dilluns, 9 de març del 2009

Howard Shore - El senyor dels anells - Les dues torres

La segona pel·lícula de la trilogia d'El senyor dels anells és Les dues torres. Tolkien va escriure un sol llibre, però per comoditat dels editors van decidir dividir-lo en tres entregues. L'autor va trigar a escriure la novel·la 12 anys, i pretenia ser una continuació del Hobbit, però es va convertir en una novel·la per sí sola molt més desenvolupada que el que fou el seu inici.

L'anell:

Tres anells pels Reis Elfs sota el cel.
Set per als Senyors Nans en cases de pedra.
Nou per als Homes Mortals condemnats a morir.
Un per al Senyor Obscur, sobre el tron obscur
a la Terra de Mordor on s'extenen les Ombres.
Un Anell per a governar-los a tots. Un Anell per a trobar-los,
un Anell per a atreure'ls a tots i lligar-los a les tenebres
a la Terra de Mordor on s'extenen les Ombres.


A la segona pel·lícula, alguns dels que havien treballat a la primera creien que tot seria més fàcil amb l'experiència acumulada, però Shore va dir que resultaria més difícil, ja que la Germandat de l'Anell es desfà i es divideix en tres, cadascuna amb uns temes musicals diferents, cosa que complica el pas d'una a l'altra.

Tan sols hi ha uns 10 minuts de música reutilitzats de la primera pel·lícula. El tema principal és el de Rohan, on Shore utiltiza un violí norueg, per establir un lligam amb els vikings. Aquest violí s'anomena "Hardanger fiddle", i té com a característica especial unes cordes simpàtiques, que vibren per simpatia en tocar les 4 cordes del violí, augmentant així els harmònics.

Un altre tema important i lligat a aquest primer és el de Eowin i el seu amor platònic envers Aragorn.

El tema de Gollum té fragments relacionats amb la història de l'anell, extrets de la música de la Comunitat, i parts d'Smeagol. La música utiltizada per a aquest és més trista, comença tranquil·la i evocadora, i es desenvolupa amb la bojeria de Gollum, mostrant així la seva part sinistra. Per a crear aquest efecte, Shore va utiltizar un Saltiri, instrument propi de la Comarca, percudit per les baquetes.

Per al tema de Fangorn, el bosc mil·lenari, el compositor utiltiza instruments de percussió de fusta.

A l'abisme de Helm, la música no creix amb la batalla com sol succeir en aquest tipus d'escenes, sinó que vol evocar el patiment de la guerra i les famílies, per això es superposen la música, imatges de la batalla, i dels ancians, dones i nens tancats a la fortalesa. A la vegada, quan arriba la batalla de veritat, els temes es van succeint depenent del combatents i barrejant leitmotivs. Quan apareixen els arquers elfs, escoltem la música de Lothorien però amb ritme de batalla. Quan surten els Uruk-Hai tenim el tema de Isengard que els representa.

En quant a la utiltizació de les diferents veus per a cada peça, cada timbre (veu particular) va lligada amb un lloc o personatge:

  • Rivendel amb la soprano Isabel Bayrakdarian
  • La caiguda d'Aragorn lligat a l'amor d'Arwen, interpretat per la cantant hindú Sheila Chandra
  • Elisabet Fraser apareix a la Comunitat interpretant el Lament per Gandalf i a Les dues torres interpreta la mort de Haldir l'elf.
  • Tenim més de 60 peces vocals interpretades per un cor femení de Londres.
  • El cor de nens de la primera pel·lícula i el mateix solista són utilitzats per a la Marxa dels Ents
  • Per a la cançó de Gollum, volien un so especial, i Shore va pensar en l'accent islandès, per això la interpreta una cantant islandesa, Emiliana Tomini
La direcció per part de Peter Jackson va fer de la música un personatge més; en el seu treball amb Shore, parlaven de demanar a la música determinades interpretacions com si fos un actor del repartiment, més sentiment, més alegria, més emoció, més tristesa...

Les parts orquestrals estan interpretades per la Filarmònica de Londres a l'Ajuntament de Watford, a les afores de Londres, perquè donava una sonoritat especial ja que tot s'enregistrava a la mateixa sala abovedada.

La postproducció es va realitzar en gran mida via videoconferència, ja que Peter Jackson estava muntant a Nova Zelanda i Howard Shore component, dirigint i enregistrant a Anglaterra.

Com a curiositat, el director, Jackson, va voler participar per una vegada de l'enregistrament, i toca el Gong a una de les peces. En acabar l'edició i producció de la pel·lícula que es va estrenar a les sales de cinema, es va continuar amb el muntatge de la versió estesa que es va publicar en Dvd, i per a aquesta versió Shore també va composar uns 20 minuts de música adicional...gràcies a aquest afegit, apareix el tema de Gondor, que serà el lligam musical amb la tercera entrega, El retorn del Rei.

Escoltem diferents fragments d'aquesta segona part:

El tema de l'inici, Rèquiem per a un somni



El tema de Glamdring, l'espasa



La marxa dels Ents



El destí d'Arwen



Aragorn, un dels Dunédain



Retirada



Theoden cavalca



El rei Theoden



La cançó de Gollum, Smeagol



On són els cavalls i els cavallers



Espectres alats



Perduts a Emyn Muil



Les coses que realment importen



La corda èlfica



El retorn d'Aragorn



Gandalf El Blanc



La beguda dels Ents



Edoras



L'èxode d'Edoras



El bosc de Fangorn



El pla de Master Peregrin



El meu tresor



Els tres caçadors



El consell de Faramir



Campament nocturn



Roques i aigua



Refugi a l'Abisme de Helm



El desterrament d'Eomer



La batalla



El trencament del mur



La cort de Meduseld



Els somnis dels arbres



Els pantans dels morts



La decisió dels ents



La gent d'Eldar



L'hereu de Numenor



La decisió del rei



L'atac dels Nazgul



Les planuries de Rohan



La predicció



La veu de Saruman



Els guerrers Ugluks



Tenim la guerra a sobre



Els llops de Isengard



El bosc de Ithilien



En aquest vídeo podeu veure un remix dels temes de la pel·lícula



Diferents fragments de la pel·lícula amb la música corresponent





diumenge, 8 de març del 2009

Howard Shore - El senyor dels anells - La comunitat de l'anell

Des que John R. R. Tolkien escrigué El Senyor dels anells (publicat entre 1954 i 55), la seva trilogia, així com El Hobbit, El Silmarillion i tots els relats relacionats amb la seva creació de fantasia, molts lectors s'han emocionat i seguit les aventures dels seus personatges.

Un d'aquests seguidors incondicionals és el director de pel·lícules neozelandès Peter Jackson. La seva passió pels llibres de Tolkien el va empènyer a portar la trilogia al cinema. El projecte es va estrenar amb la primera pel·lícula el 2001, i ha estat una de les produccions més grans del cinema dels darrers anys. La música, va ser encarregada a Howard Shore, comopositor, director i orquestrador. El seu treball per a la pel·lícula de Jackson contempla més de 80 leitmotivs, depenent dels personatges o els llocs presentats. Va començar a treballar en la música de la primera pel·lícula, La comunitat de l'anell, el 2000, i a contrarrellotge la va acabar per a la seva estrena. Es va involucrar molt en el rodatge, i assistia a l'enregistrament del mateix, durant el mes que va poder estar a Nova Zelanda, per tal de viure tot el desenvolupament i creació de la pel·lícula. Les escenes es filmaven a Nova Zelanda i allà Shore componia la música segons aquestes avançaven. Després, va seguir composant a Londres, on va acabar la música. Resulta molt interessant com no només pretenia crear un sentiment determinat per a una escena sinó com, igual que els altres elements de la pel·lícula, intenta realment dotar de vida musical la Terra Mitja. D'alguna manera, segons paraules del propi compositor, la música de la trilogia vol anar lligada com si fos una òpera en tres actes, i ell pensava en una composició global que les uniria totes tres.

Com a curiositat, la música de Moira, la gran mina dels nans, està enregistrada per un cor de veus masculines de Polinèsia i maorís de Nova Zelanda, amb un to de veu ben especial, i posteriorment també es va reclutar judadors de futbol americà de Nova Zelanda, per obtenir les veus greus i profundes que acompanyen les escenes de fugida de la mina.

La música dels elfs és de inspiració asiàtica, amb la utilització de diferents instruments indis i àrabs, per donar una sensació d'exotisme i delicadesa especial.

La darrera cançó va ser enregistrada a Londres, per un cor de nens i un solista de 12 anys que posa veu a un tema molt delicat.

Enya va col·laborar amb el compositor creant dues peces, i escrivint la part vocal de les mateixes. Les altres parts cantades, per solista o cor, sempre van ser traduïdes per especialistes en Tolkien als diferents idiomes que aquest va utilitzar per a la creació del món de la Terra Mitja.

Per a la música de Isengard, el compàs utilitzat és el 5/4, segons Shore, perquè dóna sensació de inacabat i vol reflectir l'era de la industrialització.

L'anell té diferents veus segons el paper que juga; quan és la seva seducció, veus infantils; quan és el poder, la llengua negra de Mordor i veus masculines per a demostrar aquest poder.

Posteriorment, Shore va crear The lord of the rings Symphony, en un concert on engloba els diferents temes. Podreu veure enregistraments a continuació.

Els temes d'aquesta primera pel·lícula són:

1. PROLOGUE: ONE RING TO RULE THEM ALL (Un anell per a dominar-los a tots)





2. THE SHIRE (la Comarca)





3. BAG END



4. VERY OLD FRIENDS (Vells amics)



5. FLAMING RED HAIR (Cabell vermell en flames)



6. FAREWELL DEAR BILBO (Adéu, estimat Bilbo)



7. KEEP IT SECRET, KEEP IT SAFE (Guarda'l en secret, tingue'l a lloc segur)



8. A CONSPIRACY UNMASKED (Una conspiració desenmascarada)



9. THREE IS COMPANY (Tres són companyia)



10. THE PASSING OF THE ELVES (El pas dels elfs)



11. SARUMAN THE WHITE (Saruman el Blanc)



12. A SHORTCUT TO MUSHROOMS (Un camí de bolets)



13. STRIDER



14. THE NAZGUL



15. WEATHERTOP



16. THE CAVERNS OF ISENGARD (Les cavernes de Isengard)



17. GIVE UP THE HALFLING



18. ORTHANC



19. RIVENDELL



20. THE SWORD THAT WAS BROKEN (L'espasa trencada)



21. THE COUNCIL OF ELROND ASSEMBLES (El concili d'Elrond)



22. THE GREAT EYE (El gran ull)



23. GILRAEN´S MEMORIAL



24. THE PASS OF CARADHRAS (El pas de Caradhras)



25. THE DOORS OF DURIN (Les portes de Durin)



26. MORIA



27. GOLLUM



28. BALIN´S TOMB (La tomba de Balin)



29. KHAZAD-DUM





30. CARAS GALADHON



31. THE MIRROR OF GALADRIEL (El mirall de Galadriel)



32. THE FIGHTING URUK-HAI (Els guerrers Uruk-Hai)



33. PARTH GALEN



34. THE DEPARTURE OF BOROMIR (La marxa de Boromir)



35. THE ROAD GOES EVER ON...PT. 1 (El camí sempre segueix endavant)



36. MAY IT BE (Pot ser)



37. THE ROAD GOES EVER ON...PT. 2



Les podeu escoltar totes, moltes d'aquestes peces pertanyen a diferents moments de la pel·lícula i ens parlen no només de situacions sinó també de personatges. Tenim un enregistrament de com va ser de difícil posar la música a la pel·lícula i coordinar-ho tot:



També us proposo veure aquests altres vídeos amb comentaris de Shore o bé de la Simfonia que no corresponen exactament als tracks del cd de la banda sonora:











I finalment, no té molta qualitat però podeu veure extractes del concert en directe a Viena amb imatges de la pel·lícula i música en directe:





Espero que en pogueu gaudir, demà la segona entrega, Les dues torres.

dissabte, 7 de març del 2009

Frederic Mompou - Cançons i danses, nº7 a nº14

Seguim amb les cançons i danses de Frederic Mompou. La nº7, Muntanyes regalades i l'Hereu Riera, escrita el 1944



La nº8, El testament d'Amèlia i La Filadora, del 1946



La nº9, El Rossinyol i El barretinaire, de 1948



La nº10, Santa Maria Strela do dia i Ben sab'a que pod'e val, de 1953



La nº11, La Patum de Berga i dansa, original de l'autor, de 1960



La nº12, La dama d'Aragó i La mala nova, de 1962



La nº13, és per a guitarra, escrita el 1972, El cant dels ocells i El bon caçador, dedicada a Narciso Yepes. La sentim interpretada per ell mateix



I la darrera, la nº14, altre cop per a piano sol, Quan jo n'era petitet i Dansa (original), escrita el 1978



Per acabar amb per avui amb el gran mestre, us proposo veure la entrevista que varen fer el 2003 la seva senyora, Carmen Bravo, pianista, a l'acadèmia Marshall





divendres, 6 de març del 2009

Frederic Mompou - Cançons i danses, nº1 a nº6

Les cançons i danses del català Frederic Mompou fan cantar d'una manera molt especial el piano. Tota la música de Mompou, en general, descrita com a delicada i íntima, té un estil molt personal i proper, es fa escoltar d'una manera especial. Nascut a Barcelona l'abril de 1893, va estudiar piano des de jove, i aviat va començar a escriure música.

Les cançons i danses són un recull de peces populars catalanes harmonitzades pel compositor i pianista. Les cançons sorgeixen del propòsit d'harmonitzar alguns dels temes populars més bells i suggerents de la tradició musical catalana, però amb un sentit personal i original porta molt més enllà aquesta mateixa idea. Juntament amb l'ús de melodies conegudes com ‘El testament d'Amèlia', ‘Muntanyes regalades', ‘La Dama d'Aragó'... empra elements musicals originals, inspirats en un folklore imaginari i recreat en la ment creativa de Mompou, com és el cas de la tercera, cinquena i sisena ‘Cançó i dansa', aquesta última dedicada al seu amic i pianista Arthur Rubinstein. Totes elles neixen de la combinació d'una cançó i els aires d'una dansa, creant una forma on contrasta una part lenta, melòdica i evocadora, amb una vital i de marcat batec rítmic. (extret de www.fredericmompou.net).

Escoltem-ne la primera, estrenada el 1921, La filla del Carmesí i Dansa de Castellterçol en la interpretación d'Anton Rubinstein



Boniques oi? si voleu, podeu veure la Dansa en viu per l'esbart dansaire de Granollers, tot i que la imatge no és gaire bona



Cançó i dansa nº2, Senyora Isabel i Galop de cortesia, 1923



La nº3, 1926, El noi de la mare i Sardana (original escrita per Mompou)



La nº4,El mariner i Ball del ciri, 1928



Nº5, sobre temes originals, 1942



La nº6, potser la més coneguda, escrita el 1943 també sobre temes originals del compositor



D'aquesta mateixa, en podem sentir una versió jazzística

dijous, 5 de març del 2009

Bach - Suite nº1 per a violoncel sol, preludi, G major



Aquest preludi de Bach és una de les seves peces més conegudes. Tot i ser per a violoncel sol, poc habitual a l'època, les seves dificultats tècniques són encara avui dia considerables i podem sentir com un sol instrument melòdic realitza una música en sentit harmònic, molt més rica que una sola melodia. Les 6 suites que va escriure per a cello sol segueixen la mateixa estructura: Preludi, Allemande, Courante, Sarabande, Galanteries (danses galants, que són Minuet, Bourrée o Gavotta) i Giga.

El que acabeu de sentir és el preludi de la suite número 1, bwv 1007. En el primer vídeo heu vist la interpretació que en feia un jove Rostropovich. Aquesta interpretació, però, és hereva de la que en el seu dia va fer el mestre Pau Casals, redescubridor de les suites i qui les va llençar a l'estrellat. Ara el podreu veure en un enregistrament fet a França el 1954 a l'abadia de Saint Michel de Cuxa. No us el perdeu, teniu la suite sencera:





Molts instrumentistes, de tot tipus, fan servir aquestes suites per a treballar "dits" en els seus instruments. Escoltem-ne i veiem una interpretació al baix elèctric:



Aquí en teniu una altra de ben curiosa, per Michael Hedges, guitarrista. Observeu bé la guitarra que toca, les cordes acústiques que té



Fins i tot en Bono l'ha interpretat al baix...



Una altra versió curiosa, per arpa



I finalment, mireu aquesta escena preciosa de la pel·lícula El silenci abans de Bach de Pere Portabella estrenada el 2007. L'escena transcorre al metro de Barcelona...



Aquí
podreu trobar les partitures de les 6 suites.

dimecres, 4 de març del 2009

Mozart - Concert per a trompa nº 1 kv 412 en Re Major

La trompa és un instrument que ve de molt antic, hereva d'instruments utiltizats a Grècia, la seva evolució ha estat molt llarga. Es tracta de l'instrument més dolç dels de metall, i és per això que forma part del quintet de vent fusta, curiós no?

Mozart va dedicar 4 concerts per a aquest instrument, encara poc evolucionat i anomenat trompa natural. En aquella època, les vàlvules encara no s'hi havien introduït i depenia de la destressa dels intèrprets poder fer uns sons o altres. Ja feien servir, però la mà dreta per jugar amb el pavelló i poder modificar els sons, jugant més amb els harmònics.

El primer concert de Mozart, kv 412, dirigit per Daniel Baremboin (perdoneu però no sé qui és el trompista)



Tonalitat Re major, compàs de l'allegro del primer moviment: 4/4; començament anacrúsic la3, tema dels violins que després (al minut i 4 segons) interpreta la trompa (una trompa en Re M en aquest cas, no en Fa o en Sib com és habitual). L'escrivim?

Segon moviment, Rondó, també comença el tema A interpretat per l'orquestra i cantat pels violins per després ser interpretat per la trompa (als 5 minuts i 26 segons per primera vegada); començament anacrúsic la3, corxera; compàs 6/8. Som-hi?



(Podeu trobar la partitura sencera aquí).

dimarts, 3 de març del 2009

1492 - Vangelis

Vangelis, compositor i instrumentista grec, de formació autodidacta, ha composat música per a diverses bandes sonores. Els seus enregistraments solen estar fets per instruments que toca ell mateix. Se'l situa dins del corrent del New Age. De les seves diverses obres per a bandes sonores de pel·lícules avui parlarem de 1492, la conquesta del paradís. La pel·lícula estrenada el 1992, per celebrar els 500 anys del descobriment d'Amèrica, dirigida per Ridley Scott, té una banda sonora expressiva i que ens situa en l'ambient de la conquesta i l'aventura. Podem escoltar-ne el tema principal:



Una altra de les escenes, amb la música de Vangelis, Eternity



Una interpretació en directe del tema original (qualitat discutible...):



i finalment un vídeo homenatge a la banda sonora, amb diferents temes




El tema principal juga entre re menor i Fa Major, compàs de 3/4, i comença amb anacrusa de corxera, la2:

Vangelis 1492
View more documents from lidiam. (tags: partitura)
 
Locations of visitors to this page