'alba)
El 1925 arriba la revisió final de l'obra, convertint-la en un ballet i passant les parts cantades a orquestrals, i estrenada a París, la més exitosa.
El text de l'obra:
CUADRO PRIMERO
Introducción y escena
(La acción tiene lugar en Cádiz. Es de noche.
Los gitanos tiran los naipes para descubrir la suerte en el amor.
Candela, triste por amor, canta)
Canción del Amor Dolido:
¡Ay!
Yo no sé qué siento
ni sé qué me pasa
cuando este mardito
gitano me farta,
¡Ay!
Candela que ardes...
¡Más arde er infierno
que toíta mi sangre
abrasa de celos!
¡Ay!
Cuando el río suena
¿qué querrá decir?
¡Por querer a otra
se orvía de mí!
¡Ay!
Cuando er fuego abrasa...
Cuando er río suena...
Si el agua no mata al fuego,
a mí er pesar me condena,
a mí er querer me envenena,
a mí me matan las penas.
Sortilegio
(Al llegar la media noche, los gitanos realizan sus rituales.
Echan incienso en un brasero y perfuman el aire mientras Candela
baila la "Danza del fin del día". Al finalizar el baile, llega una gitana
y tomando de las manos a un gitano se marcha con él)
Escena
(cuando los enamorados salen, Candela recita)
Romance del Pescador
Por un camino iba yo
buscando la dicha mía;
lo que mis sacais miraron
mi corasón no lo orvía.
Por la verea iba yo.
A cuantos le conocían
- ¿le habéis visto? - preguntaba,
y nadie me respondía.
Por el camino iba yo
y mi amor no parecía.
Er yanto der corasón
por er rostro me caía.
La verea se estrechaba
y er día se iba acabando.
A la oriyita der río
estaba un hombre pescando.
Mientras las aguas corrían
iba er pescador cantando!
¡No quiero apresar
los pececillos del río;
quiero hallar un corasón
que se me ha perdío!
Pescador que estás pescando,
si has perdido un corasón,
a mi me lo están robando
a traición.
Er agua se levantó
al oír hablar
de penas de amantes
y dijo con ronca voz:
¡Pescador y caminante,
si sufrís los dos,
en er monte hay una cueva,
en la cueva hay una bruja
que sabe hechisos de amor!
Idla a buscar
que eya remedio os dará!
Esto dijo er río,
esto habrá que haser...
¡A la cueva de la bruja tengo que acudir!
¡si eya no me da er remedio
me quiero morir!
Intermedio
CUADRO SEGUNDO
Introducción
(Misteriosa cueva de la bruja)
Escena
Danza del fuego
Interludio
(Entra Candela y canta)
Canción del Fuego
Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré.
Le huyes y te persigue,
le yamas y echa a corré.
¡Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré!
Nace en las noches de agosto,
cuando aprieta la calor.
Va corriendo por los campos
en busca de un corasón...
¡Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré!
¡Malhaya los ojos negros
que le alcanzaron a ver!
¡Malhaya er corasón triste
que en su yama quiso arder!
¡Lo mismo que er fuego fatuo
se desvanece er queré!
(Candela comienza a recitar el conjuro)
Conjuro para Reconquistar el Amor Perdido
¡Por Satanás! ¡Por Barrabás!
¡Quiero que er hombre que me ha orvidao
me venga a buscar!
¡Cabeza de toro,
ojos de león!...
¡Mi amor está lejos...
que escuche mi voz!
¡Que venga, que venga!...
¡Por Satanás! ¡Por Barrabás!
¡Quiero que er hombre que me quería
me venga a buscar!
¡Elena, Elena,
hija de rey y reina!...
Que no pueda parar
ni sosegar,
ni en cama acostao,
ni en silla sentao...
hasta que a mi poder
venga a parar!
¡Que venga, que venga!...
¡Por Satanás! ¡Por Barrabás!
¡Quiero que er hombre que me ha engañao
me venga a buscar!
Me asomé a la puerta
al salir er sol...
Un hombre vestío de colorao pasó...
Le he preguntao
y me ha contestao
que iba con los cordeles de los siete
ahorcaos...
Y yo le he dicho:
¡Que venga, que venga!
¡Pajarito blanco
que en er viento viene volando!...
¡Que venga, que venga!
¡Entro y convengo en el pacto!
¡Pa que venga! ¡Pa que venga! ¡Pa que venga!
¡Por Satanás! ¡Por Barrabás!
¡Quiero que er hombre que era mi vía
me venga a buscar!
Escena
(Al finalizar el sortilegio, llega el enamorado.
Candela baila y canta)
Danza y Canción de la Bruja Fingida:
¡Tú eres aquél mal gitano
que una gitana quería!...
¡El querer que eya te daba,
tú no te lo merecías!...
¡Quién la había de decir
que con otra la vendías!...
¡No te acerques, no me mires,
que soy bruja consumá;
y er que se atreva a tocarme
la mano se abrasará!
¡Soy la voz de tu destino!
¡Soy er fuego en que te abrasas!
¡Soy er viento en que suspiras!
¡Soy la mar en que naufragas!
Final
(El toque de campanas anuncia un nuevo día
y la reconciliación de los amantes)
¡Ya está despuntando er día!
¡Cantad, campanas, cantad!
¡que vuelve la gloria mía!
La música:
Introducción y escena
En la cueva
Canción del amor dolido
El aparecido
Danza del terror
El círculo mágico
A medianoche, los sortilegios
Danza ritual del fuego
Escena
Pantomima
Danza del juego del amor
Canción del fuego fatuo
Las campanas del amanecer
El 1986 Antonio Saura va dirigir la pel·lícula del mateix nom, El amor brujo, interpretada per Antonio Gades (Carmelo) i Cristina Hoyos (Candela).
La danza del fuego fatuo, cantada per Rocio Jurado:
La danza ritual del fuego
Una escena curiosa...
Villancico més ball de Cristina Hoyos
Una interpretació ballada en directe l'octubre de 2008
I una altra mostra amb l'escena final
A l'obra inicial, que no obtingué gaire èxit, Falla va escriure una obra per a cantaora i ballarina flamenca (encarregada per Pastora Imperio) i orquestra de cambra. Els 16 quadres expliquen la història d'un fantasma que vol tornar a tenir la seva amant gitana, Candelas. Carmelo, el seu nou enamorat, aconsegueix trencar el malefici i girar l'amor del fantasma cap a una altra dona.
Cuadro 1º:
1. Introducción y escena
2. Canción del amor dolido
3. Sortilegio
4. Danza del fin del día (la futura Danza del Fuego)
5. Escena (El amor vulgar) (suprimida luego)
6. Romance del pescador
7. Intermedio (la futura Pantomima)
Cuadro 2º:
8. Introducción (El fuego fatuo) (suprimida luego)
9. Escena (El terror) (casi totalmente suprimido)
10. Danza del fuego fatuo (luego Danza del Terror)
11. Interludio (Alucinaciones)
12. Canción del fuego fatuo
13. Conjuro para reconquistar el amor perdido (suprimido)
14. Escena (El amor popular) (suprimida)
15. Danza y canción de la bruja fingida (luego Danza y canción del juego de amor)
16. Final (Las campanas del amanecer).
A part de la cantaora, hi havia altres personatges parlats que Falla va eliminar en la primera revisió que va fer el 1916, convertint-la en una obra simfònica amb 3 números cantats per una mezzosoprano.
Segona versió:
1.Introducción y escena (Introducció i escena)
2.En la cueva (A la cova)
3.Canción del amor dolido (Cançó de l'amor adolorit)
4.El aparecido (L'espectre)
5.Danza del terror (Dansa del terror)
6.El círculo magico (El cercle màgic)
7.Romance del pescador (Romanç del pescador)
8.Danza ritual del fuego (Dansa ritual del foc)
9Escena (Escena)
10.Danza del juego del amor (Dansa del joc de l'amor)
11.Pantomima (Pantomima)
12.Canción del fuego fatuo (Cançó del foc follet)
13.Final - las campanas del amanecer (Final - Les campanes de l'alba)
El 1925 arriba la revisió final de l'obra, convertint-la en un ballet i passant les parts cantades a orquestrals, i estrenada a París, la més exitosa.
El text de l'obra:
CUADRO PRIMERO
Introducción y escena
(La acción tiene lugar en Cádiz. Es de noche.
Los gitanos tiran los naipes para descubrir la suerte en el amor.
Candela, triste por amor, canta)
Canción del Amor Dolido:
¡Ay!
Yo no sé qué siento
ni sé qué me pasa
cuando este mardito
gitano me farta,
¡Ay!
Candela que ardes...
¡Más arde er infierno
que toíta mi sangre
abrasa de celos!
¡Ay!
Cuando el río suena
¿qué querrá decir?
¡Por querer a otra
se orvía de mí!
¡Ay!
Cuando er fuego abrasa...
Cuando er río suena...
Si el agua no mata al fuego,
a mí er pesar me condena,
a mí er querer me envenena,
a mí me matan las penas.
Sortilegio
(Al llegar la media noche, los gitanos realizan sus rituales.
Echan incienso en un brasero y perfuman el aire mientras Candela
baila la "Danza del fin del día". Al finalizar el baile, llega una gitana
y tomando de las manos a un gitano se marcha con él)
Escena
(cuando los enamorados salen, Candela recita)
Romance del Pescador
Por un camino iba yo
buscando la dicha mía;
lo que mis sacais miraron
mi corasón no lo orvía.
Por la verea iba yo.
A cuantos le conocían
- ¿le habéis visto? - preguntaba,
y nadie me respondía.
Por el camino iba yo
y mi amor no parecía.
Er yanto der corasón
por er rostro me caía.
La verea se estrechaba
y er día se iba acabando.
A la oriyita der río
estaba un hombre pescando.
Mientras las aguas corrían
iba er pescador cantando!
¡No quiero apresar
los pececillos del río;
quiero hallar un corasón
que se me ha perdío!
Pescador que estás pescando,
si has perdido un corasón,
a mi me lo están robando
a traición.
Er agua se levantó
al oír hablar
de penas de amantes
y dijo con ronca voz:
¡Pescador y caminante,
si sufrís los dos,
en er monte hay una cueva,
en la cueva hay una bruja
que sabe hechisos de amor!
Idla a buscar
que eya remedio os dará!
Esto dijo er río,
esto habrá que haser...
¡A la cueva de la bruja tengo que acudir!
¡si eya no me da er remedio
me quiero morir!
Intermedio
CUADRO SEGUNDO
Introducción
(Misteriosa cueva de la bruja)
Escena
Danza del fuego
Interludio
(Entra Candela y canta)
Canción del Fuego
Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré.
Le huyes y te persigue,
le yamas y echa a corré.
¡Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré!
Nace en las noches de agosto,
cuando aprieta la calor.
Va corriendo por los campos
en busca de un corasón...
¡Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré!
¡Malhaya los ojos negros
que le alcanzaron a ver!
¡Malhaya er corasón triste
que en su yama quiso arder!
¡Lo mismo que er fuego fatuo
se desvanece er queré!
(Candela comienza a recitar el conjuro)
Conjuro para Reconquistar el Amor Perdido
¡Por Satanás! ¡Por Barrabás!
¡Quiero que er hombre que me ha orvidao
me venga a buscar!
¡Cabeza de toro,
ojos de león!...
¡Mi amor está lejos...
que escuche mi voz!
¡Que venga, que venga!...
¡Por Satanás! ¡Por Barrabás!
¡Quiero que er hombre que me quería
me venga a buscar!
¡Elena, Elena,
hija de rey y reina!...
Que no pueda parar
ni sosegar,
ni en cama acostao,
ni en silla sentao...
hasta que a mi poder
venga a parar!
¡Que venga, que venga!...
¡Por Satanás! ¡Por Barrabás!
¡Quiero que er hombre que me ha engañao
me venga a buscar!
Me asomé a la puerta
al salir er sol...
Un hombre vestío de colorao pasó...
Le he preguntao
y me ha contestao
que iba con los cordeles de los siete
ahorcaos...
Y yo le he dicho:
¡Que venga, que venga!
¡Pajarito blanco
que en er viento viene volando!...
¡Que venga, que venga!
¡Entro y convengo en el pacto!
¡Pa que venga! ¡Pa que venga! ¡Pa que venga!
¡Por Satanás! ¡Por Barrabás!
¡Quiero que er hombre que era mi vía
me venga a buscar!
Escena
(Al finalizar el sortilegio, llega el enamorado.
Candela baila y canta)
Danza y Canción de la Bruja Fingida:
¡Tú eres aquél mal gitano
que una gitana quería!...
¡El querer que eya te daba,
tú no te lo merecías!...
¡Quién la había de decir
que con otra la vendías!...
¡No te acerques, no me mires,
que soy bruja consumá;
y er que se atreva a tocarme
la mano se abrasará!
¡Soy la voz de tu destino!
¡Soy er fuego en que te abrasas!
¡Soy er viento en que suspiras!
¡Soy la mar en que naufragas!
Final
(El toque de campanas anuncia un nuevo día
y la reconciliación de los amantes)
¡Ya está despuntando er día!
¡Cantad, campanas, cantad!
¡que vuelve la gloria mía!
La música:
Introducción y escena
En la cueva
Canción del amor dolido
El aparecido
Danza del terror
El círculo mágico
A medianoche, los sortilegios
Danza ritual del fuego
Escena
Pantomima
Danza del juego del amor
Canción del fuego fatuo
Las campanas del amanecer
El 1986 Antonio Saura va dirigir la pel·lícula del mateix nom, El amor brujo, interpretada per Antonio Gades (Carmelo) i Cristina Hoyos (Candela).
La danza del fuego fatuo, cantada per Rocio Jurado:
La danza ritual del fuego
Una escena curiosa...
Villancico més ball de Cristina Hoyos
Una interpretació ballada en directe l'octubre de 2008
I una altra mostra amb l'escena final
diumenge, 29 de març del 2009
Igor Stravinski - La consagració de la primavera
Ígor Stravinski, compositor rus del s.XX, va escriure utiltizant diferents estils al llarg de la seva vida. Una de les seves obres més destacades és el ballet "La consagració de la primavera; Quadres de la Rússia pagana". La coreografia va córrer de la mà de Vàtslav Nijinsli, i l'estrena a París la primavera del 1913 va sorprendre tothom. L'obra és intensament rítmica, i els moviments dels ballarins van sortir totalment del ballet clàssic. El públic assistent a l'estrena es va esvalotar, i la funció es va desenvolupar amb l'aparició de la policia francesa.
(Viquipèdia) La consagració de la primavera consisteix en una sèrie d'episodis que descriuen un salvatge ritual pagà de primavera: «... els savis ancians estan asseguts en cercle i observen la dansa que precedeix la mort de la jove que s'ofereix com a sacrifici al déu de la Primavera, amb l'objectiu de guanyar la seua benvolença», va dir Stravinski a propòsit de la imatge que li havia inspirat l'obra. Tot i que la música pot interpretar-se amb gran èxit com a peça de concert, la seua concepció fa que estiga inextricablement lligada de la dansa. L'obra esta dividida en dues parts, que comprenen les següents escenes:
Part I: Adoració de la Terra
* Introducció
* Els augurs de la Primavera (Danses de les adolescens) (Les augures printaniers, Danses des adolescentes)
* Joc del rapte (Jeu du rapt)
* Rondes primaverals (Rondes printanières)
* Joc de les tribus rivals (Jeu des cités rivales)
* Processó del Savi (Cortège du sage)
* El savi (Le sage)
* Dansa de la Terra (Danse de la terre)
Part II: El sacrifici
* Introducció
* Cercles misteriosos de les adolescents (Cercles mystérieux des adolescentes)
* Glorificació de l'elegida (Glorification de l'Élue)
* Evocació dels ancestres (Évocation des ancêtres)
* Acció ritual dels ancestres (Action rituelle des ancêtres)
* Dansa del sacrifici (L'elegida) (Danse sacrale (l'Élue))
Encara que les melodies poden semblar basades en temes folklòrics com a mitjà per a evocar els temps primitius, l'única melodia que Stravinski va reconèixer com a inspirada directament en un tema popular és la de l'inici, en primer lloc a càrrec del fagot sol. No obstant això, alguns altres temes mostren una gran similitud amb melodies populars recollides en l'Antologia Juskiewicz de música popular lituana.
Escoltem una versió de la Filarmònica de Londres dirigida pel compositor Pierre Boulez
Del 1987 tenim un documental de la direcció de Leonard Bernstein, tots els assajos que va fer amb una jove orquestra internacional. Els subtítols són en intalià i els diàlegs en anglès, francès...gaudiu del mestre:
Una mostra del ballet, al llarg dels seus quasi 100 anys de vida
El ballet que es va fer el 1970, coreografia de Maurice Béjart de 1959
I acabarem amb la versió de Disney, de Fantasia
(Viquipèdia) La consagració de la primavera consisteix en una sèrie d'episodis que descriuen un salvatge ritual pagà de primavera: «... els savis ancians estan asseguts en cercle i observen la dansa que precedeix la mort de la jove que s'ofereix com a sacrifici al déu de la Primavera, amb l'objectiu de guanyar la seua benvolença», va dir Stravinski a propòsit de la imatge que li havia inspirat l'obra. Tot i que la música pot interpretar-se amb gran èxit com a peça de concert, la seua concepció fa que estiga inextricablement lligada de la dansa. L'obra esta dividida en dues parts, que comprenen les següents escenes:
Part I: Adoració de la Terra
* Introducció
* Els augurs de la Primavera (Danses de les adolescens) (Les augures printaniers, Danses des adolescentes)
* Joc del rapte (Jeu du rapt)
* Rondes primaverals (Rondes printanières)
* Joc de les tribus rivals (Jeu des cités rivales)
* Processó del Savi (Cortège du sage)
* El savi (Le sage)
* Dansa de la Terra (Danse de la terre)
Part II: El sacrifici
* Introducció
* Cercles misteriosos de les adolescents (Cercles mystérieux des adolescentes)
* Glorificació de l'elegida (Glorification de l'Élue)
* Evocació dels ancestres (Évocation des ancêtres)
* Acció ritual dels ancestres (Action rituelle des ancêtres)
* Dansa del sacrifici (L'elegida) (Danse sacrale (l'Élue))
Encara que les melodies poden semblar basades en temes folklòrics com a mitjà per a evocar els temps primitius, l'única melodia que Stravinski va reconèixer com a inspirada directament en un tema popular és la de l'inici, en primer lloc a càrrec del fagot sol. No obstant això, alguns altres temes mostren una gran similitud amb melodies populars recollides en l'Antologia Juskiewicz de música popular lituana.
Escoltem una versió de la Filarmònica de Londres dirigida pel compositor Pierre Boulez
Del 1987 tenim un documental de la direcció de Leonard Bernstein, tots els assajos que va fer amb una jove orquestra internacional. Els subtítols són en intalià i els diàlegs en anglès, francès...gaudiu del mestre:
Una mostra del ballet, al llarg dels seus quasi 100 anys de vida
El ballet que es va fer el 1970, coreografia de Maurice Béjart de 1959
I acabarem amb la versió de Disney, de Fantasia
dissabte, 28 de març del 2009
Beethoven - Simfonia nº1 Do M, op.21
La primera simfonia de Beethoven va ser escrita entre 1799 i 1800, quan Beethoven estava a punt de fer els 30 anys. Encara amb un estil de finals del classicisme
"La Primera simfonia és d'alguna manera una introducció a tot el que escriurà Beethoven més tard: explora en efecte nombrosos horitzons sovint contrastats. Així, es defineix successivament com a lírica i serena (en els dos últims moviments), ombrívola i apassionada (en la introducció lenta), tensa i dramàtica (en l'Allegro inicial), i finalment patetisme (en el moviment lent). Sembla d'altra banda ser una premonició al que seran els moviments lents de les Tercera i Setena simfonies, de les quals l'abast és tanmateix tot un altre. Per al final s'inspirà en Haydn, influència particularment més evident en les execucions ràpides; de fet, el moviment més innovador d'aquest opus és el tercer, Scherzo a un temps, viu i lleuger, gènere que Beethoven s'apropiaria ràpidament en lloc del minuet tradicional." (vikipèdia).
Segons Héctor Berlioz, aquesta obra per la seva forma, pel seu estil melòdic, per la seva sobrietat, es distingeix d'altres obres de Beethoven que la succeiran en el temps. L'autor, la va escriure sota el domini de les idees de Mozart, que engrandeix una mica, i imitades en tot moment de manera ingeniosa.
Els moviments són:
1. Adagio molto. Allegro con brio.
2. Andante cantabile con moto.
3. Menuetto. Allegro molto e vivace. (De fet és un scherzo, més utilitzat per Beethoven i inventat per ell mateix)
4. Finale. Adagio, allegro molto e vivace.
Escoltem el primer moviment, amb l'orquestra Filarmònica de Israel dirigits per Zubin Metha:
Podem sentir continuament els mateixos motius imitats i desenvolupats per Beethoven.
El segon moviment, l'Adagio
Tercer moviment, el Minuet - Scherzo
I el quart, finale
Us proposo escoltar-la tot seguint la partitura, és una manera diferent de fer-ho i gaudir de la mateixa. Com tot músic, la seva evolució ve marcada per les obres que escriu i no tindríem el gran Beethoven sense aquestes obres on va fent noves exploracions que evolucionen cap al romanticisme.
"La Primera simfonia és d'alguna manera una introducció a tot el que escriurà Beethoven més tard: explora en efecte nombrosos horitzons sovint contrastats. Així, es defineix successivament com a lírica i serena (en els dos últims moviments), ombrívola i apassionada (en la introducció lenta), tensa i dramàtica (en l'Allegro inicial), i finalment patetisme (en el moviment lent). Sembla d'altra banda ser una premonició al que seran els moviments lents de les Tercera i Setena simfonies, de les quals l'abast és tanmateix tot un altre. Per al final s'inspirà en Haydn, influència particularment més evident en les execucions ràpides; de fet, el moviment més innovador d'aquest opus és el tercer, Scherzo a un temps, viu i lleuger, gènere que Beethoven s'apropiaria ràpidament en lloc del minuet tradicional." (vikipèdia).
Segons Héctor Berlioz, aquesta obra per la seva forma, pel seu estil melòdic, per la seva sobrietat, es distingeix d'altres obres de Beethoven que la succeiran en el temps. L'autor, la va escriure sota el domini de les idees de Mozart, que engrandeix una mica, i imitades en tot moment de manera ingeniosa.
Els moviments són:
1. Adagio molto. Allegro con brio.
2. Andante cantabile con moto.
3. Menuetto. Allegro molto e vivace. (De fet és un scherzo, més utilitzat per Beethoven i inventat per ell mateix)
4. Finale. Adagio, allegro molto e vivace.
Escoltem el primer moviment, amb l'orquestra Filarmònica de Israel dirigits per Zubin Metha:
Podem sentir continuament els mateixos motius imitats i desenvolupats per Beethoven.
El segon moviment, l'Adagio
Tercer moviment, el Minuet - Scherzo
I el quart, finale
Us proposo escoltar-la tot seguint la partitura, és una manera diferent de fer-ho i gaudir de la mateixa. Com tot músic, la seva evolució ve marcada per les obres que escriu i no tindríem el gran Beethoven sense aquestes obres on va fent noves exploracions que evolucionen cap al romanticisme.
divendres, 20 de març del 2009
Gabriel Fauré - Rèquiem
El compositor francès Gabriel Fauré, les seves obres, inscrites dins el tomb entre el romanticisme i els canvis estètics del s.XX, tenen unes melodies molt belles i una harmonia innovadora. Una de les més destacades és el seu Rèquiem en re m op.48, escrit entre 1887 i 1890. L'obra consta de 7 moviments, Introït et Kyrie (re menor), II. Offertoire (si menor), III. Sanctus (Mi bemoll Major), IV. Pie Jesu (Si bemoll Major), V. Agnus Dei et Lux Aeterna (Fa Major),
VI. Libera me (re menor)i VII. In Paradisum (Re Major). El text és en llatí, tret del Kyrie en grec, i la instrumentació va variar al llarg del temps. Fauré va escriure tres versions:
Trobarem la versió sencera en aquesta adreça.
I Introitus et Kyrie
II Offertorie
III Sanctus
Una interpretació pel Kings College, cor infantil
IV Pie Jesu
IV i V Agnus Dei et Lux Aeterna, pel Kings College
VI Libera me
VII In Paradissu, versió de cor mixt i del Kings College
Fa molts anys va tenir l'ocasió de cantar aquest Rèquiem, i la sensació d'aquest darrer moviment, en tonalitat Major, contrastant amb l'inici de la missa, i la sensació d'eteri que dóna aquesta música no l'he pogut oblidar.
VI. Libera me (re menor)i VII. In Paradisum (Re Major). El text és en llatí, tret del Kyrie en grec, i la instrumentació va variar al llarg del temps. Fauré va escriure tres versions:
- la primera per a cor mixt, solo de nen o soprano, arpa, timbales, orgue i corda
- la segona, retocada el 1893 (amb els set moviments, l'anterior només en tenia cinc), on afegeix un baríton, 4 trompes, 2 trompetes i 3 trombons
- i la darrera, possiblement arranjada perun alumne, amb una instrumentació més completa: cor mixt, solo de soprano, solo de baríton, 2 flautes, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbales, arpa, orgue i corda (amb una secció de violins però dues de violes i violoncels)
Trobarem la versió sencera en aquesta adreça.
I Introitus et Kyrie
II Offertorie
III Sanctus
Una interpretació pel Kings College, cor infantil
IV Pie Jesu
IV i V Agnus Dei et Lux Aeterna, pel Kings College
VI Libera me
VII In Paradissu, versió de cor mixt i del Kings College
Fa molts anys va tenir l'ocasió de cantar aquest Rèquiem, i la sensació d'aquest darrer moviment, en tonalitat Major, contrastant amb l'inici de la missa, i la sensació d'eteri que dóna aquesta música no l'he pogut oblidar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
