Ígor Stravinski, compositor rus del s.XX, va escriure utiltizant diferents estils al llarg de la seva vida. Una de les seves obres més destacades és el ballet "La consagració de la primavera; Quadres de la Rússia pagana". La coreografia va córrer de la mà de Vàtslav Nijinsli, i l'estrena a París la primavera del 1913 va sorprendre tothom. L'obra és intensament rítmica, i els moviments dels ballarins van sortir totalment del ballet clàssic. El públic assistent a l'estrena es va esvalotar, i la funció es va desenvolupar amb l'aparició de la policia francesa.
(Viquipèdia) La consagració de la primavera consisteix en una sèrie d'episodis que descriuen un salvatge ritual pagà de primavera: «... els savis ancians estan asseguts en cercle i observen la dansa que precedeix la mort de la jove que s'ofereix com a sacrifici al déu de la Primavera, amb l'objectiu de guanyar la seua benvolença», va dir Stravinski a propòsit de la imatge que li havia inspirat l'obra. Tot i que la música pot interpretar-se amb gran èxit com a peça de concert, la seua concepció fa que estiga inextricablement lligada de la dansa. L'obra esta dividida en dues parts, que comprenen les següents escenes:
Part I: Adoració de la Terra
* Introducció
* Els augurs de la Primavera (Danses de les adolescens) (Les augures printaniers, Danses des adolescentes)
* Joc del rapte (Jeu du rapt)
* Rondes primaverals (Rondes printanières)
* Joc de les tribus rivals (Jeu des cités rivales)
* Processó del Savi (Cortège du sage)
* El savi (Le sage)
* Dansa de la Terra (Danse de la terre)
Part II: El sacrifici
* Introducció
* Cercles misteriosos de les adolescents (Cercles mystérieux des adolescentes)
* Glorificació de l'elegida (Glorification de l'Élue)
* Evocació dels ancestres (Évocation des ancêtres)
* Acció ritual dels ancestres (Action rituelle des ancêtres)
* Dansa del sacrifici (L'elegida) (Danse sacrale (l'Élue))
Encara que les melodies poden semblar basades en temes folklòrics com a mitjà per a evocar els temps primitius, l'única melodia que Stravinski va reconèixer com a inspirada directament en un tema popular és la de l'inici, en primer lloc a càrrec del fagot sol. No obstant això, alguns altres temes mostren una gran similitud amb melodies populars recollides en l'Antologia Juskiewicz de música popular lituana.
Escoltem una versió de la Filarmònica de Londres dirigida pel compositor Pierre Boulez
Del 1987 tenim un documental de la direcció de Leonard Bernstein, tots els assajos que va fer amb una jove orquestra internacional. Els subtítols són en intalià i els diàlegs en anglès, francès...gaudiu del mestre:
Una mostra del ballet, al llarg dels seus quasi 100 anys de vida
El ballet que es va fer el 1970, coreografia de Maurice Béjart de 1959
I acabarem amb la versió de Disney, de Fantasia
diumenge, 29 de març del 2009
dissabte, 28 de març del 2009
Beethoven - Simfonia nº1 Do M, op.21
La primera simfonia de Beethoven va ser escrita entre 1799 i 1800, quan Beethoven estava a punt de fer els 30 anys. Encara amb un estil de finals del classicisme
"La Primera simfonia és d'alguna manera una introducció a tot el que escriurà Beethoven més tard: explora en efecte nombrosos horitzons sovint contrastats. Així, es defineix successivament com a lírica i serena (en els dos últims moviments), ombrívola i apassionada (en la introducció lenta), tensa i dramàtica (en l'Allegro inicial), i finalment patetisme (en el moviment lent). Sembla d'altra banda ser una premonició al que seran els moviments lents de les Tercera i Setena simfonies, de les quals l'abast és tanmateix tot un altre. Per al final s'inspirà en Haydn, influència particularment més evident en les execucions ràpides; de fet, el moviment més innovador d'aquest opus és el tercer, Scherzo a un temps, viu i lleuger, gènere que Beethoven s'apropiaria ràpidament en lloc del minuet tradicional." (vikipèdia).
Segons Héctor Berlioz, aquesta obra per la seva forma, pel seu estil melòdic, per la seva sobrietat, es distingeix d'altres obres de Beethoven que la succeiran en el temps. L'autor, la va escriure sota el domini de les idees de Mozart, que engrandeix una mica, i imitades en tot moment de manera ingeniosa.
Els moviments són:
1. Adagio molto. Allegro con brio.
2. Andante cantabile con moto.
3. Menuetto. Allegro molto e vivace. (De fet és un scherzo, més utilitzat per Beethoven i inventat per ell mateix)
4. Finale. Adagio, allegro molto e vivace.
Escoltem el primer moviment, amb l'orquestra Filarmònica de Israel dirigits per Zubin Metha:
Podem sentir continuament els mateixos motius imitats i desenvolupats per Beethoven.
El segon moviment, l'Adagio
Tercer moviment, el Minuet - Scherzo
I el quart, finale
Us proposo escoltar-la tot seguint la partitura, és una manera diferent de fer-ho i gaudir de la mateixa. Com tot músic, la seva evolució ve marcada per les obres que escriu i no tindríem el gran Beethoven sense aquestes obres on va fent noves exploracions que evolucionen cap al romanticisme.
"La Primera simfonia és d'alguna manera una introducció a tot el que escriurà Beethoven més tard: explora en efecte nombrosos horitzons sovint contrastats. Així, es defineix successivament com a lírica i serena (en els dos últims moviments), ombrívola i apassionada (en la introducció lenta), tensa i dramàtica (en l'Allegro inicial), i finalment patetisme (en el moviment lent). Sembla d'altra banda ser una premonició al que seran els moviments lents de les Tercera i Setena simfonies, de les quals l'abast és tanmateix tot un altre. Per al final s'inspirà en Haydn, influència particularment més evident en les execucions ràpides; de fet, el moviment més innovador d'aquest opus és el tercer, Scherzo a un temps, viu i lleuger, gènere que Beethoven s'apropiaria ràpidament en lloc del minuet tradicional." (vikipèdia).
Segons Héctor Berlioz, aquesta obra per la seva forma, pel seu estil melòdic, per la seva sobrietat, es distingeix d'altres obres de Beethoven que la succeiran en el temps. L'autor, la va escriure sota el domini de les idees de Mozart, que engrandeix una mica, i imitades en tot moment de manera ingeniosa.
Els moviments són:
1. Adagio molto. Allegro con brio.
2. Andante cantabile con moto.
3. Menuetto. Allegro molto e vivace. (De fet és un scherzo, més utilitzat per Beethoven i inventat per ell mateix)
4. Finale. Adagio, allegro molto e vivace.
Escoltem el primer moviment, amb l'orquestra Filarmònica de Israel dirigits per Zubin Metha:
Podem sentir continuament els mateixos motius imitats i desenvolupats per Beethoven.
El segon moviment, l'Adagio
Tercer moviment, el Minuet - Scherzo
I el quart, finale
Us proposo escoltar-la tot seguint la partitura, és una manera diferent de fer-ho i gaudir de la mateixa. Com tot músic, la seva evolució ve marcada per les obres que escriu i no tindríem el gran Beethoven sense aquestes obres on va fent noves exploracions que evolucionen cap al romanticisme.
divendres, 20 de març del 2009
Gabriel Fauré - Rèquiem
El compositor francès Gabriel Fauré, les seves obres, inscrites dins el tomb entre el romanticisme i els canvis estètics del s.XX, tenen unes melodies molt belles i una harmonia innovadora. Una de les més destacades és el seu Rèquiem en re m op.48, escrit entre 1887 i 1890. L'obra consta de 7 moviments, Introït et Kyrie (re menor), II. Offertoire (si menor), III. Sanctus (Mi bemoll Major), IV. Pie Jesu (Si bemoll Major), V. Agnus Dei et Lux Aeterna (Fa Major),
VI. Libera me (re menor)i VII. In Paradisum (Re Major). El text és en llatí, tret del Kyrie en grec, i la instrumentació va variar al llarg del temps. Fauré va escriure tres versions:
Trobarem la versió sencera en aquesta adreça.
I Introitus et Kyrie
II Offertorie
III Sanctus
Una interpretació pel Kings College, cor infantil
IV Pie Jesu
IV i V Agnus Dei et Lux Aeterna, pel Kings College
VI Libera me
VII In Paradissu, versió de cor mixt i del Kings College
Fa molts anys va tenir l'ocasió de cantar aquest Rèquiem, i la sensació d'aquest darrer moviment, en tonalitat Major, contrastant amb l'inici de la missa, i la sensació d'eteri que dóna aquesta música no l'he pogut oblidar.
VI. Libera me (re menor)i VII. In Paradisum (Re Major). El text és en llatí, tret del Kyrie en grec, i la instrumentació va variar al llarg del temps. Fauré va escriure tres versions:
- la primera per a cor mixt, solo de nen o soprano, arpa, timbales, orgue i corda
- la segona, retocada el 1893 (amb els set moviments, l'anterior només en tenia cinc), on afegeix un baríton, 4 trompes, 2 trompetes i 3 trombons
- i la darrera, possiblement arranjada perun alumne, amb una instrumentació més completa: cor mixt, solo de soprano, solo de baríton, 2 flautes, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbales, arpa, orgue i corda (amb una secció de violins però dues de violes i violoncels)
Trobarem la versió sencera en aquesta adreça.
I Introitus et Kyrie
II Offertorie
III Sanctus
Una interpretació pel Kings College, cor infantil
IV Pie Jesu
IV i V Agnus Dei et Lux Aeterna, pel Kings College
VI Libera me
VII In Paradissu, versió de cor mixt i del Kings College
Fa molts anys va tenir l'ocasió de cantar aquest Rèquiem, i la sensació d'aquest darrer moviment, en tonalitat Major, contrastant amb l'inici de la missa, i la sensació d'eteri que dóna aquesta música no l'he pogut oblidar.
dimecres, 18 de març del 2009
Beethoven - Simfonia nº6 op.68
Ha arribat el moment de les simfonies de Beethoven, i començarem per la sisena, en Fa Major, escrita el 1808. Sota el títol "Records de la vida campestre", Beethoven va escriure els 5 moviments d'aquesta simfonia trencant amb l'estructura clàssica. Podem parlar de música programàtica degut als comentaris del compositor que acompanyan cada moviment, tot i que ell parla més de sentiments que no d'escenes concretes o d'un guió com seria propi de la música de programa.
El primer moviment, Erwachen heiterer Empfindungen bei der Ankunft auf dem Lande (Despertar d'alegres sentiments amb l'arribada al camp): Allegro ma non troppo
Segon moviment, Szene am Bach (Escena al rierol): Andante molto mosso
Tercer moviment, Lustiges Zusammensein der Landleute (Alegre reunió de camperols): Allegro
Quart moviment, Gewitter. Sturm (Llampec. Tempesta): Allegro
Cinquè moviment, Hirtengesang. Frohe und dankbare Gefühle nach dem Sturm (Cant dels pastors. Acció de gràcies després de la tempesta): Allegretto
Aquest cinquè moviment és el que ens interessa treballar com a tema d'educació de l'oïda: compàs de 6/8, tonalitat Fa M, comencem amb un la3.
Podreu trobar la partitura sencera, d'orquestra i reducció a piano.
Walt Disney, en el seu projecte de la pel·lícula Fantasia de 1940, i restaurada diverses vegades fins a la versió final de celebració de l'any 2000, utilitza fragments d'obres clàssiques acompanyades de la inspiració dels seus dibuixants. En un prinicpi, el projecte havia de sortir regularment i donar color a molta música, però finalment ha quedat reduït fins al moment a Fantasia i Fantasia 2000.
Disney, en la primera versió, ja va incloure la sisena simfonia de Beethoven interpretada per l'Orquestra de Filadèlfia i dirigits per Leopold Stokowski. Un cop escoltada la peça, resulta encantador veure els faunos, Bacus, els unicornis, els centaures i molts altres sers mitològics o imaginaris dansant amb la música de Beethoven.
El primer moviment, Erwachen heiterer Empfindungen bei der Ankunft auf dem Lande (Despertar d'alegres sentiments amb l'arribada al camp): Allegro ma non troppo
Segon moviment, Szene am Bach (Escena al rierol): Andante molto mosso
Tercer moviment, Lustiges Zusammensein der Landleute (Alegre reunió de camperols): Allegro
Quart moviment, Gewitter. Sturm (Llampec. Tempesta): Allegro
Cinquè moviment, Hirtengesang. Frohe und dankbare Gefühle nach dem Sturm (Cant dels pastors. Acció de gràcies després de la tempesta): Allegretto
Aquest cinquè moviment és el que ens interessa treballar com a tema d'educació de l'oïda: compàs de 6/8, tonalitat Fa M, comencem amb un la3.
Podreu trobar la partitura sencera, d'orquestra i reducció a piano.
Walt Disney, en el seu projecte de la pel·lícula Fantasia de 1940, i restaurada diverses vegades fins a la versió final de celebració de l'any 2000, utilitza fragments d'obres clàssiques acompanyades de la inspiració dels seus dibuixants. En un prinicpi, el projecte havia de sortir regularment i donar color a molta música, però finalment ha quedat reduït fins al moment a Fantasia i Fantasia 2000.
Disney, en la primera versió, ja va incloure la sisena simfonia de Beethoven interpretada per l'Orquestra de Filadèlfia i dirigits per Leopold Stokowski. Un cop escoltada la peça, resulta encantador veure els faunos, Bacus, els unicornis, els centaures i molts altres sers mitològics o imaginaris dansant amb la música de Beethoven.
dimarts, 17 de març del 2009
Frederic Chopin - Nocturns
Seguint amb els nocturns, l'evolució de Field cap a Chopin els dota d'una sensibilitat extrema. Les peces escrites per Chopin, 21 nocturns, alguns editats pòstumament, són d'una bellesa indiscutible. Els podrem escoltar interpretats per grans pianistes com Claudio Arrau, Vladimir Horowitz, Aldo Ciccolini, Maurizio Pollini, Maria Joao Pires, Krystian Zimerman o Arthur Rubinstein.
Nocturn op.9 nº1, Si bemoll Major, Rubinstein
Nocturn op.9 nº2, Mi bemoll Major, Rubinstein
Nocturn op.9 nº3, Si Major, Rubinstein
Nocturn op.15 nº1, Fa Major, Claudio Arrau
Nocturn op.15 nº2, Fa sostingut Major, Zimerman
Nocturn op.15 nº3, sol menor, Arrau
Nocturn op.27 nº1, do sostingut menor, Rubinstein
Nocturn op.27 nº2, Re bemoll Major, Arrau
Nocturn op.32 nº1, Si Major, Rubinstein
Nocturn op.32 nº2, La bemoll Major, Maria Joao Pires
Nocturn op.37 nº1, sol menor, Arrau
Nocturn op.37 nº2, Sol Major, Arrau
Nocturn op.48 nº1, do menor, Rubinstein
Nocturn op. 48 nº2, fa sostingut menor, Pollini
Nocturn op.55 nº1, fa menor, Pires
Nocturn op.55 nº2, Mi bemoll Major, Pollini
Nocturn op.62 nº1, Si Major, Ciccolini
Nocturn op.62 nº2, Mi Major, Arrau
Nocturn op.72, mi menor, Horowitz
Nocturn pòstum do menor
Nocturn pòstum den do sostingut menor, utilizat com a banda sonora de la pel·lícula El pianista de Roman Polansky, interpretat per Janusz Olejniczak
Nocturn op.9 nº1, Si bemoll Major, Rubinstein
Nocturn op.9 nº2, Mi bemoll Major, Rubinstein
Nocturn op.9 nº3, Si Major, Rubinstein
Nocturn op.15 nº1, Fa Major, Claudio Arrau
Nocturn op.15 nº2, Fa sostingut Major, Zimerman
Nocturn op.15 nº3, sol menor, Arrau
Nocturn op.27 nº1, do sostingut menor, Rubinstein
Nocturn op.27 nº2, Re bemoll Major, Arrau
Nocturn op.32 nº1, Si Major, Rubinstein
Nocturn op.32 nº2, La bemoll Major, Maria Joao Pires
Nocturn op.37 nº1, sol menor, Arrau
Nocturn op.37 nº2, Sol Major, Arrau
Nocturn op.48 nº1, do menor, Rubinstein
Nocturn op. 48 nº2, fa sostingut menor, Pollini
Nocturn op.55 nº1, fa menor, Pires
Nocturn op.55 nº2, Mi bemoll Major, Pollini
Nocturn op.62 nº1, Si Major, Ciccolini
Nocturn op.62 nº2, Mi Major, Arrau
Nocturn op.72, mi menor, Horowitz
Nocturn pòstum do menor
Nocturn pòstum den do sostingut menor, utilizat com a banda sonora de la pel·lícula El pianista de Roman Polansky, interpretat per Janusz Olejniczak
dilluns, 16 de març del 2009
John Field - Nocturns
El pianista i compositor John Field és un d'aquests personatges curiosos de la història de la música. Alumne de Clementi, pianista i constructor de pianos, era utiltizat per aquest per mostrar les possibilitats del seus instruments. La seva agilitat i expressió li van valdre molta popularitat, i posteriorment va ser admirat també per les seves composicions, sobretot les sonates per a piano i els nocturns. Aquests darrers, admirats per pianistes com el propi Chopin, tant per la seva bellesa com per la interpretació de Field, són les peces que van influenciar en l'estil del gran compositor polonès.
Field va viatjar a Rússia de la mà de Clementi per vendre els seus pianos, i allà va despertar tanta admiració que va decidir quedar-s'hi i passar la seva vida entre Sant Petersburg i Moscú, composant i interpretant la seva música.
Escoltem els nocturns:
Nº1 en Mi bemoll Major, Molto Moderato
Nº2 en do menor, Moderato e Molto Espressivo
Nº3 en La bemoll Major, Un Poco Allegretto
Nº4 en La Major, Poco Adagio
Nº5 en Si bemoll Major, Cantabile, Assai Lento
Nº6 en Fa Major, Andante Tranquillo
Nº7 en Do Major, Moderato
Nº8 en La Major, Andante
Nº9 en Mi bemoll Major, Andante Spianato
Nº10 en mi menor, Adagio
Nº11 en Mi bemoll Major, Moderato
Nº12 en Sol Major, Lento
Nº13 en re menor, Lento
Nº14 en Do Major, Molto Moderato
Nº15 en Do Major, Molto Moderato
Nº16 en Fa Major, Molto Moderato
Nº17 en Mi Major, Andante con Moto
Nº18 en Mi Major, Allegro
Són peces que resulten agradables a l'oïda, senzilles i amb un acompanyament arpegiat sota una melodia molt cantabile.
Field va viatjar a Rússia de la mà de Clementi per vendre els seus pianos, i allà va despertar tanta admiració que va decidir quedar-s'hi i passar la seva vida entre Sant Petersburg i Moscú, composant i interpretant la seva música.
Escoltem els nocturns:
Nº1 en Mi bemoll Major, Molto Moderato
Nº2 en do menor, Moderato e Molto Espressivo
Nº3 en La bemoll Major, Un Poco Allegretto
Nº4 en La Major, Poco Adagio
Nº5 en Si bemoll Major, Cantabile, Assai Lento
Nº6 en Fa Major, Andante Tranquillo
Nº7 en Do Major, Moderato
Nº8 en La Major, Andante
Nº9 en Mi bemoll Major, Andante Spianato
Nº10 en mi menor, Adagio
Nº11 en Mi bemoll Major, Moderato
Nº12 en Sol Major, Lento
Nº13 en re menor, Lento
Nº14 en Do Major, Molto Moderato
Nº15 en Do Major, Molto Moderato
Nº16 en Fa Major, Molto Moderato
Nº17 en Mi Major, Andante con Moto
Nº18 en Mi Major, Allegro
Són peces que resulten agradables a l'oïda, senzilles i amb un acompanyament arpegiat sota una melodia molt cantabile.
diumenge, 15 de març del 2009
Camille Saint Saëns - Dansa Macabra, poema simfònic, op. 40
Diu la llegenda que a mitja nit apareix la mort als cementiris tocant el violí convidant a que els morts surtin de les seves tombes i comencin a dansar.
Camille Saint-Saëns, compositor francès del romanticisme, us poso una cita extreta de la wikipèdia: Saint-Saëns va iniciar la seua carrera de compositor com un pioner, introduint a França el poema simfònic i constituint-se en paladí de la música de l'avenir de Liszt i de Wagner, en una època en què Bach i Mozart eren els models de referència. Va representar la personificació de la modernitat artística entre la dècada de 1850 i la de 1860, però després es va transformar en un dur, i de vegades desagradable, reaccionari. A les primeries del Segle XX, Saint-Saëns era ja un ultraconservador que lluitava contra la influència de Debussy i Richard Strauss. Però això no resulta sorprenent tenint en compte que la carrera de Saint-Saëns va començar quan Chopin i Mendelssohn eren al cim del seu èxit, i va concloure quan el jazz començava a difondre's; encara avui, aquesta imatge d'home irritable és la prevalent.
D'un poema simfònic és del que parlarem avui, la Dansa Macabra, escrita el 1874, utiltizant un text del poeta Henri Cazalis basat en una antiga superstició francesa. Trobareu el text en anglès a la pàgina de la wikipèdia i en aquest bloc una bona explicació del poema simfònic. La partitura i curisositats les podeu trobar aquí.
Escoltem la peça original de Saint-Saëns
Hi ha diverses transcripcions de la peça per a piano, us proposo escoltar la següent que té una bona sonoritat
Aquesta versió no té tan bon so, però podem veure el pianista en acció, i això sí que val la pena
Com podeu veure si remeneu una mica per la informació que us he donat, aquesta dansa s'ha utiltizat com a banda sonora de diverses produccions.
Una dansa d'esquelets relacionada amb Disney
L'original del Disney el 1929, Silly Simphony
I un altre vídeo de Disney, dels inicis, 1929, La casa encantada
Imatges de la pel·lícula Malson abans de Nadal amb la música de Saint-Saëns
I finalment, la dansa amb ballet, patinatge sobre gel
Camille Saint-Saëns, compositor francès del romanticisme, us poso una cita extreta de la wikipèdia: Saint-Saëns va iniciar la seua carrera de compositor com un pioner, introduint a França el poema simfònic i constituint-se en paladí de la música de l'avenir de Liszt i de Wagner, en una època en què Bach i Mozart eren els models de referència. Va representar la personificació de la modernitat artística entre la dècada de 1850 i la de 1860, però després es va transformar en un dur, i de vegades desagradable, reaccionari. A les primeries del Segle XX, Saint-Saëns era ja un ultraconservador que lluitava contra la influència de Debussy i Richard Strauss. Però això no resulta sorprenent tenint en compte que la carrera de Saint-Saëns va començar quan Chopin i Mendelssohn eren al cim del seu èxit, i va concloure quan el jazz començava a difondre's; encara avui, aquesta imatge d'home irritable és la prevalent.
D'un poema simfònic és del que parlarem avui, la Dansa Macabra, escrita el 1874, utiltizant un text del poeta Henri Cazalis basat en una antiga superstició francesa. Trobareu el text en anglès a la pàgina de la wikipèdia i en aquest bloc una bona explicació del poema simfònic. La partitura i curisositats les podeu trobar aquí.
Escoltem la peça original de Saint-Saëns
Hi ha diverses transcripcions de la peça per a piano, us proposo escoltar la següent que té una bona sonoritat
Aquesta versió no té tan bon so, però podem veure el pianista en acció, i això sí que val la pena
Com podeu veure si remeneu una mica per la informació que us he donat, aquesta dansa s'ha utiltizat com a banda sonora de diverses produccions.
Una dansa d'esquelets relacionada amb Disney
L'original del Disney el 1929, Silly Simphony
I un altre vídeo de Disney, dels inicis, 1929, La casa encantada
Imatges de la pel·lícula Malson abans de Nadal amb la música de Saint-Saëns
I finalment, la dansa amb ballet, patinatge sobre gel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
